Ir al contenido

Vitoria

Vitoria
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Vitoria
Coordenadas 42°50′48″N 2°40′23″O / 42.846666666667, -2.6730555555556
Capital Ciudad de Vitoria
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 276,81 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 525 m s. n. m.
Puebración (2025)  
 • Total 260699 hab.
 • Densidá 941,8 hab/km²
Huso horario UTC+01:00 y UTC+02:00
Código postal 01001–01015
Patrono(a) Virgen de las Nieves
Sitio web oficial

Vitoria [viˈtoɾja] (Vitoria [biˈtoɾja] en castellanu, Gasteiz [ɡasˈtɛjs̻] en vascu i oficialmenti Vitoria/Gasteiz) es la capital del País Vascu i la provincia d'Álava. Enclavá nun cruci de caminus, á siu duranti tola su estoria un emportanti centru estratégicu nel pranu melital, comercial i coltural. Dendi tiempus delos romanus, enos que la calçá qu'enganchava Astorga i Burdeus passava pol Álava, estas tierras no án dexau de sel un lexi de comunicacionis entri la Meseta Central i Uropa.

Giografía umana

[adital | adital cóigu]

Demografía

[adital | adital cóigu]

Estrutura

[adital | adital cóigu]

A 1 de heneru de 2025, Vitoria tuvía una puebración de 260.699. Destus, 126.845 pressonas eran ombris, i 133.854 pressonas eran mugeris.[1]

Conos daus del 25 de marçu de 2023, Vitoria tuvía 252.953 abitantis, 123.116 pressonas eran ombris i 129.837 eran mugeris. Del total dela puebración, 226.682 eran españolis i 26.271 folasteras. Por edá del total dela puebración, 39.040 pressonas tuvían menus de 16 añus, 159.486 pressonas tuvían una edá d'entri 16 i 64 añus, i 54.427 pressonas eran mayoris de 64 añus. Por géneru: dela puebración masculina, 20.099 ombris tuvían menus de 16 añus. 79.312 ombris tuvían entri 16 i 64 añus, i 23.705 tuvían más de 64 añus; dela puebración femenina, 18.941 tuvían menus de 16 añus, 80.174 mugeris tuvían entri 16 i 64 añus, i 30.722 tuvían más de 64 añus.[2]

Folasterus
[adital | adital cóigu]

47.975 eran folasterus i destus, 14.700 consiguierun la nacionaliá polo que non apaicin enas estaísticas del padrón menucipal. 419 pressonas eran apátrias. Las pressonas de Sáhara Ociental non apaicin en dengún listau.[3]

Daus de puebración folastera
País Puebración Variança
Colombia 6042 634
Marruecus 4713 438
Argelia 2031 243
Venezuela 1739 378
Paquistán 1628 79
Nigeria 1545 -91
Perú 1386 274
Paraguay 1375 81
Rumanía 1011 -41

Gastandulos daus de 2022, la puebración folanea sigún el su origi se devidía en: 3.498 pressonas dela Unión Uropea (1.867 ombris i 1.631 mugeris), 1.908 pressonas del restu d'Uropa (879 ombris i 1.029 mugeris), 11.078 pressonas d'África (6.323 ombris i 4.755 mugeris), 400 pressonas eran de Nortiamérica (169 ombris i 231 mugeris), 2.542 pressonas eran de Centruamérica i Caribi (986 ombris i 1.556 mugeris), 14.311 pressonas eran de Sulamérica (6.008 ombris i 8.303 mugeris), 2.544 eran d'Asia (1.456 ombris i 1.088 mugeris), 30 pressonas d'Oceanía (17 ombris i 13 mugeris).[4]

Conos daus del 25 de marçu de 2023, 226.682 eran españolis i 26.271 folasteras. Del total dela puebración folastera, 4.881 pressonas eran menoris de 16 añus, 20.685 pressonas tuvían entri 16 i 64 añus, i 705 pressonas tuvían más de 64 añus. Por géneru: dela puebración masculina, 2.496 ombris eran menoris de 16 añus. 10.650 ombris tuvían entri 16 i 64 añus, i 257 ombris tuvían más de 64 añus. En total, 13.403 ombris; Dela puebración femenina, 2.385 mugeris tuvían menus de 16 añus. 10.035 mugeris tuvían entri 16 i 64 añus, i 448 mugeris tuvían más de 64añus. En total, 12.868.[2]

Urbanismu

[adital | adital cóigu]

Abitanças

[adital | adital cóigu]

Vitoria tuvía un total de 119.853 abitanças. Destas, 107.165 eran abitanças prencipalis i 12.688 eran abitanças non prencipalis.[5][6]

Abitanças por fecha i tipu
Fechas Total Abitanças prencipalis Abitanças non prenciaplis
Enantis de 1900 1043 743 300
De 1900 a 1920 852 664 188
De 1921 a 1940 998 783 215
De 1941 a 1950 1793 1487 306
De 1951 a 1960 6645 5552 1093
De 1961 a 1970 22392 19435 2957
De 1971 a 1980 25975 23510 2465
De 1981 a 1990 16050 14561 1489
De 1991 a 2000 12326 11019 1307
De 2001 a 2010 24506 22840 1666
De 2011 a 2020 7273 6571 702
Non costan 0 0 0
Total 119853 107165 12688

Trasporti i comunicacionis

[adital | adital cóigu]

Trasporti urbanu

[adital | adital cóigu]

Trenvía

[adital | adital cóigu]

El Trenvía de Vitoria es una redi de trenvía hormá por dos liñas qu'enganchan los barrius de Ibaiondo, Salburua, Abetxuko i la Euskal Herriko Unibertsitatea. La redi es barajá pola impresa Euskotren.[7]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. «Araba/Álava: Población por municipios y sexo. (2854)». INE. Consultado el 21 de febrero de 2026. 
  2. 2,0 2,1 «Población por sexo, edad (grandes grupos) y nacionalidad (española/extranjera)». INE. Consultado el 21 de febrero de 2026. 
  3. Corral, Beatriz (2 de enero de 2025). «Crece la presencia extranjera en Vitoria-Gasteiz. ¿De dónde venís?». Gasteiz Hoy. Consultado el 21 de febrero de 2026. 
  4. «Población por sexo y país de nacimiento (grandes grupos)». INE. Consultado el 21 de febrero de 2026. 
  5. «Total viviendas familiares convencionales por tipo de vivienda». 
  6. «Viviendas familiares convencionales según tipo de vivienda y año de construcción (agregado) del edificio (capitales de provincia y municipios de más de 50.000 habitantes)». INE. Consultado el 21 de febrero de 2026. 
  7. «Moverse en tranvía - Horarios y recorridos». www.vitoria-gasteiz.org. Consultado el 21 de febrero de 2026. 

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]