Caçris
Caçris | |||
---|---|---|---|
| |||
{{{imagin}}} | |||
País | ![]() | ||
Comunidá Autónoma | ![]() | ||
Provincia | Caçris | ||
Comarca | {{{Comarca}}} | ||
Códigu postal | 10001 - 10005 | ||
Superficii | {{{superficii}}} km² | ||
Altitú | {{{altitú}}} msnm. | ||
Largol | 300 km a Mairil | ||
Puebración | 95.802 ab. (2007) | ||
Gentiliciu | {{{gentilíciu}}} | ||
Ríus | dengunu | ||
Página web | www.ayto-caceres.es | ||
{{{assitiamientu}}} |
Caçris (Cáciris en fala de Xálima, Cáceres en castellanu) es una ciá assitiá al oesti la Península Ibérica, capital de la província omónima i mayol ciá d'ella. Es la segundera ciá en puebración d'Estremaúra i una las cuatru mas emportantis. Ena ciá vivin el 21,58% la puebración total de la província, i las temperaturas meyas en iviernu no son mayoris de 10º, llegandu a unas ménimas de -5º, con emportantis helás. En estíu la temperatura meya son de 35º de máissima i ménimas de 20º. Las llúvias son abundantis enus mesis de Outubri, Noviembri, Diziembri, Jeneru, Hebreru, Marçu, Abril i Mayu, peru mu entermitentis.
La su superfici es de 1.768 km², huendu el mayol términu municipal d'España.
A 2 km pal SE s'alcuentra el antigu municipiu d'Aldea Moret, ogañu barriá el mesmu nombri integrá endrentu la ciá, alreol el cual puein vél-se dos yacimientus arqueológicus romanus: "Cuartu Robli" i "El Hunquillu".
La Vía la Prata passa por sul de la ciá (un tramu descurri nu lejus el "Centru d´Istrución i Movilidación" (CIMOV) Santa Ana en direción sul; ai un tramu escavau ena cercana puebración de Valdesalol, ondi la carçá cruza una puenti romana.
A 40 km pal sul, cerca el límiti las dos províncias, está el barriu mas alejau la capital, Rincón de Ballesterus, encorporau en 1952 a la ciá Caçris.
Demografia[eital | eital coigu]
Caçris cuenta a 1 jeneru de 2007 (huenti: Ayuntamientu Caçris), con una puebración de 91.606 abitantis.
Por distritus:
- Centru: 27.761 abitantis.
- Oesti (nuevu): 14.618 abitantis.
- Sul: 13.630 abitantis.
- Mehostilla: 7.966 abitantis.
- Aldea Moret: 6.653 abitantis
- Cascu antigu: 6.538 abitantis.
- Oesti: 4.719 abitantis.
- Norti: 4.344 abitantis.
- Esti: 1.135 abitantis.
- Otras zonas: 1.949 abitantis.
- Pedanias: 765 abitantis.
- Restu: 1.528 abitantis.
Total: 91.606
Estória[eital | eital coigu]
Caçris hue enfundá polos romanus con el nombri Castra Caecilia nun prencipiu i aluspués se la huchearie Norba Caesarina. Probablementi sobri otrus assitamientus anterioris, ya que ena zona dessistin numerosus restus prestóricus.
Economia[eital | eital coigu]
La ciá Caçris es una ciá albondu almenistrativa, puestu que en ella se hestionan casi tolos assuntus de la província a la que da nombri. Basa la su economia nel setol servícius prencipalmenti, mentris qu'el setol secundáriu nu es mu emportanti nesta ciá.
Conjuntu monumental[eital | eital coigu]
Dendi el añu 1986 es Ciá Patrimoñu dela Umanidá, pola su estraordinaria conservancia del su cascu estóricu, huendu ogañu el quartu conjuntu monumental de toa Uropa.