Juéllega Estremeña

Dendi Güiquipeya
Juéllega Estremeña
Tipo asociación voluntaria
Forma legal asociación voluntaria
Fundación 26 de abril de 1980
Sede central Valencia de Alcántara (España)


Juéllega Estremeña (Valencia, 26 d’abril del 1980) es el primel i únicu bandu foclóricu de corus i danças del monicipiu arrayanu de Valencia ena provincia de Caçris (España).

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

Prencipió los sus passus primerus en el añu 1979 quandu un bandu d’entusiastas delas tradicionis, encabeçau d’Amparo Carpintero Pedraz, recuperó villanciscus tradicionalis dela comarca que se cantavan palas callis de Valencia, i las entrepetarun en el teatru-cini Luis Rivera, en dandu lugal al primel festival de villanciscus del monicipiu.[1]

El 26 d’abril del 1980 s’avió oficialmenti la Agrupación de Música y Danza Juéllega Extremeña con el ojetivu prencipal de recadal tol acervo foclóricu i etnográficu dela parti arrayana de Valencia.[2] ​En la festividad de San Isidru, el 15 de mayu del 1980, estrenaron la misa del Puebru Estremeñu d’Emilio Blas de la Rosa. Por mó dela Feria de San Bertol, hizun el su primel festival de foclori nel 1980. En setiembri de 1980 bailarun pola primel vés delantri la Vigin delos Remedius, patrona de Valencia, ala que anombrarun mairina del bandu. Enas navidais del 1980 recuperarun el aguinaldu ya descadecíu, en cantandu polas callis del monicipiu con el fin de recadal fondos pa un fin social. Nel 1981 presentan una carroza ena Cavalgata de Reis. Dendi antocis van a partecipal en tolas fiestas localis i en entrecambius con bandus foclóricus de Portugal i España.[3]

Nel 1984 entrarun a hazel parti dela Federación Estremeña de Corus i Danças.​ Nel 1987 gravarun un discu de villanciscus junta otrus bandus. Dendi’l 1993 hazin parti dela Federación Nacional de Bandus de Foclori.[4]

Nel 1999 pubricarun Nuestras raíces y costumbres, Asociación de Música y Danza “Juéllega Extremeña” que recada la su trayetoria, cantaris i indumentaria.[5]

Nel añu 2005, pa comemoral las sus bodas de plata, Huéllega Estremeña entangó un pograma d’actus con la proyección dun vidiu que recoge la estoria dela hormación.[2]

Ena su trayetoria, án llevau los sus cantaris, hatus i bailis por sitius destintus dela península i l’estrangeru. I án hechu esparigimientu foclóricu i etnográficu en jornás i congressus diversus en España i Portugal.[2]

Composición[Edital | Editá'l códigu]

Presidi l’associación Juan Antonio Navas Reyes. Derigi el bandu musical Carmen María Reyes Seda i s’integran en ella mas dun cientu de biembrus.[2]

Cuentan con tres bandus de danças: infantil, d’adultus i de mayoris, con angunus biembrus de mas de 70 añus. La escuela de bailis, con mas de 80 zagalas i zagalis, sonin la cantera del bandu. Tienin cincu hatus, mesmu pa ombri i pa mugel: de Labraol/ra, de Cerimonia, de Gala, de Faena i Arrayanu.[6][7]

Repertoriu[Edital | Editá'l códigu]

Tienin un repertoriu ampliu de dambas a dos provincias estremeñas Caçris i Badajós, comu La Xota de Villafranca, Xota del Unu, La Uva, Xota dela Cazuela i Redobli.​[8] El su repertoriu cuenta con tres misas estremeñas, dentri ellas, la Misa del Puebru Estremeñu d’Emilio Blas de la Rosa.[9]

