Portugal

Dendi Güiquipeya
Repúbrica Portuguesa
Bandera Portugal Escú Portugal
(En detalli) (En detalli)
Situación Portugal
Lengua oficial Portugués1
Capital Lisboa
Presienti la Repúbrica Marcelo Rebelo de Sousa
Presienti el Gobielnu António Costa
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 111ª
92.391 km²
0,5%
Puebración
 - Total (2007)
 - Densiá
Puestu 76u
10.524.145
114 ab/km²
Monea Euru (€, EUR)2
Zona orária
 en veranu
WET (UTC)WEST (UTC+1)
Inu La Portuguesa
Domiñu Internet .pt
Códigu telefánicu +351
Biembru de: UU, ONU, OTAN, OCDE, OSCE

1 Tamién es cooficial el mirandés ena zona de Miranda do Douro 2 Hata 1999, el escú.

Portugal, oficialmenti la Repúbrica Portuguesa (en portugués: República Portuguesa) es un país uropeu assitiáu ena península Ibérica, arrayandu namás con España (comunidais autónomas de Galicia, Castilla i León, Estremaúra i Andaluzia).[1] El territoriu de Portugal comprendi tamién los archipiélagus autónomus de las Açoris i de Madeira, nel emisfériu norti el oceanu Alánticu.[2]

Origin el su nombri[Edital | Editá'l códigu]

El nombri de Portugal vien de Portus Cale, nombri con el que los romanus mentaban a la ciá d'Oportu. Afonsu VI Rei de Lión conceyó a Enriqui de Borgoña en 1093 la parti norti de lo qu'ogañu se llama Portugal, i le didu el títulu de Condi Portus Cale.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

Imagin satéliti Portugal.

Assitiau nel estremu suloesti Uropa, el Portugal continental has frontera namás que con España. El territóriu está partiu pol Taju. Al norti el paisagi es montañosu, enas zonas el interiol con chanuras entrivolás entri áreas que premitin el desarrollu la agricurtura. Al sul asta el Algarvi, el paisagi es más chanu, huendu las sierras mu esporádicas. Algotrus rius prencipalis son Dueru, Miñu i Guadiana, que lo mesmitu que nel casu de Taju tienin la su nacéncia en España. Entri los rius própius portuguesis, los mas emportanciosus son Mondegu, que naci ena Sierra la Estrella i Voga.

Ena Sierra la Estrella está el puntu mas cimeru Portugal, el Picu Estrella con 1991 m.

Climi[Edital | Editá'l códigu]

Nel Portugal continental, las temperaturas meias anualis son de 13 °C nel norti i 18 °C nel sul. Las islas de Madeira i Açoris, pol mó la su postura nel Alánticu, son mas úmias i lluviosas, i con un intervalli temperaturas mas chicu. Nolmalmenti, los mesis primavera i veranu son solariegus i las temperaturas son artas polos mesis secus de Júliu i Agostu, con un máisimu nel centru el pais entri 30 °C i 35 °C, pero generalmenti son mas artas nel Alentejo. La otoñá i l'ibielnu son tipicamenti ventosus, lluviosus i frius, especialmenti enas ciais el norti Portugal continental enas que son freqüentis las temperaturas negativas, pero enas ciais mas pal sul las temperaruras namás mu de quandu en ves abajan pol baju los 5º C, queándusi enos 10º C ena huerça los casus. La nievi es común ena zona norti el país i mu rala nel sul, manque ná quita que no puea acontecel.

Política[Edital | Editá'l códigu]

Ogañu desitin en Purtugal cuatru órganus e soberania:

  • El Presidenti dela República
  • L'Asamblea dela República
  • El Gobiernu dela Repúbilica
  • Los Tribunalis.

Dendi 1975 el panorama políticu purtugués a siu dominau por dos partidus: el "Patido Socialista" i el "Partido Social Demócrata". Estus partidos s'am dividiu los labutus de gobernal i admenistral la mayol parti delos ayuntamientus práticamenti dende la instauración dela democrácia. Peru, partidus como el "Partidu Comunista Portugês" que tieni la alcardia d argunas cidadis importanciosas, huntu conel movimientu sindical o "Partidu Popular" son tamién importantis nel ahedrez políticu. Amás destos, tienin asientu nel Parlamentu: el "Bloco de Esquerda" qu'es un partido orientau a la gacha, el partidu ecolohista "Os Verdes", el "Partido Popular Monárquico" i el "Movimento da Terra"

Devisión almenistrativa[Edital | Editá'l códigu]

Praça 'el Rossio en Lisboa

Las prencipalis devisionis almenistrativas Portugal son entavia los 18 destritus nel continenti i dos Regionis Autónomas (Açores i Madeira). Se sudeviin en 308 concejus i 4257 feligresias. No estanti, el país tien algotras muchas maneras de sudeviilsi notras holmas olganización territorial.

