Alcalá de Henares
Alcalá de Henares | ||||
---|---|---|---|---|
Entidad subnacional | ||||
![]() | ||||
| ||||
![]() Ubicación de Alcalá de Henares | ||||
Coordenadas | 40°28′55″N 3°21′51″O / 40.481815, -3.364305 | |||
Capital | Alcalá de Henares | |||
Entidad | Monicipiu d'España | |||
• País |
![]() | |||
Superficii | ||||
• Total | 88 km² | |||
Altol | ||||
• Media | 588 m s. n. m. | |||
Puebración (2024) | ||||
• Total | 200702 hab. | |||
• Densidá | 2280,7 hab/km² | |||
Huso horario | UTC+01:00 y UTC+02:00 | |||
Código postal | E 28800-28807 | |||
Prefijo telefónico | 91 | |||
Patrono(a) | Justo y Pastor y Virgen del Val | |||
Sitio web oficial | ||||
Alcalá de Henares es una ciá castellana assitiá al esti la Comunidá de Mairil. Es la tercel ciá mayol la comunidá, al atrás de Mairil i Móstoles. Es conocia pola su nuversidá, hundá pol Cardenal Cisneros en 1499, que dendi 1998 es Patrimoñu la Umanidá[1][2]. El su términu monicipal arraya al norti con Meco i Camarma d'Esteruelas, al suresti con Anchuelo, al sul con Villalbilla, al suroesti con San Fernando de Henares, i al oesti con Torrejón d'Ardoz. Con Los Santos de la Humosa hazi arrayu al esti i al noresti, juntu con un chiquininu arrayu entri Alcalá i Azuqueca de Henares, assitiá ena provincia de Guadalajara.
Toponimia
[adital | adital cóigu]El nombri atual de la ciá provien del términu n'árabi al-qal'a Nahar, 'el castillu sobri el Henares'[3], haziendu referencia ala fortaleça levantá polos musulmanis nun cerru sobri el ríu Henares, cuyas ruinas se conocin ogañu comu Alcalá la Vieja. En tiempus romanus i visigodus la ciá recebía el nombri de Complutum, d'origin inciertu. S'án encontrau monedas prerromanas cona leyenda Ikesankom Kombouto, el que sedría el nombri original de la puebración enantis la llegá delos romanus.
Estoria
[adital | adital cóigu]L'origin dela ciá se remonta ala preestoria, con varius núclius de puebración nel su términu monecipal. Las primeras referencias estóricas provien dela época delos romanus, que s'establecierun nel cerru de San Juan del Visu, ondi ya dessistía un castru carpetanu anteriol. La ciá romana, llamá Complutum, se trasladó al valli nel sieglu I d.C., i passó a sel una las ciais más importantis del centru de Hispania.
La ciá hue afetá por un terremotu nel sieglu IV.[4] A partil del sieglu V la ciá entra en crisi trasladandu-si la mayoría dela pueblación a vivil alas ahueras de Complutum (lo que ogañu es el centru de Alcalá), alreol dela tumba ondi supuestamenti s'enterrarun dos niñus cristianus martirizaus nel sieglu anteriol, llamaus los Santus Niñus Justo i Pastor. La su tumba, sigún la tradición, hue descubierta por Asturio, obispu de Toleu ondi ogañu se levanta la Catreal dela ciá. La antigua Complutum hue definitivamenti avandoná nel sieglu VI. Duranti el dominiu visigodu no se tien munchas enteracionis enque debió seguil teniendu cierta importancia al sel sé de obispau.
Los musulmanis levantarun una fortaleça ena sotra orilla del ríu Henares, cuyas ruinas ogañu se conocin comu Alcalá La Vieja, con varius arrabalis enque el antiguu nucleu acontinó puebrau duranti essi periodu. Hue tomá en 1118 polas tropas castellanas del arçobispu de Toleu Bernardo de Sedirac. La villa complutensi passó entoncis a sel una sé importanti palos arçobispus de Toleu, ondi construyerun un importanti palaciu i estus passarun gran tiempu allí.
En 1293 el rei Sanchu IV de Castilla hunda los Estudius Generalis de Alcalá[5] que sedrán el antecedenti de la Nuversidá de Alcalá hundá pol Cardenal Cisneros en 1499. Assina la villa se convirtió nunu delos focus d'Umanismu más importantis dela Uropa del sieglu XVI. Un exempru destacau dela su atividá hue la edición dela Biblia Políglota Complutensi. Pressonagis estóricus importantis ena política i coltura delos sieglus XVI i XVII estudiarun n'Alcalá, comu Francisco de Quevedo, Lope de Vega, Pedro Calderón de la Barca, Tomás de Villanueva o el Cardenal Mazarino. En 1547 Miguel de Cervantes tien nacencia ena ciá.[6]
Enos sieglus XVIII i XIX la nuversidá entró en decadencia ata que hue afechá en 1836 pol goviernu liberal, i los sus estudius huerun tresladaus a Mairil pa hormal con sotras estitucionis la Nuversidá Central de Mairil. Los edificius dela nuversidá huerun desamortizaus, sin embargu la sociedá cevil alcalaína logró arrecuperal angunus d'ellus (comu el Colegiu Mayol de San Idelfonso) a través de la llamá Sociedá de Condueñus.[7]
La ciá queó bastanti destruía pola Guerra Cevil Española de 1936 - 1939. Sin embargu, enos añus siguientis va a tenel un gran crecimientu demográficu debíu ala espigaera industrial i la su cercanía a Mairil, con milis de estremeñus, andaluzis, gallegus, castellanus...que van a asental-si ena ciá. En 1977 se rehunda la nueva Nuversidá de Alcalá, i en 1998 la ciá es proclamá Patrimoñu dela Umanidá.