Hueraparti de recadal, condural i fomentar la riqueza foclórica i coltural d’Estremaúra, tienin comu ojetivu mantenel los origin i las infrujencias típicas dela su parti, una comarca arrayana con Portugal, recuperandu cantaris i bailis propius dela su campiña. Estus bailis arrayanus los entrepetan las mesmas pessonas que enos añus 50 i 60 dendi los destintus casaris dela Campiña de Valencia divan alos bailis, fiestas i jiras dela comarca arrayana. Enque uvieran fronteras enos añus 50, estas pessonas hormavan una comarca natural que se destendía mesmu a un lau i a sotru de dambus paísis. La su edá avanzada no les impide muestral en el ecenariu la autencidad delas danças arrayanas.[10]

Es un foclori destintu al delos arrayus del sul d’Estremaúra, por mó dela infrujencia portuguesa. Conservan viras, saias, etc. en portugués i sin mual quasi que ná conas del Alentejo, provincia arrayana ermana.​​[11][12] Destacan temas propius dela su puebración arrayana, comu sonin: La sartén sin rabo, A Fontañeira,[13]As Saias o Cántigas,[14]Vira de Roda, O Pilao, Vira de romería, Vira tres polinhos,[15]Vira de seis,[16]​ i A coxiada, temas d’infrujencia portuguesa asseñalá, delas pessonas veteranas del bandu, mayoris de 55 añus.

Esparigimientu foclóricu[Edital | Editá'l códigu]

El su trebaju quieri envernecel la coltura populal. Án llevau el foclori arrayanu i estremeñu por destintas comarcas, en tolas comunidais autónomas d’España i a festivalis nacionalis, entrenacionalis i trasarrayanus de foclori.[6]

Hata’l 2003 Valencia hue la sé del Festival Entrenacional delos Puebrus del Mundu. A ca añu, en abostu el festival lleva a Valencia bandus foclóricus del mundu.​​[2][17] A ca añu entanga el Festival de Foclori Villa de Valencia d’Alcántara, en calavoración con el Ayuntamientu de Valencia i la Federación Estremeña de Foclori, endrentu la pogramación del Festival Foclóricu delos Puebrus del Mundu.[18]​ Nel 2018 acogierun en Valencia la celebración del festival infantil dela Federación Estremeña de Foclori.[19]

Atúa enas celebracionis religiosas mas emportantis de Valencia, comu en misa campera por San Isidru Labraol (15 de mayu), la misa por San Bertol (24 d’abostu), o las jiras dela Vigin delos Remedius (8 de setiembri) i de San Peru d’Alcántara (19 d’otubri).​[20] I entanga a ca añu el certamin de villanciscus en Valencia.[2]

Televisión[Edital | Editá'l códigu]

Atuacionis en Televisión Española: en 300 millones (1981) dendi la Ermita de Los Remedius, cantandu "El Fandangu estremeñu" i dendi la calli Bolvedana, bailarun "La Jerteña";​[21] en El Tren (1983) gravau ena estación de Santarem (Portugal); i nel pograma Gente Joven (1984), tuviendu 69 puntus.[22]

Nel 1984 partecipó nel roagi dela penícula Los Santos Inocentes derigía de Mario Camús, a tentu la obra omónima de Miguel Delibes. Racea ena penícula animandu un casoriu estremeñu con música i cantaris dela tierra.​ Nel 1991 la Misa Estremeña dendi la ilesia de Rocamaol hue retramitía a tol territoriu nacional.[2]

Nel 2019 parteciparun ena Canal Extremadura, nel Pograma Lo que te rondaré con entrevención dela cantanti Soraya Arnelas que hizu parti del bandu.[23]

Parteciparun en el gravamientu del vidiuclip Brindo de Soraya Arnelas,​[24] polas callis del barriu góticu de Valencia.[25]

Premius i reconocencias[Edital | Editá'l códigu]

  • 1987 Valentinus del Añu, concedíu del Bandu Literariu Valbón.[2]
  • 2002 Pregonerus delas fiestas patronalis de San Bertol.

