Mairil
Dendi Güiquipeya
|
Madril |
|||
|---|---|---|---|
|
|
|||
Puerta d'Alcalá |
|||
| Nombri oficial | {{{nombri_oficial}}} | ||
| País | |||
| Comuniá Autónoma | Madril | ||
| Província | Madril | ||
| Província | Madril | ||
| Comarca | {{{Comarca}}} | ||
| Ciá | {{{monicípiu}}} | ||
| Coigu postal | 28001-28080 | ||
| Supifícii | 607 km² | ||
| Artitú | 655 msnm. | ||
| Longol | 340 km a Méria | ||
| Puebración | 3.132.463 ab. (2007) | ||
| Gentilíciu | Madrileñu, matritensi | ||
| Rius | Manzanares | ||
| Página web | www.munimadrid.es/ | ||
Madril u Mairil (en castellanu i oficialmente Madrid) es la capital d'España[1] i e la Comuniá e Madril, ena que se configuró l'antigua "Província e Madril". Es conocia cumu Villa i Corti. Con una puebración sigún el censu e 2007 de 3.132.463 abitantis[2] i 3.187.062 sigún el padrón monicipal de 2007[3] (5.843.031[4] cuentandu el su ária metrupolitana), es la mayol ciá el pais i la tercel ária urbana la Uñón Uropea.
Cumu capital de la nación, en Madril s'alcuentran las sés del Gobiernu, Cortis, prencipalis centrus de l'Alministración púbrica central, Estitucionis i Organismus del Estau, asín cumu la resiéncia oficial de los reis d'España[5]. Nel pranu económicu, destaca cumu emportanti centru financieru i endustrial, sé d'una tupa impresas nacionalis i de várias de las mas grandis corporacionis del mundu[6], mentris que nel pranu entrinacional, acohi la sé mundial de la Olganiçación Mundial del Turismu (OMT) i olganiça la féria FITUR. Madril es un enfruenti centru curtural nacional i cuenta con museus de referéncia entrinacional entri los que destacan el Museo del Prado, el Museo Thyssen-Bornemisza i el Museo Nacional Reina Sofía.
Nacia a partil dun encravi hortificau musulmán (Mayrīt, مجريط; llamau en castillanu antigu Magrit, Magerit i Matrit, que angunus autoris, basándusi en restus arqueolóhicus, crein criau sobri un vicus visigó el sigru VII llamau Matrice u 'regachu'[7][8]), conquistau pol Alfonso VI de Lión i Castilla en 1083, la villa hue lihia en 1561 cumu sé la Corti pol Felipe II, siendu la primel capital remanenti la monarquia ispánica. Dendi antonci, ecetu nun brevi entervalu e tiempu entri 1601 i 1606 nel que la capitaliá pasó temporalmenti a Valladolís, Madril á siu la capital d'España i sé el Gobiernu la nación (ecetu duranti la Guerra Cevil, en qu'el gobiernu se muó primeru a Valéncia i aluspués a Barcelona).
[eital] La capitaliá
La capitaliá, colos sus evientis efetus especialis, huncionalis i fisiunómicus, costitui el hechu deferencial de Madril en relación con el restu e ciais españolas, lo que, pol contráriu, l'aprosima a otras capitalis uropeas, cumu París, Londris u Viena. Es evienti qu'el devenil de la ciá i la su conversión nuna gran metrópolis está endisolubrienti uñiu a la estitución de la capitaliá, peru, amás las sus consecuéncias metrupolitanas, el hechu confieri un carátel destintivu a la ciá, que la hazi deferenti al que posein otras grandes ciais nu capitalis.
Inque endi 1561 el establecimientu e horma remanenti e la Corti en Madril otorgara a la villa la condición de capital (de la Monarquia Católica i el Empériu Español), la reconocéncia hurídica e la hunción e capitaliá ubu d'asperal mas tiempu. Hata 1931, cola chegá la Segundera Repúbrica Española, nu se oficialiça costitucionalmenti esti hechu, posteriolmenti tamién sancionau ena Costitución de 1978. Sin embargu, nu hue hata 2006 que se promulgó una lei, la Lei e Capitaliá i Régimen Especial de Madril, pola qu'el Palramentu esarrolló lehislativamenti las consecuéncias d'esti hechu deferencial.
