Locativu

Dendi Güiquipeya
Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.


El locativu [lokaˈtiβu] es un casu sintáticu i enas luengas flessivas tamién morfológicu pol mé del qual s’espressa el puntu en que cuaja l’aición verbal. Semanticamenti, el locativu respondi a la pregunta ubi? “óndi?”. Junta casus comu el ablativu u el estrumental, el locativu s’enquaira endrentu los llamaus casus cercustancialis.

Nombri[Edital | Editá'l códigu]

El nombri de locativu vien del luenga latina latin locatiuus, del verbu locare “ponel en un sítiu”. Tamién se le llama el sétimu casu, pol sel el sétimu en latín, tras el ablativu.

El locativu enas luengas flessivas[Edital | Editá'l códigu]

El locativu enas luengas induropeas[Edital | Editá'l códigu]

Luengas induropeas comu el latín u el sáscritu possein un sétimu casu que la gramática tradicional dis proceel del induropeu. Pa esti casu asseñalan que los morfemas sufijaus huerun *-i pal singulal, *-su pal prural i H1ou pal dual . Esti sufiju s’ajuntava al tema la parabra, produjiendu las telminacionis *-i, *-su pa la declinación atemática, *-eH2i/*-eH2su pa la en laringal i -oi/–oisu pa la temática o ~ e.

Desti supuestu casu quean restus ena rama baltuslava, en latín, griegu i sáscritu.

Latín[Edital | Editá'l códigu]

Morfologia[Edital | Editá'l códigu]

Ena luenga latina, nuna epoca estórica, esti casu locativu esprimentó sincretismu con el ablativu, de mó que s’espareció desquitandu angunus casus. Los morfemas en latín huerun *-i pal singulal i *-isi pal prural.

  • Ena primel declinación, las primitivas telminacionis *-āi/*-āsi quearun comu -ae/-īs tras un largu projessu volución fonética i analógica: Romae, militiae, uicinae, Athenis.
  • Ena segunda declinación, las primitivas telminacionis *-oi/-*oisi quearun comu -ī/-īs: bellī, domī, templīs.
  • En tercel declinación, las primitivas telminacionis *-i/*-si esprimentarun analogia cona segunda declinación, de mó que se perdierun en favol de . El prural se assimiló al ablativu. V. gr.: rurī, Carthaginī.
  • Ena quinta declinación namás está el locativu-ablativu diē.
Usus[Edital | Editá'l códigu]

En latín tuvu dos usus, unu qu’asseñalava el ubi espacial i otru el quando temporal.

  • Pal puntu espacial, namás se gastava con nombris ciá, islas chicas i en quandu en ves pa nacionis u regionis: Romae, Corinthī, Brundisiī, Tusculī, Carthaginī, Tiburī, Lucaniae, Africae. Tamién se gastava pa lugaris comunis nunas quantinas de parabras: humī, domī, uicinae, rurī.
  • Pal puntu temporal, con usu mas acistau i ralu, namás se gasta pa espressionis hechas i angunas parabras que es mu compricau dizil si son locativus u alvérbius: domi militiaeque, belli, die siguiu dalgún aljetivu —die crastini, die quarte, die septumi—, mane, uesperī.


Casus gramaticalis

Casus luengas induropeas: Nominativu  · Vocativu  · Acusativu  · Genitivu  · Dativu  · Ablativu  · Locativu  · Estrumental

Casus luengas urálicas: Nominativu  · Acusativu  · Genitivu  · Partitivu  · Inessivu  · Elativu  · Ilativu  · Adessivu  · Ablativu  · Essivu  · Alativu  · Traslativu  · Comitativu  · Estrutivu  · Abessivu

Casus euskara: Nominativu  · Ergativu  · Dativu  · Inessivu  · Ablativu  · Alativu  · Estrumental  · Sociativu  · Motivativu  · Destinativu  · Prolativu

Guipal mas endirguis al tentu