Lisboa
Dendi Güiquipeya
| • País | Portugal | |
| • Asiahamientu | 38°42′N 9°11′W | |
| • Artitú | n/d | |
| • Puebración | 564.477 (2006) | |
| • Supifici | 84,8 qm² | |
| • Coigu postal | 1000 a 1900 | |
Lisboa es la capital i mayol ciá de Purtugal. Assitiá ena foz e Tahu, hueraparti la capital el pais, es tamién la capital el destritu e Lisboa, de la rehión e Lisboa, del ária metrupolitana e Lisboa, i es tamien el prencipal centru la surehión de la Grandi Lisboa. La ciá tiini cerca e 564.477 abitantis (2001), la su ária metrupolitana tiini 2.641.006 en 2.957,4 qm². Ésta i la ciá costituyin el 27% la puebración del país. Lisboa es la ciá mas rica e Purtugal con un PIB per cápita superiol a la meya uropea. Dos ahéncias de la Uñón Uropea tiinin sei en Lisboa: l'Osevatóriu Uropeu e Drogas i Tossicómanus, assín cumu l'Ahéncia Uropea e Seguriá Marítima. La CPLP tamién tiini la su sei en Lisboa.
[eital] Heografia
La ciá correspondi al concehu e Lisboa con 83,84 qm² d'ária. La densiá demográfica es e 6 518,1 hab./qm². El concehu se sudevii en 53 freguesias (parroquias) i limita al norti con los monicipius e Odivelas i Loures, al oesti con Oeiras, al noroesti con Amadora i al suresti con l'estuáriu el Tahu. A través el estuáriu, Lisboa s'uni a los concehus de la Marhin Sul: Almada, Seixal, Barreiro, Moita, Montijo i Alcochete.
[eital] Economia
Lisboa es la ciá más rica e Purtugal con un PIB per cápita superiol a la meya uropea i tiini una economia concentrá enos selvícius. La huerça las murtinacionalis dessistentis nel pais están asiahás en Lisboa. Entavía es la 9ª ciá a nivel mundial qu'alcibi mas congressus entrinacionalis.
Pol essas razonis está cosierá cumu el segunderu centru financieru i económicu mas emportanti ena península Ibérica, solu alatrás e Mairil.
L'ária metrupolitana e Lisboa está artamenti endustrializá, especialmenti ena zona sul e Tahu. Las endústrias prencipalis consistin en refinerias de petróleu i siderúhias.
[eital] Atihus
En Wikimedia Commons ai conteniu multimeya a tentu Lisboa.