Argentina

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Arhentina)
Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
Repúbrica Argentina
Lengua oficial Español¹
Capital Buenos Aires
Presidenti del goviernu Javier Milei
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 8ª
2.791.810km²
1,1%
Puebración
 - Total (2015)
 - Densidá
Puestu 32º
43.417.000
15,5 ab/km²
Monea Pesu Argentinu
Dominiu d'Internet .ar
Códigu telefónicu +54
Biembru de: OEA, ONU, MERCOSUR, OTAN, UNASUR, CIN, OIEA, OMC, CAN
Notas : ¹ El guaraní es cooficial ena província de Corrientes

Argentina es un país d'América el Sul. Hazi arrayu al norti con Bolívia i Paraguai, al esti con Brasil, Uruguai i con el Océanu Atlánticu, al oesti con Chili, i al sul el Estrechu de Drake. La su capital es la ciá de Buenos Aires. Argentina es una repúbrica federal presidencialista.

Pola su estensión, Argentina es el segunderu mayol país en tamañu d'América el Sul, al atrás de Brasil i el otavu del mundu. Tien un cumprimientu continental de 2.766.889 km² (1.078.000 km²) entri la cordillera de los Andis al oesti i el Océanu Atlánticu al esti i sul.

El país revindica los territorius británicus controlaus de las Islas Mavinas i de las Islas Geórgia del Sul i Sandwich el sul. Baju la demominación de Antártia Argentina, revindica tamién 96.464 km² de la Antáltia.

Etimologia[Edital | Editá'l códigu]

El país alcibi esti nombri d'Argentina inque la prata nunca hue abundanti nel su territoriu. En 1526 quandu Sebastião Caboto pasó pol el estuariu que hazi la desemboacura el tozu Uruguai lo denominó "Tozu la Prata", engañau por el metal preciosu que alcontró enas manus dangunus indígenas, sin sabel qu'ellus l'abian tomau de los marinerus de la espedición portuguesa dirigia pol Aleixo Garcia.

Inque el equívocu se hubu aclarau pocu endispués, el nombri ya se mantuvu i aluegu el gentilíciu "riutratensi" s'apricó en español pa desinal a los abitantis de dambus marginis del riu la Prata, al que los nativus nombraban "Paraná-Guazú" (Riu grandi común mari).

Prata en latín es "argentum", nombri sustantivu al cual correspondi el adjetivu "argentinus". el nombri Arhentina hue gastau pola primera vez por el pueta Miguel del Barco Centenera (1535-1605) nel su puema estóricu "Argentina i la conquista 'el Tozu de la Prata", publicau en 1602, sesenta i seis años endispués de la hundación de "Puertu de Muestra Señora Santa Maria del Güen Airi", oi Güenus Airis. El sustantivu Argentina hue gastau ampliamenti a partil del sigru XVIII pa desgnal tola región riu-pratensi, abadandu los atualis territorius d'Uruguai, Paraguai i parti del estau brasileiru de Riu Grandi del Sul.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

Salta.

La su superficie total es de 3 745 247 km², de los cualis 2 780 400 km² correpondin al continenti americanu i 964.847 km² al continenti antárticu. Sin embargu, las juntanillas oficialis argentinas i las extraoficialis continuan considerandu comu territórius suyus las Malvinas i las islas adyacentis, elevandu el comprimentu total a los 3 761 274 km².

Argentina es el otavu mayol país del mundu i el cuartu mayol d'América, solu endispués de Canadá, los Estaus Unius i Brasil.

Argentina puei deviilsi esquemáticamenti en tres partis: Las planícies cértilis de las Pampas ena metá norti del pais, que son el centru de la riqueza agrícola argentina, el planaltu de la Patagónia ena metá sul hata la Tierra del Fuegu, qu'es a vezis planu, a vezis ondulau, i por úrtimu la escarpá codillera de los Andis, a lo largu del arrayu ociental con Chili, cuyu puntu mas elevau es el monti Aconcágua con 6 960 m d'altura.

Los tozus prencipalis son el Paraguai, el Bermehu, el rio Colorau, el Uruguai i el mayol de tós, el riu Paraná. Los dos úrtimos se juntan dantis de desagual nel océanu Atlánticu, holmandu el estuáriu del Riu la Prata.

Climi[Edital | Editá'l códigu]

La mayol parti del país está ena zona temprá sul. Dessisti tamién en angunas regionis los climis tropicalis i subtropicalis, árius i frius, combinaus debiu a las grandis variacionis d'altitú, entri otrus.

Olganización Territorial[Edital | Editá'l códigu]

Argentina está deviia en 23 províncias i la ciá autónoma de Buenos Aires. Estas están deviias en departamentus i estos en monicípius.

Província Capital Pueblación
(est. 2008)
Superfici
(en km²)
PBG per cápita[1]
(U$S, 2008, est.)
Mapa
Buenos Aires[2] 3.042.581 203 23.309
Província
de Buenos Aires
La Prata 15.052.177 307.571 7.310
Catamarca San Fdo. del Valle
de Catamarca
388.416 102.602 6.009
Chaco Resistencia 1.052.185 99.633 2.015
Chubut Rawson 460.684 224.686 15.422
Córdoba Córdoba 3.340.041 165.321 6.477
Corrientes Corrientes 1.013.443 88.199 4.001
Entre Ríos Paraná 1.255.787 78.781 5.682
Formosa Formosa 539.883 72.066 2.879
Jujuy San Salvador
de Jujuy
679.975 53.219 3.755
La Pampa Santa Rosa 333.550 143.440 5.987
La Rioja La Rioja 341.207 89.680 4.162
Mendoza Mendoza 1.729.660 148.827 9.079
Misiones Posadas 1.077.987 29.801 3.751
Neuquén Neuquén 547.742 94.078 26.273
Río Negro Viedma 597.476 203.013 8.247
Salta Salta 1.224.022 155.488 4.220
San Juan San Juan 695.640 89.651 5.642
San Luis San Luis 437.544 76.748 5.580
Santa Cruz Río Gallegos 225.920 243.943 30.496
Santa Fe Santa Fe 3.242.551 133.007 8.423
Santiago del Estero Santiago del Estero 865.546 136.351 3.003
Tierra del Fuego Ushuaia 126.212[3] 21.478 20.682
Tucumán San Miguel
de Tucumán
1.475.384 22.524 3.937
Total País 39.745.613[3] 2.780.400 8.269