Geografía umana
[adital | adital cóigu]Organiçación territorial
[adital | adital cóigu]El monicipiu s'alcuentra devidía en cincu destritus, numiraus del I al V seguiendu la numiración romana[8].
- Destritu I, «Centro»
- Destritu II, «Reyes Católicos»
- Destritu III, «Chorillo-Garena»
- Destritu IV, «Ensanche-Espartales»
- Destritu V, «El Val»
Trasporti i comunicacionis
[adital | adital cóigu]Trasporti entreurbanu
[adital | adital cóigu]Carreteras
[adital | adital cóigu]Las utovías A-2 trasvessa el monecipiu. Pol norti se coneta cona utovía radial de peagi R-2. La M-100 comunica la ciá pol norti con San Sebastián de los Reyes, la M-203 con Vallecas pol suloesti i la M-300 ata Loeches i Arganda del Rey pol sur. Las carreteras segundarias M-119 i M-121 comunican la ciá con Camarma de Esteruelas i Valdeavero, nel primel casu, i con Mecu, nel segundu.
Herrocarril
[adital | adital cóigu]La estación central d'Alcalá de Henares, ogañu en processu de rehorma[9] tien servicius de Cercanías Mairil (liñas C-2, C-8 i C-7) i tamién de Media Distancia a Sigüenza, Soria, Çaragoça i Léria.
Amás la ciá cuenta con dos saperaderus, unu al oesti dela ciá, La Garena, que cuenta con servicius delas liñas C-2, C-8 i C-7 de Cercanías i el sotru al esti, Alcalá de Henares Universidad, enas inmediacionis del campus nuversitariu i que cuenta con servicius delas liñas C-8 i C-2 de Cercanías.
Alta velocidá
[adital | adital cóigu]Ogañu no cuenta con servicius d'Alta velocidá. Las estacionis mas cercanas son las dos de Mairil (Madrid - Puerta de Atocha - Almudena Grandes i Madrid - Chamartín - Clara Campoamor) i la de Guadalajara - Yebes.
Otobús
[adital | adital cóigu]Essesti un proyetu pa costruil una estación d'otobusis alas ahueras del monecipiu.[10] Varias liñas la comunican con Mairil, Guadalajara i sotrus monecipius dela Comarca d'Alcalá.
Trasporti airiu
[adital | adital cóigu]El aropuertu cevil mas cercanu es el de Adolfo Suárez Mairil-Barajas.
Trasporti urbanu
[adital | adital cóigu]Otobús
[adital | adital cóigu]
La ciá cuenta con dies liñas (una d'ellas es una dobli liña circulal d'otobús urbanu)
Diurnus | |
Liña | Recorríu |
---|---|
1A | Circular Alcalá de Henares (en sentíu orariu) |
1B | Circular Alcalá de Henares (en sentí antioraruo) |
2 | Puerta de Santa Ana - Universidad / Hospital |
3 | Cuatro Caños - Universidad / Hospital - Espartales |
5 | Plaza de la Paz - Nueva Rinconada |
6 | Estación de La Garena - Virgen del Val |
7 | Ensanche Norte - Nueva Alcalá / Cementerio Jardín |
8 | Los Nogales - Virgen del Val |
9 | Est. Alcalá de Henares - El Olivar / Pol. Camporroso |
10 | Vía Complutense Centro - Espartales Norte |
11 | La Garena - Estación de Alcalá Universidad |
Taxi
[adital | adital cóigu]
La ciá cuenta con 73 taxis, pintaus de brancu con una franja morá en diagonal enas puertas con el escúu de la ciá
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]En Commons ai conteníu multimedia sobre Alcalá de Henares.
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «University and Historic Precinct of Alcalá de Henares». UNESCO World Heritage Centre (en inglés). Consultado el 27 de enero de 2024.
- ↑ «Historia, misión y valores - Universidad de Alcalá (Madrid) - UAH». Universidad de Alcalá de Henares. 26 de marzo de 2015. Consultado el 27 de enero de 2024.
- ↑ Galmés de Fuentes, Álvaro, Toponimia: Mito e Historia. Real Academia de la Historia, p 47.
- ↑ Ab Urbe Condita - Terremotu de Complutum
- ↑ Gaibrois de Ballesteros, Mercedes. Historia del reinado de Sancho IV de Castilla (Tomo I), Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 2019, pág 53
- ↑ Martín de Riquer Morera. «Miguel de Cervantes Saavedra». Real Academia de la Historia. Consultado el 13 de junio de 2021.
- ↑ La Sociedad de Condueños de Alcalá de Henares recibe la Gran Cruz de la orden del Dos de Mayo de la Comunidad de Madrid. Dream Alcalá. 02/05/2023.
- ↑ «Mapa Distritos». Ayuntamiento de Alcalá de Henares. Consultado el 27 de enero de 2024.
- ↑ Retomadas las obras en la estación de tren de Alcalá de Henares - SER Henares . 19 de setiembri de 2024
- ↑ Dream Alcalá - La nueva Estación de Autobuses de Alcalá de Henares se ubicará en vía Complutense - 19 de juniu de 2024