Hipatia

Dendi Güiquipeya
Hipatia

Hipatia en 1908
Enhormación pressonal
Nombre en griego antiguo Ὑπᾰτία Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia c. 360 Ver y modificar los datos en Wikidata
Alejandría (Empériu romanu) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti Marzo de 415 Ver y modificar los datos en Wikidata
Alejandría (Egitu) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Desollamiento Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Padre Teón de Alejandría Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Matemáticu, filósofo, astrónomo, escrevienti e inventor Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Astronomia, matemáticas, mecánica y Filosofia Ver y modificar los datos en Wikidata
Movimientu Neoplatonismo Ver y modificar los datos en Wikidata

Hipatia (en griegu antiguu: Ὑπᾰτία i en latín: Hypatia; Alejandría, entri el 455 i el 470-marçu de 515 o 516) hue una filósofa i maestra neoplatónica griega, oriunda d'Egitu​ que destacó enos campus delas matemáticas i l'astronomía,​ biembru i cabeça dela Escuela neoplatónica d'Alejandría a prencipius del sigru v. Seguiora de Plotinu, cautivó los estudius lógicus i las cencias essatas, llevandu una vida ascética. Educó a una seleta escuela d'aristócratas cristianus i paganus que acuparun altus cargus, entri los que sobresalin l'obispu Sinesiu de Cireni —que mantuvu una importanti correspondencia con ella—, Hesiquiu d'Alejandría i Orestis, prefetu d'Egitu nel momentu dela su muerti.

Ija i discípula del astrónomu Teón, Hipatia hue una delas primeras mugeris matemáticas dela estoria.[1] Escrevió a tentu dela geometría, álgebra i astronomía, mejoró l'inseñu delos primitivus astrolabius —estrumentus pa determinal las posicionis delas estrellas sobri la bóveda celesti— e inventó un densímetru, por ellu está considerá comu una pionera ena estoria delas mugeris ena cencia.​[2]

Hipatia hue assessiná por una trupi de cristianus. La motivación delos assessinus i los sus atijus cona autoridá eclesiástica, á síu ojetu de munchus debatis. L'assessinatu ocurrió nun contestu de tensionis i briegas entri el cultu cristianu i el restu de religionis, contra l'escaecíu paganismu, amás delos conflitus entri las destintas facionis dela Igresia, el patriarcau alejandrinu i el poel imperial, representau n'Egitu pol prefetu Orestis, antiguu alunu dela filósofa. Sócrati Escolásticu, l'estoriaol más cercanu alos hechus, afirma que la muerti de Hipatia hue causa de «no pocu oprobiu» pal patriarca Cirilu i la igresia d'Alejandría,[3] i huentis posterioris, paganas i cristianas, l'acusan del crimi, polo que munchus estoriaoris consideran probabli l'empricación de Cirilu, enque'l debati acontina abiertu.

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. Núñez Valdés, Juan (2011). «¿Es realmente Hipatia la primera mujer matemática de la historia?». Boletín de la Titulación de Matemáticas de la UAL IV (3): 18. ISSN 1988-5318. Consultado el 6 de julio de 2020. 
  2. Alic, Margaret. El legado de Hipatia: historia de las mujeres en la ciencia desde la antigüedad hasta fines del siglo XIX p.61
  3. Τοῦτο οὐ μικρὸν μῶμον Κυρίλλῳ καὶ τῇ Ἀλεξανδρέων ἐκκλησίᾳ εἰργάσατο.