Antoni Gaudí

Dendi Güiquipeya
Antoni Gaudí

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms[1], Tarragona, 25 de juñu de 1852 - Barcelona, 10 de juñu de 1926) hue un arquitetu catalán. Está considerau comu unu los arquitetus mas emportantis del modernismu catalán. Es famosu sobri tó pol el su estilu original i vanguardista, inspirau muchas vecis en elementus de la naturaleza.

En 1878 otieni el títulu d'arquitetu ena Escuela d'Arquitetura de Barcelona.

La su obra puei deevil-se en tres etapas:

  • La primera d'estética neogótica comu son la Casa Vicens, el Caprichu de Comillas (Cantábria), el Palaciu Güell, los pabellonis Güell, el Colexu Teresianu, i las obras de Lión i Astorga.
  • La segundera etapa, nel que desarrolla un estilu pressonal colorista. Son d'esta etapa la fachá posteriol de la Casa Calvet, el Paque Güell, la Casa Batlló i la Casa Milà La Pedrera.
  • Ena tercera etapa destacan los elementus geométricus. D'esta etapa son: la ilésia de la Colónia Güell, las escuelas de la Sagrá Família i el Templu de la Sagrá Família, que nu puu vel acabau i entovia ogañu continua en construcción.

Espenó el dia 10 de juñu de 1926 nel espital de la Santa Creu, de Barcelona, endespues de sel entallau por un tranvía el dia 7 de juñu.

Notas[Edital | Editá'l códigu]

  1. Dessisti cierta polémica al tentu de si tuvu nacéncia en Reus o en Riudoms, localiá cercana a Reus d'ondi era oriunda la su família patelna. Sin embargu, la huerça los especialistas crein que hue en Reus: "Gaudí nació, sigún la mayol parti las versionis, ena calli San Juan, unta la praça Prim de Reus (...) Sin embargu, mas tardi Gaudí ejó maliciosamenti abieltas essas puertas al dal a entendel que, de hechu, podia bel naciu nel taller el su pairi, apenas traspuestu el arrayu del términu municipal de Riudoms". Gijs Van Hensbergen, Antoni Gaudí, p. 33-35.