Mairil

(Rederigíu dendi Madril)
Mairil
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Mairil
Coordenadas 40°25′01″N 3°42′12″O / 40.416944444444, -3.7033333333333
Capital Ciudad de Madrid
Entidad Monicipiu d'España y Destino turístico
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 604,46 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 667 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 3332035 hab.
 • Densidá 5512,46 hab/km²
Huso horario UTC+01:00 y UTC+02:00
Código postal 28001–28081
Prefijo telefónico 91
Patrono(a) Isidro Labrador, Virgen de la Almudena y Mariana de Jesús
y https://www.munimadrid.es/ Sitio web oficial

Mairil[1] (en castellanu Madrid IPA:maˈðɾið) es la capital d'España[2] i dela Comunidá de Mairil, ena que se configuró l'antígua "Província Mairil". Es conocia cumu Villa i Corti. Con una puebración sigún el censu 2009 de 3.255.944 abitantis[3] i 3.273.006 sigún el padrón monicipal de 2009[4] (5.843.031[5] cuentandu el su ária metrupolitana), es la mayol ciá el pais i la tercel ária urbana la Uñón Uropea.

Cumu capital de la nación, en Mairil s'alcuentran las sés del Goviernu, Cortis, prencipalis centrus de l'Alministración púbrica central, Estitucionis i Organismus del Estau, assín cumu la resiéncia oficial de los reis d'España[6]. Nel pranu económicu, destaca cumu emportanti centru financieru i endustrial, sé d'una tupa impresas nacionalis i de várias de las mas grandis corporacionis del mundu[7], mentris que nel pranu entrinacional, acohi la sé mundial de la Olganiçación Mundial del Turismu (OMT) i olganiça la féria FITUR. Mairil es un enfruenti centru curtural nacional i cuenta con museus de referéncia entrinacional entri los que destacan el Museo del Prado, el Museo Thyssen-Bornemisza i el Museo Nacional Reina Sofía.

Nacia a partil dun encravi hortificau musulmán (Mayrīt, مجريط; llamau en castillanu antigu Magrit, Magerit i Matrit, que angunus autoris, basándu-se en restus arqueolóhicus, crein criau sobri un vicus visigó el sigru VII llamau Matrice u 'regachu'[8][9]), conquistau pol Alfonso VI de Lión i Castilla en 1083, la villa hue lihia en 1561 cumu sé la Corti pol Felipe II, siendu la primel capital remanenti la monarquia ispánica. Dendi antonci, ecetu nun brevi entervalu e tiempu entri 1601 i 1606 nel que la capitaliá pasó temporalmenti a Valladolís, Mairil á siu la capital d'España i sé el Goviernu la nación (ecetu duranti la Guerra Cevil, en qu'el goviernu se muó primeru a Valéncia i aluspués a Barcelona).

La capitalidá[Edital | Editá'l códigu]

La capitalidá, colos sus evientis efetus especialis, huncionalis i fisiunómicus, costitui el hechu deferencial de Mairil en relación con el restu e ciais españolas, lo que, mas aína, l'aprosima a otras capitalis uropeas, cumu París, Londri o Viena. Es evienti qu'el devenil de la ciá i la su conversión nuna gran metrópolis está endisolubrienti uñiu a la estitución de la capitaliá, peru, amás las sus consecuéncias metropolitanas, el hechu confieri un carátel destintivu ala ciá, que la hazi deferenti al que posein otras grandes ciais nu capitalis.

Inque endi 1561 el establecimientu de horma remanenti dela Corti en Mairil otorgara a la villa la condición de capital (de la Monarquia Católica i el Imperiu Español), la reconocéncia hurídica e la hunción e capitaliá ubu d'asperal mas tiempu. Hata 1931, cola llegá la Segunda Repúbrica Española, nu se oficialiça costitucionalmenti esti hechu, posteriolmenti tamién sancionau ena Costitución de 1978. Sin embargu, nu hue hata 2006 que se promulgó una lei, la Lei de Capitalidá i Régimen Especial de Mairil, pola qu'el Palramentu desarrolló legislativamenti las consecuencias d'esti hechu deferencial.

