Cataluña

Dendi Güiquipeya
Cataluña
Catalunya
Catalonha
Bandera e Cataluña Escú de Cataluña
Sítiu
Datus estaísticus
Capital Barcelona
Luengas oficialis Castellanu, catalán i aranés
Superfici
 - total
 - % d'España
Puestu núm. 6
32.114Qm²
Puebración
 - Total (2007)
 -
 - Densiá
Puestu núm. 2
7.467.423
 %
295,0 ab./km²
Gentilíciu catalán/a
Estatutu autonomia 20 de júliu de 2006
ISO 3166-2 CT
Arrepresentación
palramentária

 - Congresu
 - Senau
 
 
47 escañus
23 escañus
Presienti Pere Aragonès (ERC)
cas.htm

Cataluña (oficialmenti Catalunya en catalán, Cataluña en castellanu i Catalonha en aranés) es una comuniá utónoma d'España i, por me la su estória, es consierá comu una nacionalidá estórica.[1] S'alcuentra assitiá ena parti norti la Península Ibérica, hiziendu arrayu con Aragón al oesti, mentris que pol norti linda con Fráncia i pol esti da pal mari Mediterráneu i pol sul, cona Comuniá Valenciana. La su capital ejecutiva, judicial i legislativa es Barcelona.

Nel territoriu catalán abitan ogañu 7.364.078 pressonas[2] en 946 monicípius de los que 63 superan los 20.000 abitantis (enos que vivi el 70 pol cientu la puebración catalana). Dos tercius de la puebración vivi ena Área urbana de Barcelona. Constitui un territoriu mu densu i endustrializau, liderandu el setol en España endi el sigru XIX i la su economia es la mas emportanti d'entri las comuniais autónomas, ya que representa el 18,7% del PIB español,[3] huendu la cuarta en PIB per cápita, al atrás de País Vascu, Navarra i Comunidá de Mairil.

Cataluña hue duranti la Edá Meia unu los territorius que asiajarun el patrimoñu del rei d'Aragón, conociu pola estoriografia posteriol comu la Corona d'Aragón. Una parti emportanti de la atual Cataluña, holmá polos condalgus d'Osona, Besalú i Gerona, qu'en el sigru XII eran vasallus del condi de Barcelona, s'unierun dinásticamenti al réinu d'Aragón pol matrimoñu entri la ija de Ramiro II d'Aragón i Ramón Berenguer IV de Barcelona en 1137. Nel sigru XIV, ya comu Prencipau de Cataluña, tuvu un destacau papel económicu nel marcu del comerciu mediterráneu. Con el declivi la Corona decayó Cataluña, que no golvió a destacal hata la endustrialización. La su estória i la su luenga son mu valorás por algunus delos sus abitantis i pa muchus son la basi de la su identidá coletiva.

Olganización del territóriu[Edital | Editá'l códigu]

Se devii en cuatru províncias: Barcelona, Tarragona, Léria (Lleida) i Gerona (Girona), i en sieti àmbits funcionals territorials[4] i en 41 comarcas.[5] Los sieti àmbits son:

  • Àmbit Metropolità de Barcelona
  • Alt Pirineu i Aran
  • Comarques gironines
  • Comarques centrals
  • Terres de Lleida
  • Camp de Tarragona
  • Les Terres de l'Ebre

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

  1. Articulo 1 el estatutu d'autonomia
  2. Padrón Monicipal a 1 jeneru de 2008, Instituto Nacional d'Estaística
  3. Instituto Nacional de Estadística, Contabiliá Regional d'España (prencipalis resultaus) Estrutura polcentual del PIB a precius de mercau, sigún datu a fecha de 2007
  4. Plan Territorial de Cataluña, Lei 1/1995, de 16 de marçu. (en catalán)
  5. Municat, monicípius i comarcas de Cataluña. (catalán, español, inglés)

Atijus[Edital | Editá'l códigu]