Islas Feroes

Dendi Güiquipeya
Islas Feroes
Luenga oficial feroés i danés
Capital Torshavn
Rey Frederik X
Primel Menistru Aksel V. Johannesen
Cumprimentu
 - Total
 - augua
Posición 183ª
1.399 km²
Puebración
 - Total (2007)
 - Densiá

50000
35 ab/km²
Monea Corona feroesa
Inu Tú alfagra land mítt
Domiñu Internet .fo
Cóigu telefónicu +298
Miembru de: FAO, Conseju Nórdicu
Las Faroes dende la NASA

L'archipiélagu las Feroes, tamien llamau Islas las ovejas (en feroés Føroyar o Føroyarland, en danés Færøerne i en nórdicu antíguu Færeyjar) está assitiau nel Alánticu Norti, entre Escócia i Islándia. Se compón de 18 islas mayoris i otras mas chiquininas desabitás; la su estensión de norti a sul es de 113 km. i 75 km d'esti a oesti. L'altol meyu sobri el nivel el mari es de 300 metrus i, con quasi 50.000 abitantis acupa una destension de 1499 km. quairaus.

Las islas mas próssimas son las setentrionalis que están assitiás cerquina d'Escócia (Réinu Uniu), i que quean al sulesti. En quantis que Islándia quea al noroesti. Son autónomas dende 1948, tuviendu deciiu no hormal parti de la Union Uropea. Poquinu a pocu á diu arcançandu mayol autonomia nel su goviernu, tuviendu entovia la possibiliá de hazel-se endependientis de Dinamarca.

Comu devision almenistrativa de Dinamarca, cuenta con un Altu Comisáriu, qu'es el representanti de la Reina de Dimanarca, con un palramentu unicameral hormau por 32 miembrus (Logting) i con un primel menistru qu'es el jefi el goviernu.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

Islas Feroe

Las islas Feroes son un archipiélagu de 18 islas assitiás enos 62º de latitú Norti de 7º e longol Oesti. Entre el estremu Norti i el Sul el archipíelagu meyan 113 km i 75 de Esti a Oesti. Las sus costas tienin un perímetru total de 1117 km.

Las islas tienin una morfologia mu acientá, rocosa, con costas acantiás recotás por hunderus fiordus. Nengún puntu de las islas está a mas de 5 km del mari. El puntu más cimeru es el Picu Slættaratindur, ena isla Eysturoy, con 882 metrus d'altura por cima del nível meyu el mari.


Estória[Edital | Editá'l códigu]

El puebru de Hvalba

Los primerus abitantis las islas procein d'emigrantis noruegus que, pal añu 800 de la muestra era sostituyerin a una tribu d'origin islandés. Enque l'estoria conocia el archipiélagu se prencípia en 600 d.c. con una primera colonizacion de mongis Irlandesis.

  • 600 - 800 d.c. - Desembarcu de colonus Irlandesis
  • 800 - Conquista i colonizacion por viquingus noruegus.
  • 970 - 1280 - Repúbrica
  • 1135 - Las islas se güelvin un país trebutáriu de la Corona Noruega.
  • 1380 - Dinamarca i Noruega hazin l'union monárquica.
  • 1655 - 1709 - El Rei Dinamarca da las islas a la família von Gabel comu un estau feudal.
  • 1709 - Las ilas güelvin a sel possession de Dinamarca.
  • 1720 - Almenistrá comu parti d'Islándia
  • 1776 - Almenistrá comu parti el condalgu danés de Sjælland (Sealand - Zelándia)
  • 24/01/1814 - Reconocia comu possession danesa pol Tratau de Kiel.
  • 1816 - Recebi el grau de condalgu.
  • 12/04/1940 - 16/09/1945 - Ocupacion británica mentris la II Guerra Mundial
  • 14/09/1946 - Referendum qu'apreva la endependéncia (48,7% a 47%). La endependéncia es decrará en 18/Set/1946 i qu'es anulá por Dinamarca dos dias endespues.
  • 30/03/1948 - Se premiti el goviernu autónomu.

La ocupacion británica duranti la Segunda Guerra Mundial suspendió los contatus con Dinamarca i modificó el escenáriu políticu. Una consulta populal demostró una mayoria la puebracion a favol la deseparacion de Dinamarca. Enque el Logting hue disueltu pa la realizacion de elicionis generalis. El Logting eligiu arcançó un acuerdu con Dinamarca ondi huerun negociás árias de responsabiliais conhormi a los enteressis de dambas las partis.

Luenga[Edital | Editá'l códigu]

Al enprantal-se el danés comu luenga eclesiástica duranti la rehorma (1540) i con la proliferáncia de una crassi derigenti d'origin danés, el Finnbogi(luenga feroe) queó relegau a luenga palrá enque resurdió a meyaus del sigru XIX.

Atijus esternus[Edital | Editá'l códigu]