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

Enantis de la llegá de los conquistaolis españolis el territoriu argentinu estaba abitau por tribus comu las de los guaraníis. Juan Díaz de Solis, en landeandu un pasu al Océanu Pacíficu, descubrió el Riu la Prata (1519). Enos añus posteoris s'enició la colonizacion del territoriu, hundandu-se ciais comu Buenos Aires (1536 i finalmenti en 1580) i algotras comu Mendoza (1561) Tucumán (1565) Córdoba i Santa Fe (1573). El territoriu preteneció almenistrativamenti al Virreinatu del Perú hata 1776 quandu se hundó el Virreinatu del Riu la Prata con capital en Buenos Aires.

Nel 1806, nel marcu de la guerra a la escontra los británicus, se prouci la envasión del Riu la Prata por estus, llegandu a conquistal la ciá de Buenos Aires. Espulsaus estus se convocó un cabildu abieltu i se destituyó al virrei, ligiendu a Liniers nel su lugal. Nesti tiempu escomiença la Guerra de la Endependecia Argentina, a la escontra d'España. Las sus causas son mu variás, comu el monopóliu comercial peninsulal, la marginacion de los criollus enos puestus de gobielnu, enas manus de los peninsularis, la difusion d'ideas liberalis, i el vaciu de poel en España, endespues de la envasion francesa. En 1810 una revolucion espulsó al virrei i se holmó ena capital una junta gubernativa, compuesta por criollus. Posteriolmenti se criará la Primel Junta Patria de Gobielnu. Realistas i españolis runcharun p'acabbal con estu, peru huerun derrotaus por generalis comu Belgrano i San Martín. Finalmenti, en 1816 un congressu reuniu en Tucuman proclamó la endependencia d'Argentina.

Los primerus añus de la nacion estuvierun marcaus polas luchas entri federalistas i unitarius, que llevarun a varias guerras cevilis, deseparandu-si la província de Buenos Aires del restu del país por un tiempu brevi. Tamien destaca la Guerra a la escontra de Brasil (1819-1828) i la Conquista del Desieltu, la anesion de territorius ena Patagonia.

En 1930 estampana un golpi d'estau, que sedrán carateristicus a lo largu del sigru. En 1946 hue ligiu presienti Juan Domingo Perón, con un movimientu políticu, el peronismu, basau ena justícia social. Peru en 1955 algotru golpi derrocó a Perón i se proibió el peronismu hata 1973, quandu golvió a sel legaliu i ganó las elecionis. Perón golvió a la presidéncia peru espenó al añu siguienti, huendu sucediu pola su esposa, María Estela Martínez de Perón.

El 24 de marçu de 1976 estampana un nuevu golpi melital que inició al autodenominau Procesu de Reorganizacion Nacional, que desarrolló una dura depresion, produtu de la cual se calcula que hubu unos 30.000 desaparecius. Peru la derrota melital ena Guerra de las Malvinas en 1982 senificarun la caia del régimin, restableciendu-se la democrácia en 1983. Raúl Alfonsín hue ligíu presienti escomençandu una envestigacion de los críminis cometius pola ditadura. En 1989 le sucedió Carlos Saúl Menem, del Partiu Peronista, que llevó a cabu una politica economica neoliberal, que contuvu la enflacion. En 1999 Fernando de la Rúa arcançó la presiencia, peru anti la crisis economica dimitió en 2001. Se holmó un gobielnu de salvacion nacional presidiu por Eduardo Duhalde. Enas elecionis de 2003 Néstor Kirchner hue proclamau presienti. En 2007 esti hue sucediu pola su esposa, Cristina Fernández de Kirchner.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Argentina.

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

  1. [1].
  2. La Ciá de Buenos Aires posei un régimen especial (Ciá autónoma), igual a la província.
  3. 3,0 3,1 No se cuentan 980.874 km² de la Antáltia Argentina i las Islas el Atlánticu Sul ocupaas pol Reinu Uniu.


Paisis d'América
Aití | Antígua i Barbua | Argentina | Baamas | Barbaus | Belici | Bolívia | Brasil | Canadá | Chili | Colómbia | Costa Rica | Cuba | Dominica | Equadol | El Salvaol | Estaus Unius | Grenada | Guatemala | Guyana | Honduras | Méjicu | Nicarágua | Panamá | Paraguai | Perú | Repúbrica Dominicana | Santa Luzia | San Vicenti i las Granainas | San Cristobal i Ñevis | Surinam | Triniá i Tobagu | Uruguai | Veneçuela | Jamaica

Posesionis: Anguilla | Clipperton | Guaalupi | Guayana Francesa | Groenlándia | Islas Bermuas | Islas Caicus | Islas Caimán | Islas Malvinas | Islas Sandwich el Sul | Islas Turquas | Montserrat | Martinica | Puertu Ricu | Shag Rocks