Grécia
Dendi Güiquipeya
|
|
|||
| Luengua oficial | gregu | ||
| Capital | Atenas | ||
| Presidenti | Karolos Papoulias | ||
| Primel Menistru | Kostas Karamanlis | ||
| Cumprimentu - Total - % augua |
Posición 96ª 131.990 km² Despreciabili |
||
| Puestu 75º 11.244.204 81 ab/km² |
|||
| PIB - Total (2005) - PIB/capita |
Posición 28ª 213.698 millonis e US$ 27.610 US$ |
||
| Moeda | euro | ||
| Innu | Ύμνος εις την Ελευθερίαν | ||
| Domeñu Internet | .gr | ||
| Cóigu telefónicu | +30 | ||
| Miembru e: ONU, OTAN, OCDE, OSCE, UU | |||
Grécia, oficialmenti la República Elénica, (en gregu: Ελληνική Δημοκρατία) es un pais 'el suresti d'Uropa que horma parti dela Uñiónn Uropea (UU).
Asitiau nel costao sul dela Península Balcánica, linda por tierra con Bulgária, l'Antigua República Yugoslava e Macedonia i Albánia al norti, l'esti con Turquia y al oesti i sul conel Hónicu i el Mediterráneu.
[eital] Heografia
Grécia está asitiá enl suresti d'Uropa, nel sur dela península balcánica. Etri los 35°00′N a 42°00′N de latitú i los 19°00′E a 28°30′E de lonhitú, por tantu el pais tieni una variedá climática importanti.
El pais consisti en una parti continental, el hucheau Peloponesu conel restu d'Uropa porel itsmo e Corintu; i al reol e 9.000 islas, islotis u alforamientus rocosus, incluyendu nesa cuenta islas comu Creta, Rodas, Corfú i las Cicladas. Grécia tieni 15.000 km e litotal, siendu el segunderu pais d'Uropa altrás e Noruega i décimo 'el mundu atrás d'Estaus Uñius en lonhitú costera.
El 80% e Grécia es montañosa, siendu entoncis unu delos paisis mas montañosus d'Uropa. L'oesti e Grécia contieni lagus e pantanus. Los montis Pindo se asitian nel centru 'el pais, conuna elevación meya e 2.600 m. Continúan porel meyu e las islas Citera, Anticitera pa encontral la rastrahilera enas islas e Creta i Rodas. El centru i l'esti e Grécia tieni picus escarpaus, cotaus por abondu cañonis i formacionis cársticas, incluyendu nellas el Cañón e Meteorai el Cañón e Gorge, qu'es el segundo mas grandi 'el mundo endispués 'el Gran Cañón 'el Colorau i que tieni una hondura e más e 1.100 m. El monti Olimpu es el puntu mas tarangallu e Grécia con 2.919 m porcima 'el mari. Está considerau tamién comul cuartu mas altu d'Uropa. Nel norti e Grécia están las montañas Rodope, asitiás ena Macedónia Orintal i Trácia; toa esa área está cubierta por grandis bosquis. El pais tieni tamién chanus nel esti e Tesália, en Macedónia central i en Trácia.
|
|
|
|---|---|
| Albánia | Alemaña | Andorra | Arménia | Áustria | Azerbaiyan | Bélhica | Bielorússia | Bósnia i Hercegovina | Bulgária | Ciá el Vaticanu | Croácia | Dinamarca | Eslováquia | Eslovénia | España | Estónia | Finlándia | Fráncia | Heórhia | Grécia | Ungria | Irlanda | Islándia | Itália | Kazahistan | Letónia | Linstenstain | Lituánia | Lusemburgu | Malta | Moldávia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Paisis Bahus | Poloña | Purtugal | Réinu Uñiu | Macedónia | Repúbrica Checa | Rumania | Rúsia | San Marinu | Sérbia | Suécia | Suiça | Turquia | Ucránia | Chipri | |

