Taju

Dendi Güiquipeya
Taju
Asiahamientu e riu Guadiana
Paísis España i Purtugal
Longol 1.006 - 1.008 km
Artitú e la huenti 1.593 m
Caudal meyu 500 m³/s
Superfici la cuenca 80.000 km²
Desembocaura Atlánticu
Nombri oficial Tajo(es)/Tejo(pur)
Nombri estremeñu Tahu

Taju (en castellanu, Tajo, i en purtugués, Tejo) es el riu mas largu la Península Ibérica. El su nombri provini del latín taliāre, cortal.

La su nacéncia s'alcuentra enos Montes Universalis, ena rama ociental del Sistema Ibéricu, i, aluspués d'acorrel 1.008 qm, llega al océanu Alánticu, pol Lisboa. Ena su desembocaura holma el estuáriu el Mari la Paha, nel que cai un caudal meyu e 444 hm³ pol segundu.

Enos sus primerus 816 qm atraviesa España, ondi ahila pol cuatru Comuniais Autúnomas (Aragón, Castilla-La Mancha, Madril i Estremaura) i un total de seis províncias (Teruel, Cuenca, Guadalahara, Toleu, Mairil i Caçris).

Aluspues de sel el arrayu entri España i Purtugal duranti 47 qm, entra nesti úrtimo pais.[1] Aquí acorri 145 qm, a través de las rehionis traicionalis de Artu Alentehu, Ribatehu i Estremaura purtuguesa, enas que s'entegran los distritus de Portalegre, Santarém i Lisboa.

Las ciais mas emportantis polas que pasa son Aranjuez, Toleu i Talavera la Reina, en España, i Abrantes, Santarém i Lisboa, en Purtugal.

La su cuenca tini una superfici total de 80.600 qm². Es la de mayol puebración la Península Ibérica, con mas de dies millonis d'abitantis. Cabi destacal que nella s'alcuentran las árias metrupolitanas de Mairil i Lisboa.

La cuenca e Taju arcança una capaciá total d'embalsi d'alreol los 14.500 hm³. En referéncia al territoriu español, s'alcuentra regulá pola Confeeración Idrugráfica e Tahu, olganismu dependiente el Ministériu e Meyu Ambienti. El trasvasi "Tahu-Segura" deriva parti el caudal del riu a la zona suroriental d'España.[2] El su cursu artu está incluiu endrentu el Parqui Natural del Artu Tahu, ena província e Guadalahara. Tamién el su cursu meyu-bahu está protehiu legalmenti, meyanti el Parqui Nacional de Monfragüi, assitiau ena província e Caçris. Ena su desembocaura s'alcuentra la Reserva Natural del Estuariu el Tahu.

Enhormación[Edital | Editá'l códigu]

  • Situación: Centru-oesti e la Península Ibérica, la su cuenca arrecohi auguas de las comuniais autónumas d´Aragón (nacencia), Castilla i Lión, Castilla-La Mancha i Comuniá e Madrí (cursu meyu), Estremaura (cursu meyu- bahu) i Purtugal (cursu bahu).
  • Nacencia: Huenti García, Sierra d'Albarracín (Província e Teruel) a 1593 metrus d´artitú.
  • Desembocaura: Océanu Atlánticu pol Lisboa, hormandu el estuariu e la mari e la Paha.
  • Longol: 1007 km (731 km en España i 275 km en Purtugal).
  • Afluentis prencipalis: Harama, Guadarrama, riu e la Hos Seca (qu´es el primel i mas emportanti), Tiétar (el qu´aporta mayol parti el su caudal), Alberchi i Alagón pola derecha. Guadiela, Ibor, Almonti, Salor, i Sever pola gocha.
  • Puebracionis qu'atraviesa: Trillu, Saceón, Aranhués, Toleu, Talavera la Reina i Alcántara en España. Abrantis, Costancia (Constância), Santarém i Lisboa en tierras purtuguesas.
Vista el estuariu el Tahu, en Lisboa

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

  1. El tramu e 47 qm enos qu'el riu arraya España i Purtugal es conociu cumu Tahu Entrinacional.
  2. Prantilla:Ref-internet

Atijus[Edital | Editá'l códigu]