Sylvie Fleury

Dendi Güiquipeya
Sylvie Fleury
Enhormación pressonal
Nacencia 24 de junio de 1961 Ver y modificar los datos en Wikidata (62 años)
Ginebra (Suiça) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Suiza
Enhormación profissional
Oficiu Artista, escoltol, fotografu, artista de instalaciones, videoartista y artista textil Ver y modificar los datos en Wikidata

Sylvie Fleury (Ginebra, 24 de juñu del 1961) es una artista pop suiça d'ugañu, conocÍa polas sus estalacionis, escolturas i ténicas mesturás, representandu ojetus con apegus assensiblis i d'adornus ena coltura del consumu, assina alana custionis del consumu de géneru i las avenencias fetichi conos ojetus de consumu i la estoria del arti.

Biografía[Edital | Editá'l códigu]

La su nacencia hué el ventiquatru de juñu del 1961 en Ginebra, Suiça.[1] Quandu arremató los sus estuyus básicus, los sus pairis la mandarun pala ciá de Nueva York pa trebajal comu au pair (rolla). Pallí tuvu roçi con una corrupela d'estudiantis dela Nuversidá de Nueva York que trebajavan en cortumetragis d'arti. Endispués, estuyó retrataúra ena Germain School of Photography nel 1981. Mentris qu'estuvu en Nueva York, trebajó un día d'assestenti del retratista de moa Richard Avedon.

Dispuesinu, viajó pala India aondi conoció la dança Bharatanatyam, aluspués golvió pa Ginebra i trebajó pala Crus Roxa i col nombri de Silda Brown, esmenzó a rejuntal artícalus conseñaus con una crus roxa. Alogu trashormó el su pisu nun gabiné dun dientista, pos alquirió un centru de plática a un preciu acetabli. Nel 1990 tuvu roçi col artista de performance suiçu John Armleder de Ginebra i hué la su assestenta.[2] Nel mesmu añu, se muarun pa Villa Magica, una grandi casa antiga enas aldehueras de Ginebra. ​

Nel 2004 Fleury, Armleder i el su iju Stéphane Armleder que tuvu nacencia nel 1977, enhundarun el sellu discugráficu de Ginebra Villa Magica Records. Esti sellu tamién espublicó CD i LP de John Armleder i Sylvie Fleury, de Rockenschaub i John B. Rambo qu'era el arias del su iju Stéphane Armleder. Moernamenti vivi i trebaja en Ginebra.[3]

Correúra profissional[Edital | Editá'l códigu]

Estalación de Sylvie Fleury, Ginebra

La primel esposición de Fleury hué nel 1990 ena Galería Rivolta de Lausana[1][2] juntu ala d'Olivier Mosett i John Armleder. Por mé d'essa mostración, tuvu roçi con Eric Troncy i hué convidá a hormal parti dela su mostración del 1991, que hué mentá comu No Man's Time en Villa Arson en Niça, Francia.[4]

Nel 1993, participó ena 45ª Bienal de Venecia.[5]

Los críticus d'arti án crassificau el su trebaju comu "post-apropiacionista", i los sus librus The art of survival, First Spaceship on Venus and Other Vehicles i tamién Parkett #58 con Jason Rhoades i James Rosenquist, án siu presentaus hata entrenacionalmenti.[6]

Nel 2015 ganó el Prix dela Société des arts de Genève.[2][7]

El su trebaju está espuestu en deferentis rejuntas, comu las del Museu d'Arti Moernu,[2][8] nel Museu der Moderne de Salzburgu, nel Museu d'Arti Contemporáneu Helga d'Alvear[9] i nel Centru ZKM d'Arti i Meyus de Karlsruhe.[1][3]

Obra[Edital | Editá'l códigu]

  • Sylvie Fleury, L'arti de sobrivivil. Neue Galerie Graz, Graz nel 1993.
  • Sylvie Fleury, Sylvie Fleury. Hatje Cantz, Ostfildern-Ruit nel 1999.
  • Götz Adriani (Hrsg.), Sylvie Fleury – 49000. Hatje Cantz, Ostfildern-Ruit, nel 2001.
  • Centru d'Atración. VIII Trienal del Bálticu. Bd. 1, Revuelvi, Fráncfort del Meno nel 2003.
  • Elke Kania u. a., Lo sublimi es Agora! Das Erhabene in der zeitgenössischen Kunst. Museu Franz Gertsch, Burgdorf/Schweiz nel 2006.
  • Silvia Fleury. CAC Málaga, Centru d'Arti Contemporáneu de Málaga. Málaga nel 2011.

Premius i reconocencias[Edital | Editá'l códigu]

  • Ganó el Prix dela Société des arts de Genève, nel 2015.[7]
  • Ugañu tieni esposicionis d'arti nel Museu d'Arti Moernu,[8] nel Museu der Moderne de Salzburgu, nel Museu d'Arti Contemporáneu Helga d'Alvear[9] i nel Centru ZKM d'Arti i Meyus de Karlsruhe.[1]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sylvie Fleury». www.artnet.com. Consultado el 9 de mayo de 2023. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sylvie Fleury». Mirabaud Contemporary Art (en ingrés). Consultado el 9 de mayo de 2023. 
  3. 3,0 3,1 «Sylvie Fleury | Vilebrequin Men and Women's Swimwear». www.vilebrequin.com. Consultado el 9 de mayo de 2023. 
  4. «YES TO ALL». www.sylviefleury.com. Consultado el 9 de mayo de 2023. 
  5. «The Better Biennale |». Flash Art (en inglés estadounidense). 31 de octubre de 2017. Consultado el 9 de mayo de 2023. 
  6. «▷ Sylvie Fleury | Compra de obras de arte y biografía - Artsper». ▷ Artsper | Compra de cuadros y obras de arte contemporáneo. Consultado el 9 de mayo de 2023. 
  7. 7,0 7,1 «Prix Arts Visuels et bourses». Société des arts de Genève - Palais de l'Athénée (en fr-FR). Archivado desde el original el 3 de febrero de 2019. Consultado el 9 de mayo de 2023. 
  8. 8,0 8,1 «ULAN Full Record Display (Getty Research)». www.getty.edu. Consultado el 9 de mayo de 2023. 
  9. 9,0 9,1 «Égoïste». Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear. Consultado el 9 de mayo de 2023. 

Biblografía[Edital | Editá'l códigu]

  • The art of survival.
  • First Spaceship on Venus and Other Vehicles.
  • Parkett #58, con Jason Rhoades i James Rosenquist.