Villamiel

Esti artícalu es un encetu

Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escritu.



Villamiel
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Villamiel
Coordenadas 40°11′14″N 6°47′05″O / 40.1871194, -6.7847568
Capital Villamiel
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 73 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 744 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 379 hab.
 • Densidá 5,19 hab/km²
Gentilíciu Villamelanu
Huso horario UTC+01:00
Código postal 10...[1]
Patrono(a) Celestino V


Villamiel es un monicipiu dela provincia de Caçris (Estremaúra); horma parti dela Comarca de Sierra de Gata, al noroesti dela provincia, cerca del array con Castilla i León, i con Portugal. Endrentu del términu monicipal s'encuentra la pedania de Treveju, assitiá nun picu i estratégicu puntu defensivu coronau pol castillu del mesmu nombri.

Heugrafia[Edital | Editá'l códigu]

Alreol esta puebración desistin bellus paisahis, con mucha zona verdi, caminus ruralis, carçás romanas...

Assitiau endrentu la Sierra e Gata, posei un territoriu municipal bastanti grandi, con terrenus labraus, tierras pa animalis (cerdus, ovehas, cabras i vacas), abundanti riqueça en cuantu a verduras i frutas curtivás, güen viñeu i abundantis pies d'olivu.

Fiestas localis[Edital | Editá'l códigu]

Las fiestas grandis son las de Santiagu Apóstul, endi el 21 al 25 e huliu. Tamién es fiesta el primel sabau d´agostu, i es la hucheá "Fiesta el Emigranti" cumu omenahi a los emigrantis que se huerun el puebru a Mairil, Cataluña, País Vascu, etc i que güelvin al puebru en vacáncias. Tamién son fiestas emportantis el dia e la Pieá (21 e noviembri) i la Semana Santa se vivi con devoción. Tamién es fiesta grandi el dia e San Pedru Celestinu, patrón de Villamiel, cuya fiesta se celebra el 19 e mayu.

Turismu[Edital | Editá'l códigu]

Ai varias casas ruralis nel municipiu, que acohin vesitantis de tolos puntus d´España i Uropa. Se puei ahilal pol varius caminus romanus i ruralis pa recorrel tola zona circundanti al puebru, i chegal a otrus puebrus de la sierra pol estus caminus cumu se hacía antiguamenti pa lleval lechi, harina, aceiti i algotrus produtus. Ena peania e Trevehu ai restus dun castillu meyeval, asín cumu una aldea e recónditas i esiguas callis, i ermosus parahis. Posei un nuevu polieportivu, piscinas municipalis, bar de hubilaus, cini, praza e torus de cantera, envidia e tola sierra, callis preciosas, la ermita e la Pieá, la ermita e la Soleá, la Elesia e Santa Maria Madalena, la casa el Deán (palaciu antigu) i una tupa baris con rica gastronumia, ricu vinu i güenas hentis...

  1. Worldpostalcodes.org, Códigos postales de España por provincia.