Tántalu

Dendi Güiquipeya

Tántalu, sigún Goya.

Tántalu (en griegu Τάνταλος), ena mitolohia griega, hue un rei qu’alcibió unus los castigus mas cruelis: passal sedi i hambri en estuviendu arroeau d’áugua i frutus.

Continius

[eital] Parentescu

Heneaolohia Tántalu

Tántalu tien una arcendéncia duosa, pos sigún las huentis vária. Su mairi hue Plutu i su pairi Zeu. Otrus dan cumu pairi a Molu. Cumu esposa son quatru los nombris que se dan: Urianassa, Uritemista, Clítia i Dioni. Frutu la unión con anguna dellas hue pairi Pélopi, Níobi i Brótia[1].

[eital] Mitus

[eital] Engañu a Zeu

Tántalu hizu güena gavilla con su pairi Zeu, almitiéndulu enas furrionas los diosis. Trastornau, una vezi s’enlió a escuseteal al tentu los diosis conos mortalis i dali la comia las deviniais, traicionandu assina la confiança que tinia con Zeu.

[eital] Furriona a los diosis

Cumu apreparandu una furriona a los diosis nu abia bastanti comia ena dispensa, Tántalu tuvu l’ocurréncia de añíil al guisu a su própiu ihu Pélopi endispués de belu matau i ataraçau. Desti heitu quisu prebal la conocéncia que tinia Zeu sobri tolas cosas. Tolos diosis desapartarun el pratu polque densiguia vidun qué les bia sirviu, ecetu Demeti, quien enfuscá pola perda Perséfoni, se hincó la calni[2] la paletilla gocha.

[eital] El castigu

El própiu Zeu assessinó a Tántalu i lo condenó a un tormentaeru eternu hunta el Sípilu qu’era velequí el estal corgahau dun frutal que da toa crassi frutus (peras, mançanas, higus, azetunas, granás), metiu endrentu un lagu. Ca vezi que precura cohel anguna las frutas, un rachá airi los aleha dél i sempri qu’ententa bibil l’áugua que le llega, tan aina a la cintura, tan aina lo barbea, esta dehuyi queandu el barrial el hundón el lagu. Si es escapás de tocal una mihina conas sus manus el áugua i lleválsila a la boca, se l’escurrizi entri los deus queandu entavia mas atelau qu’endenantis[3]. Hueraparti, polcima suya, un ruscu el monti Sípilu que sobresal poncima el arbu, amenaça de continu con desprendelsi i espiparralu[4].

Otra muerti que le dan es pol bel robau el mastín dorau que hizu Efestu a Zeu quandu chiquininu paque cudiara dél. Unas velsionis din que Pandáriu robó el perru i se lo didu a Tántalu paque lo encurtara mentris se carmaban las cosas. Cumu Pandáriu huessi en busca suya endispués de bel passau tó i Tántalu hurassi que nu via vistu perru dessus ena su via, Zeu sintió el huramentu i lo espiparró con un peñuscu el Sípilu. Otras velsionis cuentan sel Tántalu quien robó al perru i que pol essu lo estruyerun los diosis, a él i a la su muhel. Tamién din que lo convirtierun en piera.

[eital] Tántalu ena literatura

Tántalu hue pressonahi prencipal nel mitu Tiesti, su ñetu. Ena trahédia Séneca Thyestes Tántalu, hustigau polas Fúrias lleva una vezi mas la desgrácia a Micenas andi Atreu quiel hazelsi con el reinu pol compretu tras la traición su helmanu Tiesti.

[eital] Huentis

  1. Hyg., Fab. 83; Paus. 3. 22.4; Tz., ad Lyc. 52
  2. Hyg., Fab. 83; Ov., Met. 6. 406.
  3. Pl., Cra. 28; Luc., DMort. 17; Ov., Met. 4. 456; Hyg., Fab. 82;
  4. Paus. 10. 31.4; E. Or., 7.

[eital] Bibliografia

  • Graves, R., Los mitos griegos, Barcelona, RBA, 2005.
  • Séneca, Tragedias, entrod. i notas J. Luque Moreno, Gredos, Mairil, 1982.
Herramientas presonalis