Ir al contenido

Portugués oliventinu

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Purtugués oliventinu)
Dialetus de Portugal.

El purtugués oliventinu es un sudialetu el portugués alentejanu palrau entovia enas localiais d'Olivença i Táliga, frutu de vel holmau parti de Portugal duranti albondus sigrus. Angañu s'alcuentra en vias d'estinción.

Caraitirísticas

[adital | adital cóigu]

Las caraitirísticas el portugués oliventinu son las mesmas que las del dialeutu alentejanu el portugués, inque con supistratu castillanu. A sabel:

  • Asséncia el ditongu ei (tamién quandu alatrás va otra vocal), que se prenúncia e.
  • Paragohi en parabras acabihás en -l u -r, quandu la sílaba es tónica i alatrás va pausa u otra sílaba tónica: Portugáli, comêri.

Dessapaición

[adital | adital cóigu]

Olivença i Táliga sufrin un prohessu pogressivu de castellanización, razón pola qual la luenga española á sustituiu a la luenga purtuguesa. La comarca oliventina hue, hata la décaa los 40, de mayoria lusupalranti[1]. Sin embargu, la generación dela epoca esmiençó a deprendel a los sus ihus a palral en castellanu.

Ascomiençus el sigru XXI, el portugués oliventinu á desapaiciu práticamenti (los zagalis nu lo palran dendi los 50). El purtugués s'estuya ena escuela, peru cumu luenga foriata, i solu lo palran presonas cuya nacéncia hue enantis los añus 50; inque ai angunus zagalis que lo án deprendiu cumu segunda luenga.

Biblografia

[adital | adital cóigu]
  • Maria de Fátima de Rezende F. Matias: "Bilinguismo e níveis sociolinguísticos numa região luso-espanhola (concelhos de Alandroal, Campo Maior, Elvas e Olivença), Revista portuguesa de filologia, XVIII, 1980-1986.
  • Manuel Jesus Sánchez Fernández: "Apontamento para descrever o espanhol que se fala em Olivenza", Agália, 61, 2000, pp. 105-119.
  • Manuel Jesús Sánchez Fernández: "O português raiano. Exemplo: o de Olivença", eds. Jordi F. Fernández y Gorka Redondo, Llengües ignorades, Vic / Terrassa, 2006, pp. 67-83.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Manuel J. Sánchez Fernández: “Apuntes para la descripción del español hablado en Olivenza”, Revista de Extremadura, 23, 1997, páh. 110

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]


Estremaúra
Bibliografia · Testus no literarius relacionaus con Estremaúra
Estoria: (Cronología) Preestoria | Edá Antiga | Edá Meya | Edá Moerna | Edá Contemporaña |
Jografía: Climi | Sierras, montis i montañas | Ríus | Embalsis | Comarcas | Espacius naturalis protegíus
Política: Estatutu d'Utonomía · Assambrea · Junta (Presidentis) · Tribunal Superiol de Justicia
Conomía: Setol primariu (AgricolturaGanaeriaSilvicolturaMinería) • Setol segundariu (ArtesaníaCostruciónNirgíaEndustria) • Setol terciariu (SalúServicius financierusServicius profissionalisservicius púbricusTrasportiTurismu) • Setol quaternariuImpresasDeuda púbrica · Abandonu estitucional
Sociedá: Demografía · Deporti · Educación · Lenguas (Estremeñu · Fala · Castúu · Portugués oliventinu) · Salú · Corporación Extremeña de Medios Audiovisuales (Canal Extremadura · Canal Extremadura Radio · Canal Extremadura SAT)
Coltura: Arti (Arquitetura · Escoltura · Pintura) · Gastronomía · Letratura · Música tradicional · Tragi
Santus: Bandera · Escúu · Inu
Vel más artícalus al tentu de...