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. «Miscelánea. Juéllega Extremeña en Canal Extremadura». Revista Valbón (442): 13. 2019. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Bodas de plata de Juéllega Extremeña». El Periódico Extremadura. 17 de abril de 2005. Consultado el 14 de enero de 2023. 
  3. Asociación de Música y Danza “Juéllega Extremeña”, 1999, pp. 27-30.
  4. «Delegados FEAF 2014». FEAF - Federación Española de Agrupaciones de Folclore. Consultado el 14 de enero de 2023. 
  5. «Bibliografía Patrimonio Musical Extremeño». nuestramusica.unex.es. Consultado el 18 de febrero de 2023. 
  6. 6,0 6,1 «El folclore inunda el Recinto Ferial de Arrecife». La Voz de Lanzarote. 20 de agosto de 2007. Consultado el 14 de enero de 2023. 
  7. Asociación de Música y Danza “Juéllega Extremeña”, 1999, pp. 45-48.
  8. Quintana, Evelia Álamo. «Guía celebró el XXVI Festival Nacional de Folclore " Isla de Gran Canaria " , con gran éxito». noticiasdegrancanaria.es. Consultado el 14 de enero de 2023. 
  9. Rosa, Emilio Blas de la (2022). «“Misa del pueblo extremeño” por el “Coro y danzas Bruyas de Albayada”». El Hinojal. Revista de Estudios del MUVI (18): 110-123. ISSN 2341-3093. Consultado el 14 de enero de 2023. 
  10. La Fontañera y A Vira de Romería / Juéllega Extremeña 2º / Villa del Campo (Cáceres), consultado el 18 de febrero de 2023 .
  11. Garrido Barragán, Luis (2004). «Acercamiento al folklore rayano en la provincia de Cáceres». Caramanchos (Grupo de promoción del Folklore Extremeño "Caramancho") 5 (56-57). 
  12. La Fontañera y A Vira de Romería / Juéllega Extremeña 2º / Villa del Campo (Cáceres), consultado el 14 de enero de 2023 .
  13. A FONTANHEIRA - Grupo de Coros y Danzas "JUÉLLEGA EXTREMEÑA" - Valencia de Alcántara (Cáceres), consultado el 14 de enero de 2023 .
  14. AS SAIAS - Grupo de Coros y Danzas "JUÉLLEGA EXTREMEÑA" - Valencia de Alcántara (Cáceres), consultado el 14 de enero de 2023 .
  15. O VIRA DE TRES POULINHOS - Grupo de Coros y Danzas "JUÉLLEGA EXTREMEÑA" - Valencia de Alcántara (CC), consultado el 14 de enero de 2023 .
  16. O VIRA DE SEIS - Grupo de Coros y Danzas "JUÉLLEGA EXTREMEÑA" - Valencia de Alcántara (Cáceres), consultado el 14 de enero de 2023 .
  17. «Festival Pueblos del Mundo en Valencia de Alcántara». PlanVE. Consultado el 14 de enero de 2023. 
  18. «Festival de Folklore Villa de Valencia de Alcántara». www.valenciadealcantara.es. Consultado el 14 de enero de 2023. 
  19. Company, The Geco (20 de marzo de 2019). «La cantera de Juéllega, anfitriona del 'Ángela Capdevielle'». RAYANOS. Consultado el 14 de enero de 2023. 
  20. «Fiesta-Romería "San Isidro Labrador"». Revista Raíces (2 junio-julio): 11. 1997. 
  21. «300 millones: Tus programas favoritos de TVE, en RTVE Play». RTVE.es. Consultado el 14 de enero de 2023. 
  22. Juéllega Extremeña en Gente Joven Fandango Extremeño y Padre Nuestro, consultado el 14 de enero de 2023 .
  23. admin (5 de abril de 2019). «Lo que te rondaré: Valencia de Alcántara (04/05/19)». Canal Extremadura. Consultado el 14 de enero de 2023. 
  24. Soraya- Rodaje " Yo brindo" nuevo videoclip Extremadura noticias, Canal Extremadura (14/05/18), consultado el 15 de enero de 2023 .
  25. VIDEO | Juéllega Extremeña le canta a Soraya en el rodaje de su videoclip, consultado el 14 de enero de 2023 .

Biblografía[Edital | Editá'l códigu]

  • Asociación de Música y Danza “Juéllega Extremeña” (1999): Nuestras raíces y costumbres, Asociación de Música y Danza “Juéllega Extremeña”.

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]