Usuario:HackerPunki/obraol/Ouka Leele

Dendi Güiquipeya
HackerPunki/obraol/Ouka Leele

Bárbara Allende Gil de Biedma, conocía pol su nombri artísticu Ouka Leele (Mairil, 29 de juñu de 1957 - Mairil, 24 de mayu de 2022) hue una retratista española conocía pola su contribución ena "Movía Mairileña" .

Biografía[Edital | Editá'l códigu]

Ija de María de las Victorias Gil de Biedma y Vaillant i Gabriel Allende Maíz, tuvu nacencia endretu duna familia riquina de Bilbau, los Allende de Neguri. El su pairi era un anombrau arquitetu, la su mairi era ermana del poeta Jaime Gil de Biedma. La su ermanina hue la retratista Patricia Allende, i era prima segundera d'Esperanza Aguirre.[1]

Vivió duranti la su infancia en Mairil i San Rafael. Estuyó nel colegiu Sagrado Corazón de Mairil, i endipués nel Colegio Montealto, relacionau col Opus Dei.[1] La su educación religiosa, mesturá con varias vesitas al Museo del Prado, marcó la su hutura correúra comu pintora i artista.

Correúra profissional[Edital | Editá'l códigu]

Al prencipiu tuvu vocación pola pintura, i cussó la correúra de Bellas Artes. En 1976, consejá por una collaça de Bellas Artes, estuyó pa deprendel retrataúra nel Photocentro de Mairil (la primel escuela en España centrá ena retrataura i criau el añu anteriol).[2] Allí estuvi en contatu con otrus artistas comu Pablo Pérez-Mínguez i Jorge Rueda. Los sus primerus trebajus en retrataúra huerun prubicaus nel libru "Principio, 9 jóvenes fotógrafos españoles".[3] En contatu con sotrus artistas, essi mesmu añu decedió abandonal la correúra.

Dos añus endipués, en 1978, se muó a Barcelona, ondi escomençó la su correúra en solitariu. Nessa mesma cidá cría la su primel gran esposición i serii retraturista, Peluquería. Esta serii retien angunas delas sus retrataúras más asseñalás, assina tamién huerun las primeras que pintó a colol en ves d'en brancu i prietu.[4]

En 1980 se múa a Nueva York, i dendi allí viaja a Méjicu. Al añu siguienti, regresa a Mairil, debíu a una gravi malura. De güelta a Mairil, trebaja ena penícula d'Almodovar "Laberinto de Pasiones" inseñandu los sombrerus dela vestimienta. Tras recuperal-si dela malura, acontina conos sus labutos en retrataúra i arti.

En 1987 esponi ena Bienal de São Paulo. Essi añu hazi el gran montagi de La Cibeles, ondi simuló el mitu de Atalanta e Hipómenes.

En 1988 s'estala en París pa hazel una serii de polaroids gigantis pala Foundation Cartier. Passa largas temporás en Mallorca p'apreparal-si pala nacencia dela su primel ija.

Espenó el 24 de mayu de 2022, un mes enantis de cumpril 65 añus .[1][5]

1

Estilu artísticu[Edital | Editá'l códigu]

La retrataúra, mesturaus cona su passíon i conocencia dela pintura, hizun que desenroa-si el su propiu lenguagi artísticu.[3]

Sus fotos eran habitualmente en blanco y negro, ya que odiaba el color. Cuando le encargaron una imagen para una portada, decidió inventar ella misma el color, empezando a colorear sus instantáneas.​[6]

Obra artística[Edital | Editá'l códigu]

Librus[Edital | Editá'l códigu]

  • Naturaleza viva, naturaleza muerta, 1984
  • Piel i Ella sabe que es una princesa
  • “Versos y dibujos“ Cuadernos del Hocinoco
  • Poesía en carne viva
  • "FLORALEZA" poemas y serigrafías
  • Este libro arde entre mis manos, 2009
  • De la embriaguez desnuda, 2009
  • Pan de Verbo, 2011
  • La llave de la jaula, 2013
  • Agua de la añoranza, 2014
  • En este jardín no matarás, 2015
  • Axis Mundi y otros relatos, 2017

Esposicionis[Edital | Editá'l códigu]

