Esther Ferrer

Dendi Güiquipeya
Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.


Esther Ferrer
Enhormación pressonal
Nacencia 19 de diciembre de 1937 Ver y modificar los datos en Wikidata (86 años)
San Sebastián (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Española y francesa
Familia
Cónyugi Tom Johnson Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Artista, artista visual, artista de performance y fotografu Ver y modificar los datos en Wikidata
Movimientu Arte feminista y Zaj Ver y modificar los datos en Wikidata
Destincionis
  • Tambor de Oro (2022) Ver y modificar los datos en Wikidata

Esther Ferrer Ruiz (San Sebastián, 19 de deziembri de 1937) es una artista interdesciplinal española centrá nel performance art i considerá una las mejoris artistas españolas dela su generación.[1] En 2008 recebió el Premiu Nacional d'Artis Prásticas d'España i en 2014, el Premiu Velázquez d'Artis Prásticas que otorga el Menisteriu de Coltura.[2]

Biografía[Edital | Editá'l códigu]

Esther Ferrer tuvu nacencia en San Sebastián en 1937. Es licenciá en Cencias Socialis i Pediorismu. Estudió Arti en París, ondi residi i trebaja dendi 1973.[3]

Correúra artística[Edital | Editá'l códigu]

Premius i reconocencias[Edital | Editá'l códigu]

  • 1999: Selecioná pa represental a España ena Bienal de Venecia.[4]
  • 2008: Premiu Nacional d'Artis Prásticas d'España.[5]
  • 2009: Elegía biembru de númiru de Jakiunde Academia delas Cencias, delas Artis i delas Letras del País Vascu.
  • 2012: Premiu Gure Artea en reconociencia ala su correúra artística.[6][7]
  • 2014: Premio MAV (Mujeres en las Artes Visuales).[8]
  • 2014: Premio Marie Claire de l’Art Contemporain.[9]
  • 2014: Premio Velázquez de Artes Plásticas.[10][11]
  • 2017: Premio Colección Los Bragales Estampa, organizado Feria Estampa.[12]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. García, Ángeles (26 de octubre de 2017). «Esther Ferrer da otra vuelta al tiempo y al infinito». El País. ISSN 1134-6582. Consultado el 28 de mayo de 2018. 
  2. Diego, Estrella de (13 de noviembre de 2014). «El arte en los márgenes de Esther Ferrer». El País. ISSN 1134-6582. Consultado el 28 de mayo de 2018. 
  3. «Esther Ferrer - Círculo de Bellas Artes». Consultado el 7 de marzo de 2024. 
  4. Samaniego, Fernando (11 de junio de 1999). «Esther Ferrer y Manolo Valdés llevan a la Bienal dos formas distintas de ver el arte». El País. ISSN 1134-6582. Consultado el 7 de marzo de 2024. 
  5. País, Ediciones El (22 de noviembre de 2008). «Reportaje | Toda una 'performance' de premio». EL PAÍS. Consultado el 14 de junio de 2016. 
  6. Irekia (6 de mayo de 2012). «Premios Gure Artea 2012». www.kultura.ejgv.euskadi.eus. Consultado el 14 de junio de 2016. 
  7. País, Ediciones El (6 de junio de 2012). «Esther Ferrer, premio Gure Artea 2012 en reconocimiento a su trayectoria». EL PAÍS. Consultado el 14 de junio de 2016. 
  8. «Premios». MAV. 11 de octubre de 2009. Consultado el 7 de marzo de 2024. 
  9. «Esther Ferrer. Espacios entrelazados - Museo Guggenheim Bilbao». Museo Guggenheim Bilbao. Consultado el 25 de febrero de 2018. 
  10. «Esther Ferrer, Premio Velázquez de Artes Plásticas 2014 - Ministerio de Educación, Cultura y Deporte». www.mecd.gob.es. Consultado el 14 de junio de 2016. 
  11. País, Ediciones El (12 de noviembre de 2014). «“No entiendo por qué me lo dan”». EL PAÍS. Consultado el 14 de junio de 2016. 
  12. «Todos los premios y premiados de ESTAMPA 2017». masdearte. Información de exposiciones, museos y artistas. 22 de septiembre de 2017. Consultado el 7 de marzo de 2024. 

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]