Léria
| |||
• País | España | ||
• Comunidá autónoma | Cataluña | ||
• Provincia | Léria | ||
• Altitú | 155 m. | ||
• Longol dendi Barcel. | 130 km. | ||
• Nombri oficial | Lleida | ||
• Nombri estremeñu | Léria | ||
• Hundación | Sigru VI e.C. | ||
• Puebración | 125.677 ab. (2006) | ||
• Densidá | 593,66 ab./km² | ||
• Gentilíciu | Lerianu/Ilerdensi | ||
• Códigu postal | 25XXX | ||
• Página web | Ayuntamientu | ||
![]() |
Léria (en castellanu Lérida en catalán i oficialmenti: Lleida) es la capital de la província omónima i tercera capital de província en númeru d´abitantis de la Comuniá Autónuma e Cataluña, con 125.677 abitantis (INE 2006) i unus 176.000 abitantis nel área metrupolitana.
Está bien comunicá pol carreteras, autuvias (A-2), autupistas (AP-2) i AVE (Línia Madrí-Barcelona). Un huturu aerupuertu se costruirá ena localiá d´Alguaire, a 15 km de la ciá (estará acabihau nel vranu el 2008).
Topunimia[Edital | Editá'l códigu]
Endi la su hundación, la ciá e Léria á tiniu deferentis topónimus, sigún la trasliteración de los conquistaoris: en tiempus de los íberus, Ildirda; bahu el imperiu romanu, Ilerda; bahu el enfluhu el Islam, Lareda; ena eá meya, Leyda; i uguañoti tiini dos topónimus: "Lleida" ena luenga catalana (topónimu oficial endi 1992) i "Lérida" nel idioma castellanu.
- "Lérida" es la denominación traicional en español i la recomendá pola Rial Acaemia Española [1] (en testus escrebius en castellanu).
- "Lleida" es la denominación oficial conhormi cola Lei 2/1992,[2] el Goviernu Español i la Lei 1/1998[3] de la Heneraliá e Cataluña.
Estoria[Edital | Editá'l códigu]
Hucheándusi Ildirda, Indíbil i Mandonio defendierun la ciá e los cartahinesis i romanus. Nel añu 205, pasó a huchealsi Ilerda i al final el sigru III hue hortificá pol una puenti e piedra que hue destruia pol bandas de bárbarus hermánicus. Pol el añu 716, la ciá hue ocupá polos musulmanis, chambandu e nuevu el su nombri, esta vezi a Lareda. En 1149, es conquistá pol Ramón Berenguer IV i de Ermengol VI de Urgel. Nel 1300 se crea la Universiá e Léria, la primera universiá e la Corona d´Aragón, ativa hata 1717, cuandu Felipe V (Helipi V) ordena el su afechamientu i destrución el burgu universitariu. D´esti periodu se conserva la antigua catedral u "Seu Vella". El ferrocarril chega a la ciá en 1860. Uguañoti disponi e 7 puentis sobri riu "Segre" (Segri) sin contal la hutura puenti que uñirá C/Príncipe de Viana con Av. Tarradellas.
Clima[Edital | Editá'l códigu]
Léria tiini un clima meiterráneu con tendencia continental, qu´es el propiu el Valli el Ebru. Los ivielnus son frescus i los vranus cálius, con lluvias escasas i sequia estival. Es caraterística la ñebla qu´en ivielnu sueli ocupal el valli el Segri duranti dias.
Zonas d´enterés turísticu[Edital | Editá'l códigu]
- La Seu Vella(templu el sigru XIV)
- Parqui la Mitjana. Un parqui natural a las ahueras de Léria, el mas grandi la ciá.
- Centru d´Arti e la Panera: Centru d´arti contempuráneu.
- Museu Diocesanu i Comarcal
- Museu Morera (Pintura).
- Sala Cristófol.
- Sala Mercau el Pla.
- La Canalización: Comprendi la zona colindante a Riu Segri i los hardinis remodelaus de los Campus Elíseus. Endi aquí se puei contemplal una vista maravillosa e la Seu Vella.
- Auditoriu Municipal Enric Granados.
- La catedral (S.XVIII) d´estilu barrocu.
- La Elesia e Sant Joan, d´estilu neugóticu, correspondi al final el sigru XIX. Diseñu a cargu e Julio de Saracíbar i Celestí Capmany
- Ospital de Santa Maria, frenti a la catedral, un bellu sabulugal de góticu cevil, contieni diversus equipamientus curturalis, entri ellus el museu arqueolóhicu i sei el "Institut d'Estudis Ilerdens".
- La Suda, antigu castillu muehal, frenti a la Seu Vella, ena mesma colina.
