Safu

Dendi Güiquipeya

Safu (Σαπφώ en griegu) hue una cantautora i endirgaora lésbia.

Safu, sigún Charles Mengin

Continius

[eital] Via

La via Safu (cuyu nombri nel su dialeutu era Ψάπφω) está enllena d’enteracionis farsas que los própius antíguus s’encargarun de pedrical. Se sabi que tuvu nacéncia ena isla elena Lesbu, hunta la costa anatólia, probabrimenti en Mitileni, anque la Suda dis qu’en Éresu, endrentu duna cabaña aristócrata. La fecha la su nacéncia s’inora. Las huentis antíguas, nel su afán sincrónicu, la hazin compartil akmé con Alceu, anque de huru Safu sedria mas nueva. Agañu, Saake propón el 612 e. C.

Su pairi hue Escamandrónimu. Tuvu tres helmanus: Láricu, Carassu i Erígüiu. Safu se casó con Cércila d’Andru cuyu matrimoñu consumó huendu iha Cleis. Era de contestura bahina i morena. Anque la su família preteneciera a ciertu rangu aristocráticu, la tirania Mírsilu quiziá huera la causa la mala situación Safu i la su família. Láricu colabutó nel pritaneu Mitileni i Carassu trebahó de comercianti pa Ehitu, anque sigún várius testimoñus se queó arruchi pol curpa duna tal Rodopi, furriaca luhu, i tuvu que gorvel pa casa. El helmaninu chicu, Erígüiu paici que se queó viviendu cola Safu. Esta, polo que se sabi, hue destierrá quandu Mírsilu pa Siracusa enantis el 590. Endispués desta fecha, ya en Mitileni, Safu vivió cumu estitutrís las muchachas las artas crassis lésbias de las qualas consiguia los quartus pa mantenelsi ena crisi dessistenti ena isla. Tamién componia cancionis voas polas que cobraba.


A Safu siempri se l’á vistu arrodeá de zagalas nobris que huerun discípulas astilu escuelas filosóficas (velequí que huera compará con Sócrati, peru en femininu). El curtu relihiosu entri ellas i ellas podria sel notabri, palreandu angunus d’aspécii cofradias (θίασος en griegu) que tendrian cumu curtu a las Musas, anque los curtus (polos sus puemas) podrian belsi estendiu a diosis cumu Afrodita i Eru. Mas, Safu, sigún se conoci polos sus velsus, amó a várias de las sus discípulas.

Se desconoci la fecha essata la su muerti, arrodeá tamién d’estórias míticas. Pol mé de Menandru se mos á trasmitiu la leyenda de qu’el impossibri amol a Faón, atihau a Afrodita, la llevó a tiralsi de Léucadi al mari.

[eital] Obra

Bustu Safu, ena qual se mienta su proceéncia erésia

Las huentis antíguas palran de nuevi librus odas i elehias. La Suda dis qu’escrebió tamién yambus i epigramas. Pol mé de Sérviu se conoci la dessisténcia dun décimu libru d’epitalámius. Dendi la epoca alehandrina tó esti haci puemas hue acolocau pol metrus, huendu:

  • Libru I: estrofas sáficas.
  • Libru II: pentámetrus datílicus eólius.
  • Libru III: asclepiadeus mayoris.
  • Libru IV: tetrámetrus hónicus mayoris.
  • Libru V: glicónius, falécius i asclepiadeus menoris.

De los demás librus nu dessistin datus al respetivi. Se carcula que la produción puética Safu andaria entri los 10.000 i 12.000 velsus, de los qualis abemus mas dun centenal cachinus i dengún puema compretu.

La puesia Safu s’enquaira endrentu la llamá lírica monódica, es izil, la dun solu cantol. Los sus puemas son verdaerus tributus al amol, andi los diosis atihaus a él desfilan i son honraus. Desamoris, gozus, consuelus, morriña, harreus pingandu del luhu, finura, delegáncia i belleza entri los que la puetisa de Mitileni gaspaleaba.

[eital] Abreviaturas

Hormi al catálogu autoris i obras el Liddell-Scott, esta autora alcibi l’abreviación el nombri latinu Sappho "Sapph."

[eital] Bibliografia

  • Safo-Poetas arcaicos, Lírica, entrod., trad. i notas P. Rodríguez Adrados, Gredos, Mairil, 1982.
  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • VV. AA., Antología de la poesía lírica griega, entrod. i trad. C. García Gual, Alianza, Mairil, 2001.

[eital] Atihus

  • El nuevu puema Safu, en estremeñu [1]
Herramientas presonalis