  • 9emes Rencontres Internationales de la Photographie, 1978
  • New Photographers from Spain, Nueva York, 1979
  • Peluquería, Barcelona, 1979
  • Peluquería, Mairil, 1980
  • Esposición colestiva, Barcelona, 1982
  • Ouka Leele, Mairil, 1984
  • ARCO'86, Mairil, 1986
  • Mois de la Photo, Paris, 1986
  • Proyeutu Rappelle - Toi Barbará, Mairil, 1987
  • Ouka Leele, 1976-1987, Mairil - Sao Paulo, 1987
  • Ouka Leele pour Philippe Model, Paris, 1988
  • Ouka Leele, Tóquiu, 1989
  • Spanish eyes: A look at the contemporary photography from Spain, Cambridge, 1989
  • Art of Angeles 89, Los Ángeles, 1989
  • Tobaco gitanes, París, 1990
  • Spanish fine art photography, Londri, 1990
  • Arte y ciudad metro Bilbao, Bilbau, 1990
  • Art of Angeles 90, Los Ángeles, 1990
  • Cuatro Direcciones, veinte años de fotografía española contemporánea 1970-1990, Mairil, 1991
  • Cuatro Direcciones, Esposición itineranti, 1991
  • Almediterranea 92, Sevilla, 1992
  • La visión española / The Spanish vision, Estaus Uníus, 1992
  • Ouka Leele, Londri, 1992
  • Ouka Leele, 121, Amberis, 1992
  • Ouka Leele, Frankfort, 1992

Retrataúra e ilustración (santu)?[Edital | Editá'l códigu]

Premius i Reconocencias[Edital | Editá'l códigu]

Premius[7][Edital | Editá'l códigu]

  • 1983 Premio ICARO de Artes Plásticas Diario 16
  • 2003 Primer Premio Nacional de Bibliofilia pol libru "El cantar de los cantares del rey Salomón" con serigrafías i dibujus d'Ouka Leele,
  • 2004 Premio de Cultura de la Comunidad de Madrid, concedía a tola su trayetoria artística.
  • 2005 Premio Nacional de Fotografía
  • 2006 Primel premiu de poesía del púbricu de poesía de mieu, col poema "De noche cuando todos duermen", Tarazona.
  • 2007 Premiá comu mejol retraturista del añu pola revista Glamour, Mairil
  • 2009 Premio Protectora de animales. Segovia.
  • 2010 premiu POP-EYE a tola su trayetoria. Caçris.
  • 2011 Premio Alfa y Omega al mejol largumetraji pol decumental La mirada de Ouka Leele.
  • 2012 Premiu ala Trayetoria. Premius QUEARTE de Pasarela Viana.
  • 2012 III Premio de fotografía PiedadIsla
  • 2015 Premio Champagne "La joie de vivre".
  • 2017 Premiu "Quijote" de retrataúra. Toledo.

Destincionis i reconocencias[Edital | Editá'l códigu]

  • 2002 Placa de Pintora Ilustre de la Asociación de Escritores y Artistas Españoles, Mairil
  • 2008 Medalla d'onol ena XI Bienal d'El Cairu
  • 2012 Medalla de Plata de la Comunidad de Madrid

Vea-si tamién[Edital | Editá'l códigu]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. 1,0 1,1 1,2 RTVE.es/AGENCIAS (25 de mayo de 2022). «Muere Ouka Leele, icónica fotógrafa de la movida madrileña a los 64 años». RTVE.es. Consultado el 28 de septiembre de 2023. 
  2. Nast, Condé (24 de mayo de 2022). «Ouka Leele fallece en Madrid a los 64 años de edad». Vogue España. Consultado el 31 de diciembre de 2023. 
  3. 3,0 3,1 «Biography». oukaleele (en inglés). Consultado el 7 de abril de 2023. 
  4. Nast, Condé (25 de mayo de 2022). «Adiós a Ouka Leele, la creadora de la “mística doméstica” que iluminó la Movida». Vanity Fair. Consultado el 28 de diciembre de 2023. 
  5. «Fallece la fotógrafa Ouka Leele». Ultima Hora. 24 de mayo de 2022. Consultado el 7 de abril de 2023. 
  6. «Biografia de Ouka Leele». www.biografiasyvidas.com. Consultado el 7 de abril de 2023. 
  7. «Awards». oukaleele (en inglés). Consultado el 4 de enero de 2024. 

Biblografía[Edital | Editá'l códigu]

  • título. 
  • título. 

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]