Alceu

Dendi Güiquipeya
Alceo de Mitilene
Enhormación pressonal
Nombre en griego antiguo Ἀλκαῖος Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia Siglo VII a. C.juliano Ver y modificar los datos en Wikidata
Mitilene (Grécia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 560 a. C. o post. 580 a. C. Ver y modificar los datos en Wikidata
Lesbos (Grécia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Collera Safu Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Poeta, políticu y escrevienti Ver y modificar los datos en Wikidata
Añus ativu desde Siglo VII a. C., hasta Siglo VI a. C.
Género Lírica griega Ver y modificar los datos en Wikidata
Obras notablis Estrofa alcaica Ver y modificar los datos en Wikidata

Alceu (en griegu Ἀλκαῖος [ɑlkâjos]) hue un cantautol aristócrata lésbiu.

Via[Edital | Editá'l códigu]

Las referéncias tocantis a la via Alceu se conocin por mé la su própia poesia, especialmenti la política. Alceu vivió en Mitileni, en Lesbu pal sigru VI e. C. Pretenecia a una família aristócrata de la que se enpollinava i de la quala deprendió los valoris que la nobreza local representava. Su germanu Antiménida luchó conos babilónius i ena batalla la puenti contra Pítacu. Otru germanu suyu hue Ciqui. Tuvu amigus nobris, enque la su precupacion le venia cona crisi que corria la nobreza lésbia cona enposicion los governantis assolutus enas prencipalis ciais la isla. Alceu s’enfrontiló al bandu Mírsilu junta Pítacu pa derrocá-lo del poel. La traicion Pítacu hizu qu’Alceu tuviera que ahuyil pa Pirra andi hecharia en falta la via ricu, prevocandu la rompiura entre las dos famílias, la de Pítacu i la de Alceu.

Endespuesinu, pal 590 e. C., Pítacu es ligiu αἰσυμνάτας la ciá. El poeta huyi al destierru i en Lídia s’alia con Aliati. Dende tierra lídia cabildaria conjuras contra el actual governaol Mitileni, pero sin trumfu dengunu. La condicion la nobreza aristocrática decreci frenti a la nueva burguesia i las rehormas Pítacu i el partiu Alceu se va escarchandu, fracasu tras fracasu.

Alceu i Safu, en un kalathos áticu enhallau en Sicília (470 e. C.)

.

Obra[Edital | Editá'l códigu]

Ena epoca alejandrina la charramandusca obra Alceu s’organizó en dies librus, cuyus namás se conoci con cierta segurança sel el primel d'ellus d’inus a Apolu i a las Nimfas.

Ena obra Alceu se ven dos caras dun mesmu pueta: la del políticu que s’esgarra por drentu de la inpoténcia anti la situacion i la del vironderu qu’ahoga los aginus enas furrionas. Omeru i Arquílocu son referentis enas sus cancionis.

Alceu escrevió en eólicu lésbiu natural la su isla.

El estau la su obra está mu escarchau, de mó que essestin caquinus de longol variabri. La huerça los fragmentus conselvaus son de rezienti hallaura, proceentis de bichas papirácias.

Abreviaturas[Edital | Editá'l códigu]

Esti autol recebi l’abreviatura Alc. del su nombri latinizau Alcaeus, d'alcuerdu con el catálogu el Liddell-Scott.

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Safo-Poetas arcaicos, Lírica, entrod., trad. i notas P. Rodríguez Adrados, Gredos, Mairil, 1982.
  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • VV. AA., Antología de la poesía lírica griega, entrod. i trad., Alianza, Mairil, 2001.