Essámetru

Dendi Güiquipeya

En griegu, de seis metrus.

Se llama essámetru el velsu compuestu nun primel heitu de seis piezis (yambus, dátilus).

Essámetru datílicu[Edital | Editá'l códigu]

Anque el nombri asseñali estal compuestu pol seis piezis, lo ciertu es que velequí el essámetru datílicu se compón de cincu piezis datílicus i un semipié. El rimu que lleva el velsu es descencienti, al sel el dátilu un pie que fruhi tal rimu. El esquema el essámetru es veloquí esti: ˉ ˘ ˘ | ˉ ˘ ˘ | ˉ ˘ ˘ | ˉ ˘ ˘ | ˉ ˘ ˘ | ˉ ×.

Ehempru: Hom., Od. 1.1.:

  ἄνδρα μοι| ἔννεπε | Μοῦσα, πο|λύτροπον, | ὃς μάλα | πολλὰ

El essámetru hue el metru gastau ena puesia épica i ena didáutica ena Antigüeá crássica. Puemas cumu la Odissea, la Iliada, la Eneida u el De rerum natura huerun compuestus nesti metru.

El essámetru datílicu puei esprimental sustitucionis dalcuerdu al própiu pueta sigún la nesseziá u sigún el usiu que se quia dal. Quandu se quieri dal un rimu mas soleni, los tiempus nu marcaus se sustituin puna larga, holmandu un espondeu.

Eh.: Luc., 4. 517:

  permis|sum quos | iam tan|git ui|cinia | fati

La sustitución pol espondeus se premiti enos quatru primerus piezis el velsu, peru el quintu á de premanecel puru i el úrtimu á de costal de dos sílabas.

A la escontra, si el contestu requieri mayol lihereza, se precura mantenel el pie intautu, conselvandu la huerça las sílabas brevis.

Eh.: Hom., Il. 2. 6.:

 πέμψαι ἐπ’| Ἀτρεΐ|δῃ Ἀγα|μέμνονι | οὖλον Ὄ|νειρον.

Hiendas[Edital | Editá'l códigu]

La destribución las parabras nel velsu datílicu prevoca la preséncia duna sérii hiendas entriverbalis que, enos casus la puesia oral, premitia el partihu las destintas hólmulas u enos casus la puesia escrebia arreparal mas nuna parabra u espressión. Las hiendas s’asseñalan con una barra daleá (/).

Dessistin dos crassis hiendas hormi a la su pusición nel pie:

  • Masculina: tras la sílaba larga, v. gr.: Hom. Il. 1. 345: …φί|λῳ / ἐπε|πείθεθ’…
  • Feminina: entri las dos brevis el pie, v. gr.: Hom. Od. 9. 93 …ἀλ|λά σφι / δό|σαν…

Hormi a la su pusición nel velsu, puein sel:

  • Triemímera u triemímeris: se da tras el tercel meyu pie, puyendu sel masculina u feminina, v. gr.: Luc. 1. 12. Ausoni|is / um|braque…
  • Pentemímera u pentemímeris: se da tras el quintu meyu pie, puyendu sel masculina u feminina, v. gr.: Luc. 1. 639 At Figu|lus, cui | cura / de|os…
  • Etemímera u etemímeris: se da tras el setu meyu pie, puyendu sel masculina u feminina, v. gr.: Luc. 4. et metus | omnis a|best; cupi|as / quod|cumque…

Amás desissitin diérisis, qu’es quandu ai una hienda coincienti con el prencípiu un pie. S’asseñalan con dobri barra vertical (||):

  • Diérisi enicial: se da entri el primel pie i el segundu. Es mu acorria en Omeru pos premiti enhertal una hólmula enicial cumu ὡς ἔφαθ’|| u φεῦγε μαλ’||.
  • Diérisi bucólica: se da entri el quartu pie i el quintu. Es d’especial emportáncia. V. gr.: Ovid., Met. 1. 1. in noua | fert ani|mus mu|tatas || dicere | formas.


Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Comotti, G., La música en al cultura griega y romana, trad. Rubén Fernández Piccardo, Madrid, Ediciones Turner, 1986.
  • H. R. Liddell, R. Scott, A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • Rubio Fernández, L., González Rolán, T., Nueva gramática latina, Mairil, Coloquio, 1985.