Francisca de Pedraza

Dendi Güiquipeya
Francisca de Pedraza
Enhormación pressonal
Nacencia Siglo XVI Ver y modificar los datos en Wikidata
Alcalá de Henares (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti Siglo XVII Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Española
Enhormación profissional
Oficiu Amo de casa Ver y modificar los datos en Wikidata
Sentencia dela Nuversidá d'Alcalá a favol de Francisca de Pedraza (1624).

Francisca de Pedraza (Alcalá de Henares, caberus del siegru XVI-meyaus del siegru XVII) uérfana umildi que sufrió violencia de géneru i consiguió que la corti de justicia dela estórica Nuversidá d'Alcalá lo reconociera, en 1624.

Biografía[Edital | Editá'l códigu]

La infancia de Francisca de Pedraza, uérfana de pairis, transcurrió nel colegiu de doncellas uérfanas del conventu de San Juan dela Penitencia, hundau n'Alcalá de Henares pol cardenal Cisneros en 1508. Nel conventu se preparaba alas zagalas, generalmenti, pa tomal los ábitus o pal matrimoñu, otorgándu-lis una pequeña doti. La su educación era rara pa una zagala probi nel siegru XVII, i hue decisiva palos hechus a los que tendría que enfrental-si d'adulta.

En 1612 se casó con Jerónimo de Jaras, un pequeñu propietariu de bienis inmueblis d'Alcalá. Dendi essi momentu Francisca asumió los rolis femeninus dela su época. Tuvu dos ijus, amás de perdel, al menus, sotrus dos a causa dela violencia física padecía. Hue una mugel sometía a malus tratus físicus i sicológicus pol su maríu, al que denunció anti la justicia cevil en 1619, i anti instancias judicialis eclesiásticas en 1620 i 1622, pero sin solucional el su poblema de convivencia. Finalmenti, nel añu 1624, a través dela jurisdición nuversitaria (huendu retol Álvaro de Ayala) consiguió una sentencia de separación matrimoñal i la devolución dela su doti, amás de lo que sedría una especii d'ordin d'alexamientu erga omnes. Lo que á síu considerau comu un precedenti estóricu dela briega contra la violencia de géneru.[1][2][3][4]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]