Valladolís

Dendi Güiquipeya
Gxermo2.svg Esti artícalu es un encetu

Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escritu.


Nuvola apps kcmsystem.png Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.


Valladolís

Bandera e Valladolís Escú d'armas de Valladolís
El conde don Pedro Ansúrez, Plaza Mayor de Valladolid.jpg
País Flag of Spain.svg España
Comunidá Autónoma Flag of Castilla y León.svg Castilla i León
Provincia Valladolís
Comarca Campiña'l Pisuerga
Códigu postal 47001 - 47016
Superficii 197.91 km²
Altitú 698 msnm.
Largol 189 km a Mairil
Puebración 298.866[1] ab. (2018)
Gentiliciu vallisoletanu
Ríus Pisuerga, Esgueva
Página web https://www.valladolid.es/es
Valladolid, Spain location.png

Valladolís [βaʎað̪oˈli] (Valladolid [baʎaðoˈlið] en castellanu), tamién denominá de horma popular Pucela, es la capital dela provincia omónima. Está assitiá nel centru dela sumeseta norti, en vera los ríus Pisuerga i Esgueva. Es la 13º mayol ciá d'España, con 298.866 abitantis [2]. La puebración la su aria urbana asciendi a 407.148 abitantis.

Toponimia[Edital | Editá'l códigu]

El su origi es desconociu.

Geografía física[Edital | Editá'l códigu]

Assitiamentu[Edital | Editá'l códigu]

Valladolís s'assitia nel centru dela sumeseta norti, nel valli'l ríu Pisuerga. Geográficamenti s'assitia nel centru dela provincia de Valladolís i dela Comunidá Utónoma de Castilla i León. El su términu monicipal arraya colos monecipius de Cabeçón de Pisuerga, Santovenia de Pisuerga, Cigales , Fuensaldaña, Muzientis, Villalba delos Alcores, Valdenebru delos Vallis, La Mudarra, Peñaflor d'Hornija i Villanubla al norti; Con Çaratán, Arroyu dela Encomienda i Simancas al ponienti; Villanueva de Dueru, Viana de Cega, Boecillo, Laguna de Dueru i La Cistérniga al sul; i Renedo d'Esgueva i Castronuevu d'Esgueva al salienti.

Idrografia[Edital | Editá'l códigu]

El ríu Esgueva desemboca nel ríu Pisuerga'n Valladolís. Cerca la ciá, varius ríus desembocan nel Dueru, encruíu'l Pisuerga

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

Edá Meya[Edital | Editá'l códigu]

La ciá hue repuebrau nel sigru XI pol Condi Ansurez.

Capitalidá de Valladolís[Edital | Editá'l códigu]

Palaciu Real de Valladolís, residencia del emperaol Helipi III

Nel añu 1601, el Rei Helipi III movió la Corti de Mairil a Valladolís, convirtiendu la ciá ena capital d'España. Cincu añus dispués, en 1606, la Corti revolvió a Mairil.

Geografía umana[Edital | Editá'l códigu]

Demografía[Edital | Editá'l códigu]

[3]

Trasporti i comunicacionis[Edital | Editá'l códigu]

Trasporti entreurbanu[Edital | Editá'l códigu]

Carreteras[Edital | Editá'l códigu]

L'utovía A-62 al su passu por Valladolís

Varias utovías nacen i trasvessan'l monecipiu. Las utovías A-60, A-11 i N-601 nacen en Valladolís. L'utovía de cercunvalación A-30 arroea'l monecipiu. I l'utovía A-62 trasvessa pol ponienti de norti a sul.

Ferrocarril[Edital | Editá'l códigu]

Dos liñas d'Alta Velocidá paran ena Estación Campo Grande: Mairil-Segovia-Valladolís i Valladolís-Palencia-León.

Otobús[Edital | Editá'l códigu]

L'Estación d'Otobusis de Valladolís opera varias liñas nel ária metropolitana i otras capitalis nacionalis.

Transporti airiu[Edital | Editá'l códigu]

L'Aropuertu de Villanubla, assitia nel monicipiu de Villanubla, es el más cercanu a la ciá (solu a 10 kms).[4]

Transporti urbanu[Edital | Editá'l códigu]

Otobús[Edital | Editá'l códigu]

L'impresa Auvasa opera los otobusis monecipalis dendi 1982.

Ferrocarril[Edital | Editá'l códigu]

La ciá tien dos estacionis de trenis: l'Estación de Trenis Campo Grande i l'Estación de Trenis d'Ariza.

Economía[Edital | Editá'l códigu]

L'endustria más importanti es l'utomotriz. Dos impresas tien fábricas nel monicipiu: Fasa-Renault i Michelín.

Política[Edital | Editá'l códigu]

Almenistración utonómica[Edital | Editá'l códigu]

Castilla i León no tien capital oficial, peru dendi 2016 es sé delas Cortis de Castilla i León i dendi 1980 dela Junta de Castilla i León.

Almenistración provincial[Edital | Editá'l códigu]

Valladolís es sé dela Deputación de Valladolid, assitiau nel Palaciu Pimentel.[5]

Almenistración monecipal[Edital | Editá'l códigu]

El gobielnu monecipal alcuentra-si ena Casa Consistorial, ena Plaça Mayol.

Educación[Edital | Editá'l códigu]

Tres nuversidais tien la ciá:

Coltura[Edital | Editá'l códigu]

Archivus[Edital | Editá'l códigu]

  • L'archivu monecipal

Cini[Edital | Editá'l códigu]

SEMINCI[Edital | Editá'l códigu]

L'SEMINCI (Semana Enternacional del Cini) es un festival celebrau dendi 1956.[6]

Museus[Edital | Editá'l códigu]

Museu dela Cencia de Valladolís, construiu nel añu 2003

Valladolís cuenta con importantis museus:

Teatrus[Edital | Editá'l códigu]

Teatru Zorrilla ena Plaça Mayor

Eventus colturalis i festivalis[Edital | Editá'l códigu]

  • Teatru de Calli
  • San Pedru Regalau

Ciais germanás[Edital | Editá'l códigu]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. [1] Datus del INE
  2. [2] Datus del INE
  3. [3]Gráficu dela puebración de Valladolís dendi 1842
  4. «Página Principal | Aeropuerto de Valladolid | Aena». www.aena.es. Consultado el 21 de Mayu de 2023. 
  5. «Nuestro edificio "El Palacio de Pimentel" - Diputación de Valladolid Diputación de Valladolid» [El muestru edificiu "El Palacio Pimentel" - Deputación de Valladolís]. www.diputaciondevalladolid.es. Consultado el 21 de Mayu de 2023. 
  6. «Un recorrido por el pasado» [Un recorríu pol passau]. SEMINCI. Consultado el 21 de Mayu de 2023. 
  7. «La plaza de las Ciudades Hermanas de Valladolid» [La praça delas ciáis germanás de Valladolís]. Blog Cultura y Turismo. 25 de noviembre de 2019. Consultado el 21 de Mayu de 2013. 


Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]