Yambu

Dendi Güiquipeya

Ena métrica crássica, el yambu (en griegu, ἴαμβος "chengu") era el pie dotau de tres moras u tiempus repartius nuna sílaba brevi i una larga. El su esquema es velequí esti: ˘ ˉ . El tiempu marcau es la segunda parti el pie, tuviendu un rimu arcendienti: -↑. Esti bichu veloquí á siu el qu’á hechu qu’en luengas ondi la opusición nu es de cantiá sinu d’acentu, cumu las romancis u el ingrés, la cantiá huera sustituia pol acentu tónicu: - ´. Parabras cumu cantol, palrai, assín u verrén possein esquemas yámbicus.

Tipus[Edital | Editá'l códigu]

Los yambus s’olganizan enos velsus hormi al su númiru puyendu sel dímetrus, trímetrus, tetrámetru i pentámetru.

  • El dímetru yámbicu es el velsu compuestu pol una sérii de dos metrus, es izil, de quatru piezis yámbicus.
  • El trímetru yámbicu es el velsu compuestu pol una sérii de tres metrus, es izil, de seis piezis yámbicus.
  • El tetrámetru yámbicu es el velsu compuestu pol una sérii de quatru metrus, es izil, de ochu piezis yámbicus.
  • El pentámetru yámbicu es el velsu compuestu pol una sérii de cincu metrus, es izil, de dies piezis yámbicus.

El yambu griegu[Edital | Editá'l códigu]

El yambu griegu hue gastau en lírica griega arcaica, en comédia i en trahédia. El pioneru nel usiu el yambu hue el cantol Arquílocu. Tantu el pie yámbicu cumu el troqueu se consieran própius los hénirus menus solenis, frenti al essámetru épicu i didáuticu. Estu, amás da un motivu estilu, respondia tamién al hechu velequí de qu’el rimu el yambu es descendienti i paici mollanqueal.

Enos velsus yámbicus la primel mora el metru es anceps i el segundu miembru el metru, es izil, el segundu pie (nel andal el velsu corresponderia a los piezis paris) ebia sel pol huerça yambu u tríbracu. Estu senifica que la sustitución nu senificaba perda el númiru moras. Amás nesti sintiu estaba mas ahitá la métrica qu’ena latina.

El yambu latinu[Edital | Editá'l códigu]

La nomenclatura chamba quandu se palra el velsu yámbicu en latín, pos nesta luenga se cuentan nu los metrus sinu los piezis. Assina lo qu’en griegu se mienta cumu dímetru en latín es quaternáriu yámbicu, el trímetru senáriu i el tetrámetru otonáriu.

El empreu el yambu polos puetas latinus hue motivau pola elenización, pos esti velequí nu era pie própiu la puesia romana. Possei mas ahechoneria i libertá qu’el griegu nel espetu la sustitución, puyéndusi sustituil los piezis imparis pol espondeus, dátilus, anapestus u proceleusmáticus (esti úrtimu menus freqüenti). El motivu se ebi a la sustición la sílaba brevi pol una larga, llamá longa irrationalis "larga inracional", añiyendu una quarta mora al pie.

Ehemprus[Edital | Editá'l códigu]

  • Trímetru u senáriu : Hor., Epod., II, 1:
  bĕā|tŭs īl|lĕ quī | prŏcūl | nĕgō|tĭīs.
  • Dímetru: Archil., P. Col. 7511, 2:
  ĭsōn | dĕ tōl[|mēsōn | kăkoīs.

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Comotti, G., La música en al cultura griega y romana, trad. Rubén Fernández Piccardo, Madrid, Ediciones Turner, 1986.
  • H. R. Liddell, R. Scott, A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • Rubio Fernández, L., González Rolán, T., Nueva gramática latina, Mairil, Coloquio, 1985.