- El castillu templariu e Gardeny
- Varius enmuebris moernistas
- Estatua d´Indivil i Mandoni
- Elesia e San Lorenzu, d´estilu románicu i góticu.
- Palaciu La Paeria, sei el ayuntamientu, eificiu góticu cevil.
- Zona nueva e Pardiñes i Balafia
- Parqui Municipal Las Balsas
Fiestas localis[Edital | Editá'l códigu]
- Fiesta Mayol: Coincidiendu cola festiviá e San Anastasiu (patrón de la ciá) se celebra la Fiesta Mayol de Léria a prencipius de mayu. Duranti los dias que duran las fiestas ai diversus atus, entri los que destacan la Batalla e Morus i Cristianus, el Concursu e Huegus Artificialis, u la Batalla e Froris.
- Aplec del Cargol: Fiesta gastronómica que se celebra una semana aluspués de la Fiesta Mayol, en ella se degustan los cargols (caracolis) que son un platu mu típicu d´esta ciá. La fiesta dura tres dias (de vienris a domingu) i se celebra nel Parqui los Campus Elíseus, ondi las colles (agrupacionis d´amigus) montan las sus casetas. El añu 2004 hue declará "Fiesta d´Enterés Turísticu Nacional".
- Feria e San Miguel: Feria agraria que se celebra a finalis de setiembri coincidiendu cola festiviá e San Miguel, es la feria agraria mas emportanti d´España, i al igual que la anteriol, tamién se celebra nel Parqui los Campus Elíseus.
Barrius[Edital | Editá'l códigu]
- La Bordeta: assitiau nel estrarradiu de la ciá, es el barriu mas puebrau e Léria.
- Cappont: huntu con Pardiñes i Balafia, el barriu que mas está creciendu. Con grandis centrus d´ociu i el campus universitariu e la UdL. S´alcuentra assitiau ena marhin gocha e riu Segri.
- Campu e Deportis-Fleming: barriu ondi se concentran grandis eificius residencialis, i grandis centrus comercialis. El su nombri provieni el estayu e fubu que ai ena zona.
- Balafia: barriu e gran crecimientu residencial, assitiau ena zona moerna i cerca e la estación de tren.
- Pardinyes: assitiau n´una zona previlehiá, rodeau e naturaleza i estratéhicamenti vinculau al ferrocarril (estación el AVE), el barriu e Pardiñes disponi e callis i rambras con aceras anchas i zonas d´ociu i paseu.
- La Mariola: barriu bastanti puebrau con numerosus bloquis de viviendas de proteción oficial costruias duranti el franquismu. Asociau estóricamenti cola marhinaliá i la delincuencia, en él se está dandu un procesu e reabilitación sufragau en gran parti pola Heneraliá Catalana.
- Magraners: barriu el estrarradiu, aislau el restu e la ciá, s'assitia n´una zona endustrial.
- Secà de Sant Pere: Barriu cercanu a Pardiñas.
- Zona Alta: Es la zona mas nueva de la ciá.
Seu Vella[Edital | Editá'l códigu]
Antigua catedral de la ciá, d´aí el su nombri (el catalán, Seo Vieha). Sin dua anguna, es el monumentu mas emblemáticu e la ciá. S´alza sobri un lombu endi el que se divisa tola ciá.
La su costrución esminció en 1203 i terminó en 1278, i uguañoti unicamenti s´a chambau la iluminancia noturna.
Ihus ilustris[Edital | Editá'l códigu]
- Enric Granados
- Samuel Gili Gaya
- Ricardo Viñes
- Joan Oró
En Léria s´alcuentra una e las universiáis mas antiguas d´España, hundá en 1297, i que duranti añus hue la primera i única e Cataluña: la Universiá e Léria.
El ayuntamientu e Léria recibi, endi mu antigu, el nombri e La Paeria, hucheándusi el alcardi Paer en cap. La ciá e Cervera, tamién ena província e Léria, es la otra única ciá ondi el su ayuntamientu se huchea d´esta horma.
Ciáis ermanás[Edital | Editá'l códigu]
- Ferrara, Italia.
- Foix, Francia.
- Léria, Colombia.
Atihus[Edital | Editá'l códigu]
- Ayuntamientu de Léria.
- Patronatu e Turismu de la Diputación de Léria.
- Féria e Léria
- Web oficial de El Aplec del Caracol de Léria.
- Univelsiá e Léria.
- Casa d'Andaluzia en Léria.
- ↑ Diccionario panhispánico de dudas, lema Lérida, Real Academia Española
- ↑ Lei 2/1992, de 28 de hebreru. (BOE n. 52 de 29/2/1992).
- ↑ Lei 1/1998, de 7 d´eneru, de política luengüística. (BOE n. 36 de 11/2/1998).