Luenga micénica

Dendi Güiquipeya
Micénicu (?)
 (Μυκηναϊκή διάλεκτος (nombri griegu))
Otras denominacionis: luenga micénica, griegu micénicu
Palrau en:
Territórius: Grécia peninsulal, Creta
Palrantis:
  • Nativus:
  • Algotrus:
dengunu †
  • -
  • -
Crassificación: {{{crasificación}}}
Filiación: Luengas induropeas

   Luengas griegas
          Micénicu

Estatu oficial
Luenga oficial en: -
Regulau pol: -
Coigus la luenga
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
SIL gmy
Wikipedia
Wikipedia
Vai a la [[:{{{Cóigu wiki}}}:|Güiquipeya en luenga micénica]].

La luenga micénica u griegu micénicu es el estádiu mas arcaicu la luenga griega, palrau ena Grécia continental i en Creta dende el sigru XVI hata el XI e. C., enantis la envasión dória. Se caraiteriza pol está coificá pol un silabáriu conociu con el nombri de lineal B. Los testimoñus desta luenga se hallan la huerça dellus en tabrinas enventárius alcuentrás en Nossu i Pilu. Esti estádiu la luenga griega se llama assina pol causa las Micenas, andi se halló el primel paláciu la cevilización que palraba esta luenga.

Tabrina Micénica, nel Museu Arqueológicu Nacional, Atenas

Esta luenga no hue descifrá hata que Michael Ventris en 1952 descifró el escrebieru las tabrinas. Se llegó a la conclusión de sel esta una espécii griegu primitivu.

Los testus hallaus enas tabrinas cera namás son listaus u enventárius palaciegus (ralus escasus de propieais privás) unicamenti, polo que no dessisti una literatura trasmitia nesta luenga. El escrebieru tinia namás un fin almenistrativu.

Escrebieru[Edital | Editá'l códigu]

Aquel primitivu griegu s’escrebia pol mé dun sistema que cuentaba con un haci caraiteris que pian sel silabogramas u ideogramas, llamau lineal B. Esta holma escrebil está notabrimenti atijá a otru escrebieru, el lineal A, d’origin jeroglíficu, gastau ena isla de Creta i que paicia trascribil una luenga no griega.

Los caraiteris el lineal B son de tres tipus sigún lo que representaban:

  • Silabogramas. Representan sílabas libris, anque dessistin ciertus silabogramas cuyu valol ogañu entavia se desconoci, v. gr.:: i-je-re-ja, ti-ri-po-de.
  • Ideogramas. Representan concetus i puein aparecel pol separau u apellaus a silabogramas. Pol ejempru, dessisti un ideograma pa "ombri", otru pa "mujel", otru pa un tipu vasija, ec. Los ideogramas se trascribin con una parabra latina abreviá u con un númiru enventáriu, v. gr.: VIR “ombri”, MUL “mujel”,
  • Numeralis. El sistema es ereau del lineal A i es dezimal. La uniá se representa pol me de |, la dezena pol me de -, la centena pol O.
Silabograma 51, representa la sílaba "du".

No estanti, la coificación el lineal B empii una representación fidedina la luenga. Las prencipalis imperfecionis son velaquí estas:

  • Las sílabas atrabancás están haltas de representación ena consonanti que l’afecha, v. gr.: di-pa “δίπας”, a3-ke-u “αἴγεύς”.
  • El sistema oclusivas no destingui entri sorda, sonora u aspirá, assinque una sílaba comu ke puei arrepresental lo mesmu κε, γε que χε, v. gr.: a3-ke-u “αἴγεύς”. Namás destingui entri t i d: ti-ri-po-de “τρίποδε”. Manque pol mó la su antigüeá conselva la labiovelal, los silabogramas qa, qe, qi, qo, qu tamién puein represental una sorda, una aspirá u una sonora, v. gr.: qo-u-ko-ro “βουκόλος” prenunciau [gwoukólos].
  • No destingui entri líquias, gastandu un mesmu silabograma tanto pa ro comu pa lo. Assín, el escrebieru de ko-ro lo mesmu está apuntando κόλος, κόλον, κῶλον, κόρος, σκῶλος, χοῖρος, χόλος, χόρος que χῶρος.
  • No s’asseñalan ni la cantiá larga las consonantis (geminás) ni de las vocalis.
  • Tapocu s’asseñala el espíritu rúspiru, v. gr.: a-ni-ja “ἁνίαι”.
  • Nel casu los grupus consonánticus oclusiva+líquia, se gasta una vocal anatítica, v. gr.: qe-to-ro-we “κwετρῶϝες”, ke-re-si-jo we-ke “χρησιοϝεργής”.
  • A menú gasta una “yod” nel representaeru los iatus, v. gr.: me-wi-jo “μείϝιος”, i-je-re-ja “ἱέραι”.

Fonologia[Edital | Editá'l códigu]

El escrebieru el micénicu destingui el timbri las cincu vocalis a, e, i, o i u, pero no la su cantiá. Conselva en prenu usiu las semivocalis yod i wau trascritas comu j i w al respetivi. Eno tocanti al sistema consonánticu, las sonantis anotás son m, n i r (con r s’asseñala /ɾ/ i /l/), las oclusivas p, t, k, d i q (sin destinción entri sorda, sonora u aspirá ena grafia, namás que pa t/d), una sibilanti s i una z qu’arrecogi destintus grupus palatalizaus. Tamién se conselva l’aspiración entrivocálica h.

Morfologia[Edital | Editá'l códigu]

El prencipal hechu morfológicu el micénicu es que nesti estayu la luenga entavia se conselvaban las viejas desinéncias el locativu i del estrumental. El restu de casus son los mesmu que remanecin nel griegu crássicu.

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Sánchez Ruipérez, M., Melena, J. L., Los griegos micénicos, Mairil, 1990.