Los destritus son:

Ciais percipalis[Edital | Editá'l códigu]

Lisboa, Oportu, Braga, Coimbra, Funchal, Évora , Faro, Aveiru, Viseu, Guarda, Guimaraes, Leiria, Vila Real, Setubal, Amadora, Gaia, Portimao, Angra, Horta i Ponta Delgada.

Economia[Edital | Editá'l códigu]

La Puenti 25 Abril en Lisboa.

Dende 1985, el país entró nun processu hazelsi mas muelnu, nun ambienti bastanti carmu. Los sucesivus gubiernus hizun várias reholmas: hizun privás muchas impressas controlás pol Estau i libris las árias cravis ena economia, encluyendu los setoris las telecomunicacionis i el setol financieru. Portugal se desarrolló nuna economia crecienti, ahundá enos selvícius i hue unu los onzi miembrus hundaoris la monea uropea, el Euro. Escomençó a correl nas callis la nueva monea el dia 1 Heneru el 2002. Portugal holma parti de los paisis con un artu índici desarrollu umanu. Tamién holma parti los paisis llamaus "desarrollaus".

El crecimientu económicu portugués estuvu pol cima la meya uropea duranti quasi tola décaa los 90.

El país está entri los 20 primerus paisis el mundu con mijol caliá via.

En parti conos reculsus que trujun de la Unión Uropea, el pais hizu enas úrtimas décaas envelsionis abondu en infrastuturas, huendu, pol ejempru, qu'ogañu tien una redi autopistas mu destensa.

Con un pasau predominantimenti agrícola, atualmenti i debiu a tol desarrollu qu'el país a tiniu, la estrutura la economia se sostriba ogañu enos selvícius i ena endústria.

Parimoñu artísticu[Edital | Editá'l códigu]

"Palácio da Pena", Sintra

Las marabillas el arti i de la estória portuguesa apaicin pol tolas partis, son testimoñus dun passau groriosu preselvau grácias a menumentus tan emportanciosus comu el templu Diana ena ciá d'Évora u ejemprus el góticu comu nel casu el Monastériu de Batalla. Son emportantis las espressionis qu'aquí tuvu la Renacéncia comu son el Conventu el Cristu de Tomar u el Barrocu comu se refreja nel casu la ilésia i la Torri los Clérigus, en Oportu.

Peru quiziás lo más senificativu seya el estilu de góticu própriu i esclusivu Portugal, el llamau "estilu manuelinu" nel que se puei vel de craru la passión los portuguesis pol mari. Nesti estilu las fachás los eifícius apaicin decorás con cordonis, ñus, anclas, esferas armillaris, perolas, ojas arbus i cruzis la Ordin el Cristu de Tomar. El menumentu representativu desti estilu decorativu, que no arquitetónicu, puestu que pretenci al góticu, puei consieralsi el Conventu los Jerónimus ena ciá de Lisboa andi están las tumbas Luis de Camões i Vasco da Gama i también es emportanti nesti estilu la celcana Torri Belém.

Aberia que asseñalal tamién l'arti los açulejus, mu destendiu en tol país.


Panorama Vila Nova de Gaia i el puertu la ciá d'Oportu. A la derecha está la puenti Dom Luis I
Puenti Vasco da Gama en Lisboa

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. ESTÉBANEZ CALDERÓN, Serafín. De la conquista y pérdida de Portugal. Madrid, Imprenta A. Pérez, 1885.
  2. SALDANHA, Luís; DA FONSECA SACARRÃO, G. Fauna Submarina Atlantica: Portugal Continental, Acores, Madeira. 1997.

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Portugal.


 
Paisis d'Uropa
Albánia | Alemaña | Andorra | Arménia | Áustria | Azerbaiyán | Bélgica | Bielorrússia | Bósnia Ercegovina | Bulgária | Cazastán | Chipri | Ciá del Vaticanu | Cosovu | Croácia | Dinamarca | Eslováquia | Eslovénia | España | Estoña | Finlándia | Fráncia | Geólgia | Grécia | Irlanda | Islándia | Itália | Letoña | Lístestain | Lituaña | Lussembulgu | Macedónia del Norti | Malta | Moldávia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Paisis Baxus | Poloña | Portugal | Réinu Uniu | Repúbrica Checa | Rumania | Rússia | San Marinu | Sérbia | Suécia | Suiça | Turquia | Ucránia | Ungria