Hesa

Se llama hesa[1] a un prau arbulau de propieá comunal (heneralmenti el municipiu) o privá, destinau al mantenimientu el ganau i nel que se puein arrecohel otrus produtus forestalis comu caça, cugumelus, leña, ec.
Naturaleza[Edital | Editá'l códigu]
D´esta horma resurta un ecosistema derivau el bosqui mediterrániu, costituiu pol espéciis arbórias el héneru Quercus (encina, alcornoqui) u otras espéciis cumu hayas o pinus, i el estratu de yerba pa pacel.
Otru términu[Edital | Editá'l códigu]
Tamién se huchea hesa al tipu hestión de fincas privás destinás a la esplotación agru-ganaera sobri el bosqui mediterráneu el que se sacan múrtiplis reculsus a la vezi.

Emportancia[Edital | Editá'l códigu]
El sistema ahesau tiini una gran emportáncia económica i social ena Península Ibérica, tantu pola su destensión supificial comu pola hunción d'assitiamentu de puebración rural enos sus núcleus, reduciendu la emigración i las sus consecuéncias (envehecimientu, incrementu tasas de mortaliá, redución de tasas d´ativiá, abaldonu d´esplotacionis, et).
Contestu económicu[Edital | Editá'l códigu]
La esplotación de la hesa sueli coinciíl con zonas que pudríamos llamal “marhinalis”, tantu pola su limitá vocación agrária (derivau de la pobreza los suelus), comu pola no dessisténcia d´un conhuntu endustrial, que se reduci a endustrias agroalimentarias aislás i de mu reducia capitalización.
Destensión ena Península Ibérica[Edital | Editá'l códigu]
Abada casi dos millonis d´etárias ena Península Ibérica, prencipalmenti nel suroesti: Salamanca, Estremaura i Güelva en España i el Alentejo i Algarve en Portugal.
Huentis[Edital | Editá'l códigu]