Caçris

Dendi Güiquipeya

Caçris

Bandera e Caçris Escú d'armas de Caçris
Collage de Cáceres.jpg
País Flag of Spain.svg España
Comunidá Autónoma Flag of Extremadura, Spain (with coat of arms).svg Estremaúra
Provincia Caçris
Comarca [[{{{comarca}}}]]
Códigu postal 10001 - 10005
Superficii 1.768 km²
Altitú 459 msnm.
Largol 300 km a Mairil
Puebración 95.456 ab. (2022)
Gentiliciu Caçriñu
Ríus dengunu
Página web www.ayto-caceres.es
Caceres, Spain location.png

Caçris (Cáciris en fala de Xálima, Cáceres en castellanu) es una ciá assitiá al oesti la Península Ibérica, capital de la província omónima i mayol ciá d'ella. Es la segundera ciá en puebración d'Estremaúra i una las cuatru mas emportantis. Ena ciá vivin el 21,58% la puebración total de la província, i las temperaturas meyas en iviernu no son mayoris de 10º, llegandu a unas ménimas de -5º, con emportantis helás. En estíu la temperatura meya son de 35º de máissima i ménimas de 20º. Las llúvias son abundantis enus mesis de Outubri, Noviembri, Diziembri, Jeneru, Hebreru, Marçu, Abril i Mayu, peru mu entermitentis.

La su superfici es de 1.768 km², huendu el mayol términu municipal d'España.

A 2 km pal SE s'alcuentra el antigu municipiu d'Aldea Moret, ogañu barriá el mesmu nombri integrá endrentu la ciá, alreol el cual puein vél-se dos yacimientus arqueológicus romanus: "Cuartu Robli" i "El Hunquillu".

La Vía la Prata passa por sul de la ciá (un tramu descurri nu lejus el "Centru d´Istrución i Movilidación" (CIMOV) Santa Ana en direción sul; ai un tramu escavau ena cercana puebración de Valdesalol, ondi la carçá cruza una puenti romana.

A 40 km pal sul, cerca el límiti las dos províncias, está el barriu mas alejau la capital, Rincón de Ballesterus, encorporau en 1952 a la ciá Caçris.

Demografia[Edital | Editá'l códigu]

Caçris cuenta a 1 jeneru de 2007 (huenti: Ayuntamientu Caçris), con una puebración de 91.606 abitantis.

Por distritus:

  • Centru: 27.761 abitantis.
  • Oesti (nuevu): 14.618 abitantis.
  • Sul: 13.630 abitantis.
  • Mehostilla: 7.966 abitantis.
  • Aldea Moret: 6.653 abitantis
  • Cascu antigu: 6.538 abitantis.
  • Oesti: 4.719 abitantis.
  • Norti: 4.344 abitantis.
  • Esti: 1.135 abitantis.
  • Otras zonas: 1.949 abitantis.
  • Pedanias: 765 abitantis.
  • Restu: 1.528 abitantis.

Total: 91.606

Estória[Edital | Editá'l códigu]

Caçris hue enfundá polos romanus con el nombri Castra Caecilia nun prencipiu,[1] i aluspués se la huchearie Norba Caesarina. Probablementi sobri otrus assitamientus anterioris, ya que ena zona dessistin numerosus restus prestóricus.[2]

Economia[Edital | Editá'l códigu]

La ciá Caçris es una ciá albondu almenistrativa, puestu que en ella se hestionan casi tolos assuntus de la província a la que da nombri. Basa la su economia nel setol servícius prencipalmenti, mentris qu'el setol secundáriu nu es mu emportanti nesta ciá.

Conjuntu monumental[Edital | Editá'l códigu]

Dendi el añu 1986 es Ciá Patrimoñu dela Umanidá, pola su estraordinaria conservancia del su cascu estóricu, huendu ogañu el quartu conjuntu monumental de toa Uropa.[3]

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

  1. Término: Castra Caecilia
  2. Ruta de la colonia romana "Norba Caesarina"
  3. Ciudad Vieja de Cáceres