Ludwig van Beethoven

Dendi Güiquipeya
Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven en 1820
Enhormación pressonal
Nacencia 16 de diciembre de 1770 Ver y modificar los datos en Wikidata
Bonn (Electorado de Colonia, Sacru Emperiu Romanu Germánicu) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 26 de marzo de 1827 Ver y modificar los datos en Wikidata
Viena (Imperio austríaco) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Cirrosis hepática Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Cementerio central de Viena y cimetière de Währing (fr) Ver y modificar los datos en Wikidata
Lengua materna Alemán Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Pairis Johann van Beethoven Ver y modificar los datos en Wikidata
Maria Magdalena van Beethoven Ver y modificar los datos en Wikidata
Ijus 0 Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Componeol, pianista, director de orquesta, profesor de música, organista, virtuoso, improvisador, violinista y escrevienti Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Música crássica, sinfonía, cuarteto de cuerda, música de cámara, canción popular, Trío de cuerda, ópera, música e interpretación de piano Ver y modificar los datos en Wikidata
Añus ativu 1782-1827
Movimientu Clasicismo y Romanticismo Ver y modificar los datos en Wikidata
Estrumentu Pianu y violín Ver y modificar los datos en Wikidata
Sitiu web www.beethoven-haus-bonn.de Ver y modificar los datos en Wikidata
Destincionis
  • Premio Bröckemännche (2020) Ver y modificar los datos en Wikidata
Firma
Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (16 diziembri de 1770 - 26 marçu de 1827), compositol alemán de Música clássica, arreparau cumu unu los mehoris de tolos tiempus. Es el prencipal preculsol la transición dendi el clasicismu pal romanticismu. Unu los sus labutus más conocius es la Novena Sinfonía, de la qu'una parti se gasta cumu inu la Unión Uropea.

Tuvu nacencia en Diciembri el 1770 ena ciá alemana de Bonn, nel senu duna família umirdi; nu sabemus el día essatu. Dendi nuevu se daleó pala música. A los 8 añus dio el su primel conciertu pianu i a los 11 era violinista nuna orquesta teatru. A los 13 lo nombrarun maestru ólganu la ilésia.

El acaberu la su vía lo passó arrutau pol mochi. Espenó con 57 añus en Viena puna numonia.

Labutu[Edital | Editá'l códigu]

Sonata pa pianu op. 19

El listau de compusicionis de Beethoven es mu abonda. Puemus destacal:

  • 9 sinfonias
  • 5 conciertus pa pianu
  • 1 conciertu pa violín
  • 1 conciertu tripri pa violín, violonchelu i pianu
  • 32 sonatas pa pianu
  • 16 quartetus de cuerda
  • La Misa Soleni
  • L'ópera Fidéliu

El su labutu se puei suçalachal en tres periodus:

  • Periodu 1770-1800: previvéncia las holmas crássicas.
Nel acaberu el 1800, los sus labutus nu se destinguin, holmalmenti, de las de Haydn i Mozart, ara que tiei angunus mu orihinalis; los labutus más destacabris son las primeras sonatas pa pianu, los dos primerus conciertus pa pianu i orquesta, la Primel Sinfonia, los cuartetus opus 18 i el famosu Setetu opus 20. Pal acaberu desta epoca tiei manifestáncia la su sordera, qu'acabiha pol gorvelsi total.
  • Periodu 1801-1814: Continius espresivus densus i cámbeus huertis de tonaliá.
Ena segunda epoca reholma la estrutura crássica la sinfonía, chambandu el minuet pun scherzo que premitiera una mayol libertá ena compusición. Es el momentu las sinfonias Tercel pala Otava, del su conciertu pa violín, de los tres úrtimus pa pianu i orquesta, de los tres quartetus Rassumovski, opus 59, i de l’ópera Fidelio. Desta epoca son tamién angunas de las sus sonatas mas famosas: L'Apassioná, opus 57, pa pianu i la Sonata pa Kreutzer, opus 47, pa violín i pianu.
  • Periodu 1815-1827: Rondamenti libertá melódica i holmal.
Ena úrtima fasi la su vía, cria las úrtimas sonatas pa pianu, cumu la Hammerklavier, opus 106, los úrtimus cuartetus, la Gran Huitiva pa cuerda, opus 133, la Misa Soleni en re mayol i la Novena Sinfonia, ena úrtima movición de la quala cola, pol primel vezi, la vozi umana (con testu de Schiller). La su enfruéncia sobri heneracionis huturas hue inestimabri, pus prevocó la tresholmación la música ociental, de la quala es, quiziá, el compositol más representativu .

Murtimeya[Edital | Editá'l códigu]

5ª Sinfonia (detallis · ayua)

Primel movimientu


5ª Sinfonia (detallis · ayua)

Segunderu movimientu


5ª Sinfonia (detallis · ayua)

Tercel movimientu


5ª Sinfonia (detallis · ayua)

Cuartu movimientu


Atijus[Edital | Editá'l códigu]