Teofrastu

Dendi Güiquipeya

Teofrastu (en griegu Θεόφραστος) hue filósofu peripatéticu i autol polígrafu.

Bustu debuhau Teofrastu

Via[Edital | Editá'l códigu]

Teofrastu —cuyu verdaeru nombri era Tírtamu— nació en Éresu, ciá la costa ociental lésbia, al reol el 372 e. C. El su pairi era cardaol. El su maestru en Éresu hue paí Leucipu. Tras las sus enseñáncias i quiziá aprovechandu la canuhia la su situación familial ahuyó pa l’Acaémia las Atenas, ondi puu bel conociu a Aristóteli i hadrian güena gavilla. Dendi altuenci trebaharun huntinus enas sus envestigacionis. Se dis dél que le petaba la güena mesa, le precupaba el su espetu i que rechaçó el matrimoñu, anque siempri precuraba buscalsi caraba con pressonas curtas.

Quandu conviarun a Aristóteli a sel el maestru el nuevinu Alehandru, Teofrastu lo acompañó viviendu en Macedoña hata el 335, añu nel que gorvierun a ahuyil pa las Atenas. Aristóteli hunda el Liceu, peru cumu sigún murió Alehandru se produhu una ración antimacedónica enos ánimus los ateniensis, tuvu qu’ahuyil pa Calci. Enantis, Aristóteli veloí queó cumu rihiol la escuela peripatética, endirgaol el su ihu i hereeru la su biblioteca al su amigu Teofrastu. Teofrastu opuló cumu rihiol la escuela i se eicó al deprendizahi hata la su muerti, pal 287 e. C. Quisun entollerali pol dos ocassionis: una pol levantihu inrelihiosiá i otra pun decretu que salió contra las escuelas filosóficas que le supusu abaldonal pol espáciu dun añu el deprendieru.

Lamentó nu vivil tantu tiempu cumu pa puel desarrollal mas estensamenti el su envestigaeru. Sigún el testimoñu Dióheni Laérciu, Teofrastu legó tolos sus ganus a la escuela, piyó la manumissión los sus escravus i amás quisu que lo intierraran pal hardín el própiu Liceu sin bambollas.

Obras[Edital | Editá'l códigu]

Historia plantarum, 1549

Lo mesmitu qu’el su amigu i colega Aristóteli, Teofrastu escrebió sobri tó lo qu’el conocimientu la epoca premitia. El biógrafu Dióheni Laérciu trasmiti un largu listau obras (V 42-50) de las qu’apeninas se conselvan unas poquininas. Teofrastu puu bel escrebiu mas de 200 trataus científicus, anque dessas obras namás abemus veloquí estu:

  • Περὶ φυτῶν ἱστορίας, en nuevi librus al tentu botánica. El su títulu en latín es Historia plantarum "Envestigación las prantas".
  • Περὶ φυτῶν αἰτίων, en seis librus, tamién al tentu botánica, entitulau en latín De causis plantarum "Al tentu las causas las prantas".
  • Περὶ αἰσθήσεων, entitulau en latín De sensu et sensilibus "Al tentu las sensacionis".
  • Περὶ λίθων, entitulau en latín De lapidibus "Al tentu las pieras".
  • Περὶ πυρός, entitulau en latín De igne "Al tentu el huegu".
  • Περὶ εὐσεβείας, entitulau en latín De pietate "Al tentu la relihiosiá".
  • Προθεωρία, obrina que se conselva entera i que la traïción latina traduhu cumu Characteres "Caraitis".

Amás destas obras se conselvan anguninus esfarrapus físicus.

Abreviaturas[Edital | Editá'l códigu]

Hormi al Liddell-Scott, esti autol alcibi l’abreviatura de "Thphr" proceenti el nombri latinizau Theophrastus. La sus obras possein velaquilas estas abreviaturas:

  • Historia plantarum: HP.
  • De causis plantarum: CP.
  • De sensu et sensilibus: Sens.
  • De lapidibus: Lap.
  • De igne: Ign.
  • Characteres: Char.

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • Teofrasto, Caracteres, entrod., trad. i notas de E. Ruiz García, Mairil, Gredos, 1982.