Vitoria
| Vitoria | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Ubicación de Vitoria | ||||
| Coordenadas | 42°50′48″N 2°40′23″O / 42.846666666667, -2.6730555555556 | |||
| Capital | Ciudad de Vitoria | |||
| Entidad | Monicipiu d'España | |||
| • País |
| |||
| Superficii | ||||
| • Total | 276,81 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 525 m s. n. m. | |||
| Puebración (2025) | ||||
| • Total | 260699 hab. | |||
| • Densidá | 941,8 hab/km² | |||
| Huso horario | UTC+01:00 y UTC+02:00 | |||
| Código postal | 01001–01015 | |||
| Patrono(a) | Virgen de las Nieves | |||
| Sitio web oficial | ||||
Vitoria [viˈtoɾja] (Vitoria [biˈtoɾja] en castellanu, Gasteiz [ɡasˈtɛjs̻] en vascu i oficialmenti Vitoria/Gasteiz) es la capital del País Vascu i la provincia d'Álava. Enclavá nun cruci de caminus, á siu duranti tola su estoria un emportanti centru estratégicu nel pranu melital, comercial i coltural. Dendi tiempus delos romanus, enos que la calçá qu'enganchava Astorga i Burdeus passava pol Álava, estas tierras no án dexau de sel un lexi de comunicacionis entri la Meseta Central i Uropa.
Giografía umana
[adital | adital cóigu]Demografía
[adital | adital cóigu]Estrutura
[adital | adital cóigu]A 1 de heneru de 2025, Vitoria tuvía una puebración de 260.699. Destus, 126.845 pressonas eran ombris, i 133.854 pressonas eran mugeris.[1]
Conos daus del 25 de marçu de 2023, Vitoria tuvía 252.953 abitantis, 123.116 pressonas eran ombris i 129.837 eran mugeris. Del total dela puebración, 226.682 eran españolis i 26.271 folasteras. Por edá del total dela puebración, 39.040 pressonas tuvían menus de 16 añus, 159.486 pressonas tuvían una edá d'entri 16 i 64 añus, i 54.427 pressonas eran mayoris de 64 añus. Por géneru: dela puebración masculina, 20.099 ombris tuvían menus de 16 añus. 79.312 ombris tuvían entri 16 i 64 añus, i 23.705 tuvían más de 64 añus; dela puebración femenina, 18.941 tuvían menus de 16 añus, 80.174 mugeris tuvían entri 16 i 64 añus, i 30.722 tuvían más de 64 añus.[2]
Folasterus
[adital | adital cóigu]47.975 eran folasterus i destus, 14.700 consiguierun la nacionaliá polo que non apaicin enas estaísticas del padrón menucipal. 419 pressonas eran apátrias. Las pressonas de Sáhara Ociental non apaicin en dengún listau.[3]
| País | Puebración | Variança |
|---|---|---|
| Colombia | 6042 | 634 |
| Marruecus | 4713 | 438 |
| Argelia | 2031 | 243 |
| Venezuela | 1739 | 378 |
| Paquistán | 1628 | 79 |
| Nigeria | 1545 | -91 |
| Perú | 1386 | 274 |
| Paraguay | 1375 | 81 |
| Rumanía | 1011 | -41 |
Gastandulos daus de 2022, la puebración folanea sigún el su origi se devidía en: 3.498 pressonas dela Unión Uropea (1.867 ombris i 1.631 mugeris), 1.908 pressonas del restu d'Uropa (879 ombris i 1.029 mugeris), 11.078 pressonas d'África (6.323 ombris i 4.755 mugeris), 400 pressonas eran de Nortiamérica (169 ombris i 231 mugeris), 2.542 pressonas eran de Centruamérica i Caribi (986 ombris i 1.556 mugeris), 14.311 pressonas eran de Sulamérica (6.008 ombris i 8.303 mugeris), 2.544 eran d'Asia (1.456 ombris i 1.088 mugeris), 30 pressonas d'Oceanía (17 ombris i 13 mugeris).[4]
Conos daus del 25 de marçu de 2023, 226.682 eran españolis i 26.271 folasteras. Del total dela puebración folastera, 4.881 pressonas eran menoris de 16 añus, 20.685 pressonas tuvían entri 16 i 64 añus, i 705 pressonas tuvían más de 64 añus. Por géneru: dela puebración masculina, 2.496 ombris eran menoris de 16 añus. 10.650 ombris tuvían entri 16 i 64 añus, i 257 ombris tuvían más de 64 añus. En total, 13.403 ombris; Dela puebración femenina, 2.385 mugeris tuvían menus de 16 añus. 10.035 mugeris tuvían entri 16 i 64 añus, i 448 mugeris tuvían más de 64añus. En total, 12.868.[2]
Urbanismu
[adital | adital cóigu]Abitanças
[adital | adital cóigu]Vitoria tuvía un total de 119.853 abitanças. Destas, 107.165 eran abitanças prencipalis i 12.688 eran abitanças non prencipalis.[5][6]
| Fechas | Total | Abitanças prencipalis | Abitanças non prenciaplis |
|---|---|---|---|
| Enantis de 1900 | 1043 | 743 | 300 |
| De 1900 a 1920 | 852 | 664 | 188 |
| De 1921 a 1940 | 998 | 783 | 215 |
| De 1941 a 1950 | 1793 | 1487 | 306 |
| De 1951 a 1960 | 6645 | 5552 | 1093 |
| De 1961 a 1970 | 22392 | 19435 | 2957 |
| De 1971 a 1980 | 25975 | 23510 | 2465 |
| De 1981 a 1990 | 16050 | 14561 | 1489 |
| De 1991 a 2000 | 12326 | 11019 | 1307 |
| De 2001 a 2010 | 24506 | 22840 | 1666 |
| De 2011 a 2020 | 7273 | 6571 | 702 |
| Non costan | 0 | 0 | 0 |
| Total | 119853 | 107165 | 12688 |
Trasporti i comunicacionis
[adital | adital cóigu]Trasporti urbanu
[adital | adital cóigu]Trenvía
[adital | adital cóigu]El Trenvía de Vitoria es una redi de trenvía hormá por dos liñas qu'enganchan los barrius de Ibaiondo, Salburua, Abetxuko i la Euskal Herriko Unibertsitatea. La redi es barajá pola impresa Euskotren.[7]
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ «Araba/Álava: Población por municipios y sexo. (2854)». INE. Consultado el 21 de febrero de 2026.
- ↑ 2,0 2,1 «Población por sexo, edad (grandes grupos) y nacionalidad (española/extranjera)». INE. Consultado el 21 de febrero de 2026.
- ↑ Corral, Beatriz (2 de enero de 2025). «Crece la presencia extranjera en Vitoria-Gasteiz. ¿De dónde venís?». Gasteiz Hoy. Consultado el 21 de febrero de 2026.
- ↑ «Población por sexo y país de nacimiento (grandes grupos)». INE. Consultado el 21 de febrero de 2026.
- ↑ «Total viviendas familiares convencionales por tipo de vivienda».
- ↑ «Viviendas familiares convencionales según tipo de vivienda y año de construcción (agregado) del edificio (capitales de provincia y municipios de más de 50.000 habitantes)». INE. Consultado el 21 de febrero de 2026.
- ↑ «Moverse en tranvía - Horarios y recorridos». www.vitoria-gasteiz.org. Consultado el 21 de febrero de 2026.
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre Vitoria.- Ayuntamientu Vitoria
- Ciais pa un huturu mas sustenibri, Vitoria.
- Pran estratégicu Vitoria 2010.
- Anillu verdi Vitoria.