Villamiel
| |||
• País | España | ||
• Comunidá Autónoma | Estremaúra | ||
• Província | Cazris | ||
• Asiahamientu | 40°10′ N 6°46′ O | ||
• Artitú | 744 m. | ||
• Longol | 115 km. a Caçris | ||
• Nombri oficial | Villamiel | ||
• Nombri estremeñu | Villamiel | ||
• Puebración | 758 ab. (INE 2005) | ||
• Superfici | 73 km² | ||
• Densiá | 10,38 ab./km² | ||
• Gentilíciu | Villamelanu |
Villamiel es un monicipiu dela provincia de Caçris (Estremaúra); horma parti dela Comarca de Sierra de Gata, al noroesti dela provincia, cerca del array con Castilla i León, i con Portugal. Endrentu del términu monicipal s'encuentra la pedania de Treveju, assitiá nun picu i estratégicu puntu defensivu coronau pol castillu del mesmu nombri.
Heugrafia[Edital | Editá'l códigu]
Alreol esta puebración desistin bellus paisahis, con mucha zona verdi, caminus ruralis, carçás romanas...
Assitiau endrentu la Sierra e Gata, posei un territoriu municipal bastanti grandi, con terrenus labraus, tierras pa animalis (cerdus, ovehas, cabras i vacas), abundanti riqueça en cuantu a verduras i frutas curtivás, güen viñeu i abundantis pies d'olivu.
Fiestas localis[Edital | Editá'l códigu]
Las fiestas grandis son las de Santiagu Apóstul, endi el 21 al 25 e huliu. Tamién es fiesta el primel sabau d´agostu, i es la hucheá "Fiesta el Emigranti" cumu omenahi a los emigrantis que se huerun el puebru a Mairil, Cataluña, País Vascu, etc i que güelvin al puebru en vacáncias. Tamién son fiestas emportantis el dia e la Pieá (21 e noviembri) i la Semana Santa se vivi con devoción. Tamién es fiesta grandi el dia e San Pedru Celestinu, patrón de Villamiel, cuya fiesta se celebra el 19 e mayu.
Turismu[Edital | Editá'l códigu]
Ai varias casas ruralis nel municipiu, que acohin vesitantis de tolos puntus d´España i Uropa. Se puei ahilal pol varius caminus romanus i ruralis pa recorrel tola zona circundanti al puebru, i chegal a otrus puebrus de la sierra pol estus caminus cumu se hacía antiguamenti pa lleval lechi, harina, aceiti i algotrus produtus. Ena peania e Trevehu ai restus dun castillu meyeval, asín cumu una aldea e recónditas i esiguas callis, i ermosus parahis. Posei un nuevu polieportivu, piscinas municipalis, bar de hubilaus, cini, praza e torus de cantera, envidia e tola sierra, callis preciosas, la ermita e la Pieá, la ermita e la Soleá, la Elesia e Santa Maria Madalena, la casa el Deán (palaciu antigu) i una tupa baris con rica gastronumia, ricu vinu i güenas hentis...