Glúcidu
Los glúcidus[n 1], mal llamaus idratus de carbonu u carboidratus, son un tipu biomoléculas olgánicas. Químicamenti se definin cumu polialcolis con una hunción aldeidu i una hunción cetona i un númiru variabri d'átomus carbonu. Están holmaus pol carbonu (C), idrógenu (H) i ossígenu (O) i, a vezis, nitrógenu (N) açufri (S) i fósforu (P).[1] Estus átomus se juntan pol mé dunus enlacis mu huertis deficis de rompel llamaus enlacis covalentis, i que quandu lo hazin liberan una gran cantiá d'enelgía, la quala es utlizá polos olganismus pa mantenel las sus huncionis vitalis.
Algotras denominacionis[eital | eital coigu]
La parabra "glúcidu" provién del griegu glykys, que senifica duci, pol tenel angunus esti sabol.[2] La parabra "carboidratu" o "idratu de carbonu", vien da pol me de que muchus glúcidus (no tós) suelin respondel a la hórmula genérica Cn(H2O)n ("idratu" pol que H2O es la hórmula el áugua), ondi la letrina "n" es un númiru enteru (1, 2, 3...) que repressenta el númiru d'átomus.[3] Esti últimu télminu está en decadéncia nel lenguagi científicu, huendu mayoritáriu el su usiu en tó lo referenti a la nutrición. Tamién se conoci a esti grupu sustáncias comu sacáridus, parabra derivá del griegu σάκχαρον, que senifica açuca.[4]
Crassificación[eital | eital coigu]
Los glúcidus se deviin en divelsus tipus: monosacáridus, disacáridus y polisacáridus
Monosacáridus[eital | eital coigu]
Son las uniais monoméricas los glúcidus, es izil, las moléculas olgánicas pequeñas que combinás unas con otras holman moléculas olgánicas más grandis. Se crassifican atendiendu a várius critérius, comu el su númiru de carbonus, la quiraliá o que tengan un grupu cetu o aldeidu que, combinaus, dan lugal a destintus tipus monosacáridus. Los monosacáridus más simpris son los consideraus a partil de n=3, i se llaman triosas.
Se deviin en aldosas i en cetosas dependiendu de que tengan un grupu cetona o un grupu aldeidu. Sólu ái una de ca tipu, huendu el Gliceraldeidu la aldotriosa i la Diidroxiacetona la cetotriosa (enque dambus dos s'alcuentran holmandu un enlaci tipu éster con un fosfatu).[5]
Disacáridus[eital | eital coigu]
Polisacáridus[eital | eital coigu]
Huncionis[eital | eital coigu]
Metabolismu[eital | eital coigu]
Huentis[eital | eital coigu]
Notas[eital | eital coigu]
- ↑ Las variantis "grúciu", "grúcidu" o "glúciu" no dessistin pol sel esti términu un tenicismu.
Referéncias[eital | eital coigu]
Bibliografia[eital | eital coigu]
- Mathews, C.K.; Van Holde, K.E.; Ahern, K.G.: Bioquímica, 3ª edición. Pearson Educación, S.A. Mairil, 2002.
Atijus[eital | eital coigu]
En Wikimedia Commons ai conteníu multimedia a tentu de Glúcidu.