Alceu
Dendi Güiquipeya
Alceu (en griegu Ἀλκαῖος) hue un cantautol aristócrata lésbiu.
Continius |
[eital] Via
Las referéncias tocantis a la via Alceu se conocin pol mé la su própia puesia, especialmenti la política. Alceu vivió en Mitileni, en Lesbu pal sigru VI e. C. Pretenecia a una família aristócrata de la que se vanagroriaba i de la quala deprendió los valoris que la nobreza local representaba. Su helmanu Antiménida runchó conos babilónius i ena batalla la puenti contra Pítacu. Otru helmanu suyu hue Ciqui. Tuvu amigus nobris, anque la su precupación le vinia cona crisi que corria la nobreza lésbia cona emposición los gubernantis assolutus enas prencipalis ciais la isla. Alceu s’enfrontiló al bandu Mírsilu hunta Pítacu pa derrocalu del puel. La traición Pítacu hizu qu’Alceu tuviera que ahuyil pa Pirra andi hecharia en farta la via ricu, prevocandu la rumpiura entri las dos famílias, la de Pítacu i la de Alceu.
Endispuesinu, pal 590 e. C., Pítacu es lihiu αἰσυμνάτας la ciá. El pueta huyi al destierru i en Lídia s’alia con Aliati. Dendi tierra lídia cavildaria conhuras contra el atual gubernaol Mitileni, pero sin trunfu dengunu. La condición la nobreza aristocrática decreci frenti a la nueva burguesia i las reholmas Pítacu i el partiu Alceu se va escachandu, fracasu tras fracasu.
[eital] Obra
Ena epoca alehandrina la charramandusca obra Alceu s’olganizó en dies librus, cuyus namás se conoci con cierta segurança sel el primel dellus d’inus a Apolu i a las ninfas.
Ena obra Alceu se ven dos caras dun mesmu pueta: la del políticu que s’esgarra pol drentu de la impoténcia anti la situación i la del vironderu qu’ahoga los ahinus enas furrionas. Omeru i Arquílocu son referentis enas sus cancionis.
Alceu escrebió en eólicu lésbiu natural la su isla.
El estau la su obra está mu escachau, de mó que dessistin caquinus de longol variabri. La huerça los framentus conselvaus son de recienti hallaura, rescrecientis de bichas papirácias.
[eital] Abreviaturas
Esti autol alcibi l’abreviatura Alc. del su nombri latinizau Alcaeus, dalcuerdu con el catálogu el Liddell-Scott.
[eital] Bibliografia
- Safo-Poetas arcaicos, Lírica, entrod., trad. i notas P. Rodríguez Adrados, Gredos, Mairil, 1982.
- Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
- VV. AA., Antología de la poesía lírica griega, entrod. i trad., Alianza, Mairil, 2001.