Dátilu

Dendi Güiquipeya

En griegu, deu, pol sel comparantis las tres partis el pie colas de las falanhis el deu.

En métrica el dátilu (gr. δάκτυλος) es el pie compuestu pol quatru moras u tiempus repartius nuna sílaba larga i dos brevis. El su esquema es velequí esti: ˉ ˘ ˘ . Se trata dun pie de rimu descendienti, ondi el tiempu marcau se halla ena primel parti el pie ↑ - - . En luengas que'l su acentu es entensivu siguin el esquema de tónica + átona + átona: ´ - -. Parabras velaquí cumu nútriga u ímilu u seqüéncias cumu van los amigus pa casa possein rimu datílicu.

El rimu el dátilu es de tipu pal, es izil, 1:1.

Velsu datílicu[Edital | Editá'l códigu]

El prencipal velsu datílicu empreau ena Antigüeá hue el essámetru datílicu compuestu pol cincu piezis datílicus i un semipié de dos tiempus. Esti velsu hue el própiu la literatura épica i didáutica, gastau pol autoris cumu Omeru, Esiodu, Verhíliu, Lucanu u Lucréciu. En elehia el essámetru se cominó con el pentámetru, velsu que cuenta tamién con dátilus, diendu lugal al dísticu elehiacu.

Enas métricas las idiomas recientis, los dátilus s’án olganizau en velsus decassílabus, essadecassílabus, etadecassílabus i bidecassílabus, cumu nel chascu la literatura en luenga castellana.

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Comotti, G., La música en al cultura griega y romana, trad. Rubén Fernández Piccardo, Madrid, Ediciones Turner, 1986.
  • H. R. Liddell, R. Scott, A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • Rubio Fernández, L., González Rolán, T., Nueva gramática latina, Mairil, Coloquio, 1985.