Jules Verne

Dendi Güiquipeya
Esti artícalu no tien huentis ni referencias
Los conteníus duosus debin sel corretamenti atijaus pa demuestral que no se trata de vestigacionis primarias.
Julio Verne

Julio Verne en 1878
Enhormación pressonal
Nombri de nacencia Jules Gabriel Verne Ver y modificar los datos en Wikidata
Nombre en francés Jules Verne Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia 8 de febrero de 1828 Ver y modificar los datos en Wikidata
Nantes (Fráncia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 24 de marzo de 1905 Ver y modificar los datos en Wikidata (77 años)
Amiens (Fráncia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Diabetes mellitus Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Cimetière de La Madeleine d'Amiens Ver y modificar los datos en Wikidata
Residencia Nanti y París Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Francesa
Lengua materna Francés Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Pairis Pierre Gabriel Verne Ver y modificar los datos en Wikidata
Sophie Allotte de La Fuye Ver y modificar los datos en Wikidata
Cónyugi Honorine du Fraysne de Viane (desde 1857, hasta valor desconocido) Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educau en
  • Lycée Saint-Stanislas
  • Lycée Georges-Clemenceau (Retórica y Filosofía; 1844-1846)
  • Lycée Georges-Clemenceau (1944-1946)
  • Universidad de París (Derecho; 1947-1948) Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Novelista, dramaturgo, poeta, escritor de literatura infantil, escrevienti, escritor de ciencia ficción y esperantista Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Drama Ver y modificar los datos en Wikidata
Añus ativu 1850-1905
Génerus Ciencia ficción, Teatru, novela de aventuras, ficción especulativa, Poesia, literatura de divulgación científica y merveilleux scientifique Ver y modificar los datos en Wikidata
Destincionis
  • Premio Montyon (1867)
  • Caballero de la Orden Nacional de la Legión de Honor (1870)
  • Oficial de la Orden Nacional de la Legión de Honor (1892)
  • Science Fiction and Fantasy Hall of Fame (1999) Ver y modificar los datos en Wikidata
Firma

Jules Gabriel Verne (Nantis, 8 de hebreru de 1828 – Amiens, 24 de marçu de 1905), hue un escrebiol francés de novelas d'aventuras. Es considerau unta H. G. Wells unu los pairis la céncia fición.[1] Es el segunderu autol mas traduciu de tolos tiempus, endispués d'Agatha Christie, con 4185 traducionis, d'acuerdu al Index Translationum.[2] Angunas las sus obras án siu adatás al cini. Prediju con gran esatitú enos sus relatus fantásticus la apaición d'angunus los produtus generaus pol el avanci tenológicu el sigru XX, comu la televisión, los elicópterus, los submarinos o las navis espacialis. Hue condecorau cona Legión de Honor, pol el su aporti a la educación i a la céncia.[3]

Obra[Edital | Editá'l códigu]

  • 1859 : Voyage à reculons en Angleterre et en Écosse
  • 1862 : Le Comte de Chanteleine
  • 1862 : Cinq semaines en ballon
  • 1860 : Paris au XXe siècle
  • 1864-67 : Les Aventures du capitaine Hatteras
  • 1864 : Voyage au centre de la Terre
  • 1865 : De la Terre à la Lune
  • 1866-68 : Les Enfants du capitaine Grant
  • 1869 : Vingt mille lieues sous les mers
  • 1869 : Autour de la Lune
  • 1869 : Une ville flottante
  • 1870 : L'Oncle Robinson
  • 1870-74 : Le Chancellor
  • 1870 : Aventures de trois Russes et de trois Anglais dans l'Afrique autrale
  • 1871-72 : Le pays des fourrure
  • 1872 : Le Tour du monde en quatre-vingts jours
  • 1873-75 : L'Île mystérieuse
  • 1874-75 : Michel Strogoff
  • 1874-76 : Hector Servadac
  • 1876-77 : Les Indes noires
  • 1877-78 : Un capitaine de quinze ans
  • 1878 : Les Tribulations d'un chinois en Chine
  • 1878 : Les Cinq Cents Millions de la Bégum
  • 1879 : La Maison à vapeur
  • 1880 : La Jangada
  • 1881 : L'École des Robinsons
  • 1881 : Le Rayon vert
  • 1882 : Kéraban-le-Têtu
  • 1883 : Archipel en feu
  • 1883 : L'Étoile du sud
  • 1883-84 : Mathias Sandorf
  • 1884 : L'Épave du «Cynthia»
  • 1885 : Robur le conquérant
  • 1885 : Un billet de loterie
  • 1885-86 : Nord contre Sud
  • 1885 : Le Chemin de France
  • 1886-87 : Deux ans de vacances
  • 1887-88 : Famille-sans-nom
  • 1888 : Sans dessus dessous
  • 1889 : Le château des Carpathes
  • 1889 : César Cascabel
  • 1890 : Mistress Branican
  • 1891 : Claudius Bombarnac
  • 1891 : P'tit-Bonhomme
  • 1892 : Mirifiques Aventures de Maître Antifer
  • 1893 : L'Île à hélice
  • 1893 : Un drame en Livonie
  • 1894 : Le Superbe Orénoque
  • 1894 : Face au drapeau
  • 1895 : Clovis Dardentor
  • 1895 : Le Sphinx des glace
  • 1896 : Le Village aérien
  • 1896 : Seconde Patrie
  • 1897 : Le Testament d'un excentrique
  • 1897-98 : En Magellanie
  • 1898 : Le Secret de Wilhelm Storitz
  • 1898 : Les Frères Kip
  • 1899 : Les Histoires de Jean-Marie Cabidoulin
  • 1899 : Bourses de voyage
  • 1899-1900 : Le Volcan d'or
  • 1901 : Le Beau Danube jaune
  • 1901 : Le Phare du bout du monde
  • 1901 : La Chasse au météore
  • 1902 : L'Invasion de la mer
  • 1902-03 : Maître du Monde

Atijus[Edital | Editá'l códigu]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. (en ingrés) Adam, Charles Roberts (2000), "The History of Science Fiction" en Science Fiction, Routledge, pág.48, ISBN 0-415-19204-8. Algotrus autoris que son popularmenti llamaus "Pairis la céncia fición" encluyin a Hugo Gernsback, H. G. Wells i Edgar Allan Poe.
  2. http://databases.unesco.org/xtrans/stat/xTransStat.a?VL1=A&top=50&lg=0
  3. [1] Cronología la via de Jules Verne.