Safu

Dendi Güiquipeya

Safu (Σαπφώ en griegu) hue una cantautora i endilgaora lésbia.

Safu, sigún Charles Mengin

Via[Edital | Editá'l códigu]

La via Safu (cuyu nombri en el su dialectu era Ψάπφω) está enllena d’enteracionis farsas que los própius antíguus s’encargarun de preical. Se sabi que tuvu nacéncia ena isla elena Lesbu, junta la costa anatólia, lo mas seguru en Mitileni, enque la Suda dis qu’en Éresu, endrentu duna cabaña aristócrata. La fecha la su nacéncia s’inora. Las huentis antíguas, en el su afán sincrónicu, la hazin conpartil akmé con Alceu, anque de juru Safu huera mas nueva. Agañu, Saake propón el 612 e. C.

Su pairi hue Escamandrónimu. Tuvu tres germanus: Láricu, Carassu i Erígüiu. Safu se casó con Cércila d’Andru cuyu matrimoñu consumó siendu ija Cleis. Era de hechura bajina i morena. Enque la su família preteneciera a ciertu rangu aristocráticu, la tirania Mírsilu quiciá huera la causa la mala situacion Safu i la su família. Láricu colavoró en el pritaneu Mitileni i Carassu trebajó de comercianti pa Egitu, enque sigún várius testimoñus se queó a ruchi por mó duna tal Rodopi, pendinga luju, i tuvu que golvel pa casa. El germaninu chicu, Erígüiu pareci que se queó viviendu con Safu. Esta, polo que se sabi, hue destierrá quandu Mírsilu pa Siracusa enantis el 590. Endispues d'esta fecha, ya en Mitileni, Safu vivió cumu endilgaora las muchachas las altas crassis lésbias de las qualas consiguia los quartus pa mantenel-se ena crisi essestenti ena isla. Tamien enjaretava cancionis boas polas que cobrava.


A Safu siempri se l’á vistu arroeá de zagalas nobris que huerun discípulas astilu escuelas filosóficas (vé-lo equí que huera conpará con Sócrati, pero en femininu). El cultu religiosu entre ellas i ellas podria sel notabri, palreandu angunus d’aspécii cofradias (θίασος en griegu) que tendrian comu cultu a las Musas, enque los cultus (polos sus poemas) podrian vel-se destendiu a diosis comu Afrodita i Eru. Más, Safu, sigún se conoci polos sus versus, amó a várias de las sus discípulas.

Se desconoci la fecha essata la su muerti, arroeá tamien d’estórias míticas. Por mé de Menandru se mos á trasmitiu la leyenda de qu’el inpossibli amol a Faón, atijau a Afrodita, la llevó a tiral-se de Léucadi al mari.

Obra[Edital | Editá'l códigu]

Bustu Safu, ena qual se mienta su proceéncia erésia

Las huentis antíguas palran de nuevi librus odas i elehias. La Suda dis qu’escrevió tamien yambus i epigramas. Por mé de Sérviu se conoci la essesténcia dun décimu libru d’epitalámius. Dende la epoca alejandrina tó esti haci poemas hue acolocau por metrus, siendu:

  • Libru I: estrofas sáficas.
  • Libru II: pentámetrus datílicus eólius.
  • Libru III: asclepiadeus mayoris.
  • Libru IV: tetrámetrus jónicus mayoris.
  • Libru V: glicónius, falécius i asclepiadeus menoris.

De los demás librus no essestin datus al respetivi. Se calcula que la producion poética Safu andaria entre los 10.000 i 12.000 versus, de los qualis avemus mas dun centenal cachinus i dengún poema enteru.

La poesia Safu s’enquaira endrentu la llamá lírica monódica, es izil, la dun solu cantol. Los sus poemas son verdaerus tributus al amol, andi los diosis atijaus a él desfilan i son honraus. Desamoris, gozus, consuelus, morriña, harreus pingandu del luju, finura, elegáncia i belleza entre los que la poetisa de Mitileni gaspaleava.

Abreviaturas[Edital | Editá'l códigu]

Formi al catálogu utoris i obras el Liddell-Scott, esta utora acebi l’abreviacion el nombri latinu Sappho "Sapph."

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Safo-Poetas arcaicos, Lírica, entrod., trad. i notas P. Rodríguez Adrados, Gredos, Mairil, 1982.
  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • VV. AA., Antología de la poesía lírica griega, entrod. i trad. C. García Gual, Alianza, Mairil, 2001.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]

  • El nuevu poema Safu, en estremeñu [1]