[eital] Símbolus
Los símbolus la villa e Madril son la bandera carmesí própia los ayuntamientus castillanus i el escú traicional con el osu i el madroñu, tocau con corona rial antigua, sigún el atual regramentu e Protocolu i Ceremonial del Ayuntamientu e Madril[9].
En 2004 la corporación monicipal adotó un logotipu basau nel escú la villa, en línia e colol azul craru, qu'es gastau enos decumentus entelnus i e comunicación estelna.
[eital] Geografia
La villa s'alcuentra ena zona central de la Península Ibérica, a poquinus quilómetrus al norti el Cerru los Ángelis, al que se sueli consieral el centru geográficu d´esta. Las cordenás e la villa son 40°26′ N 3°41′ O i la su artura meya sobri el nivel e la mari es de 667 m.
[eital] Estória
Naci cumu un enclavi árabi (Mayrīt, مجريط; hucheau en castellanu antigu Magrit, Magerit i Matrit), conquistau por Alfonso VI de Castilla en 1083. Aína en 1561, la villa hue elehia cumu sei e la Corti pol Felipe II, siendu la primel capital permanenti e la monarquia ispánica. Endi altoncis, ecetu nun brevi entelvalu e tiempu entri 1601 i 1606 nel que la capitaliá pasó temporalmenti a Valladolí, Madrí á siu la capital d´España i sei el Gobiernu e la nación (menus mentris la Guerra Cevil, ena que´l gobiernu se muó primeramenti a Valéncia i alogu Barcelona ).
[eital] Economia
La villa de Madrí tinia en 2003 un Produtu Enteriol Brutu e 79.785.000.000 €, suponiendu el 10% de la renta nacional. De los setoris econúmicus, el mas emportanciosu es el terciariu u setol servicius, que suponia ya un 85,09% la economia la villa. Endrentu d´esti setol destacan los servicius financierus (31,91% el PIB total) i las atividais comercialis (31,84% el PIB total). El restu el PIB lo da la endustria (8,96% el PIB total), el setol de la costrución (5,93% el PIB total). La agricurtura tiini un caraitel residual, de manera qu'apeninas aporta un 0,03% el total.
[eital] Huentis
- ↑ Constitución Española, art. 5:Template:Almientu
- ↑ Template:Almientu
- ↑ Padrón Monicipal d'abitantis a 1 d'Eneru e 2007
- ↑ Las cifras son del proyeutu AUDES5, que trata d'establecel las árias metrupolitanas d'España, a fecha e 2005. Desistin algotrus recuentus que dan cifras destintas.
- ↑ El Palacio Real de Madril, asiahau en Plaza de Oriente. La su resiéncia privá s'alcuentra nel Palaceti La Zarzuela, asiahau nel términu el distritu monicipal de Fuencarral-El Pardo [1]
- ↑ Banco de Santander, Telefónica, Repsol YPF, Endesa entri las 200 primeras sigún Forbes en 2007, guipal [2]
- ↑ El Madril precristianu
- ↑ [3]
- ↑ Regramentu e Protocolu i Ceremonial del Ayuntamientu e Madril, Entítulu I, art. III i IV: Template:CitaTemplate:Almientu
[eital] Atihus
- Páhina web el Ayuntamientu e Madrí
- Enhormación el municipiu e Madrí ena Direción Heneral d´Estaística el Ayuntamientu e Madrí
- Estitutu d´Estaística e la Comuniá e Madrí > Ficha municipal
- Estitutu d´Estaística e la Comuniá e Madrí > Seris estaísticas el municipiu
- Estitutu d´Estaística e la Comuniá e Madrí > Nomenclátor Oficial i Calleheru
- Página del Ayuntamientu e Madrí sobri Turismu i Negociu
- Madripedia — La enciclopeya libri online e Madrí
- Atlas estóricu e Madrí
- Memoria. Enhormación sobri la Villa Añu 1929, publicación estórica el Ayuntamientu e Madrí.
En Wikimedia Commons ai conteniu multimeya a tentu Madril.