Símbolus[Edital | Editá'l códigu]

Escú de Mairil

Los símbolus la villa de Mairil son la bandera carmesí própia los ayuntamientus castellanus i el escú traicional con el osu i el madroñu, tocau con corona real antigua, sigún el atual regramentu de Protocolu i Ceremonial del Ayuntamientu de Mairil[10].

En 2004 la corporación monicipal adotó un logotipu basau nel escú la villa, en línia de colol azul claru, qu'es gastau enos decumentus entelnus i e comunicación estelna.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

La villa s'alcuentra ena zona central de la Península Ibérica, a poquinus quilómetrus al norti el Cerru los Ángelis, al que se sueli consieral el centru geográficu d´esta. Las cordenás la villa son 40°26′ N 3°41′ O i la su artura meya sobri el nivel la mari es de 667 m.

Estória[Edital | Editá'l códigu]

Naci comu un enclavi árabi (Mayrīt, مجريط; ,en castellanu antigu Magrit, Magerit i Matrit), conquistau por Alfonso VI de Castilla en 1083. Aína en 1561, la villa hue elehia cumu sei e la Corti pol Felipe II, siendu la primel capital permanenti dela monarquia ispánica. Dendi altoncis, ecetu e nun brevi intervalu de tiempu entri 1601 i 1606 nel que la capitaliá pasó temporalmenti a Valladolís, Mairil á siu la capital d'España i sé el Goviernu la nación (menus mentris la Guerra Cevil, ena que'l goviernu repubricanu se muó primeramenti a Valéncia i alogu Barcelona ).

Vista de la fuenti de Cibelis.

Economia[Edital | Editá'l códigu]

La villa de Mairil tinia en 2003 un Produtu Enteriol Brutu e 79.785.000.000 €, suponiendu el 10% de la renta nacional. De los setoris econúmicus, el mas emportanciosu es el terciariu u setol servicius, que suponia ya un 85,09% la economia la villa. Endrentu d'esti setol destacan los servicius financierus (31,91% el PIB total) i las ativiais comercialis (31,84% el PIB total). El restu el PIB lo da la endustria (8,96% el PIB total), el setol de la costrución (5,93% el PIB total). La agricurtura tien un caraitel residual, de manera qu'apeninas aporta un 0,03% el total.

Coltura[Edital | Editá'l códigu]

Museus[Edital | Editá'l códigu]

Mairil cuenta con importantis pinacotecas. El triángulu del arti concentra tres museus de referencia:

Otrus museus que tien la ciá son:

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. González-Salgado, J.A.: Las hablas del norte de la provincia de Cáceres al principio del siglo XX.
  2. Constitución Española, art. 5:
    La capital del Estado es la villa de Madrid.
    '
  3. Prantilla:Almientu
  4. Padrón Monicipal d'abitantis a 1 d'Eneru e 2009
  5. Las cifras son del proyeutu AUDES5, que trata d'establecel las árias metrupolitanas d'España, a fecha 2005. Dessistin algotrus recuentus que dan cifras destintas.
  6. El Palacio Real de Mairil, assitiau en Plaza de Oriente. La su resiéncia privá s'alcuentra nel Palaceti La Zarzuela, assitiau nel términu el distritu monicipal de Fuencarral-El Pardo [1]
  7. Banco de Santander, Telefónica, Repsol YPF, Endesa entri las 200 primeras sigún Forbes en 2007, guipal [2]
  8. El Madril precristianu
  9. [3]
  10. Regramentu e Protocolu i Ceremonial del Ayuntamientu Mairil, Entítulu I, art. III i IV: Art. III . El Escudo de Madrid consta de los siguientes componentes heráldicos: en campo de plata, un madroño de sinople, terrazo de lo mismo, frutado de gules, y acotado de oso empinante de sable y bordura de azur, cargada de siete estrellas de plata de seis puntas; al timbre, corona real antigua. Art. IV. La Bandera la Villa de Mairil se componi el escú descritu nel entítulu I, artículu III, centrau sobri colol carmesí.}}

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Mairil.