Guadalupi
| Guadalupi | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Ubicación de Guadalupi | ||||
| Coordenadas | 39°27′08″N 5°19′38″O / 39.452301, -5.327236 | |||
| Capital | Guadalupe | |||
| Entidad | Monicipiu d'España | |||
| • País |
| |||
| Superficii | ||||
| • Total | 68,2 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 640 m s. n. m. | |||
| Puebración (2025) | ||||
| • Total | 1722 hab. | |||
| • Densidá | 25,25 hab/km² | |||
| Huso horario | UTC+01:00 y UTC+02:00 | |||
| Código postal | 10140[1] | |||
| Sitio web oficial | ||||
Guadalupi es un monecipiu estremeñu dela província de Caçris, famosu pol su monesteriu, Patrimoñu dela Umanidá pola UNESCO dendi 1993. Cuenta con costrucionis delos sigrus XIV - XVIII, i con el su famosu templeti mudéjal costruiu nel sigru XV.
Geografía física
[adital | adital cóigu]Gualupi está enclavao entre sierras, en el corazó del Geoparque Villuercas-Ibores-Jaras. Se pué llegal a Gualupi dendi Navalmoral, por los Iboris, por una de las zonas más repollua de estremaura. Tamién se pué llegal por el sur, dendi Cañameru. Y si quieremus llegal andandu, se están fomentandu los caminos realis pal llegal a Gualupi a pie, por los caminus que sa llegao tradicionalmenti.[2]
Estoria
[adital | adital cóigu]La leyenda palra el hallasgu duna imagin de la Vilgin a finalis del sigru XIII o prencípius del XIV, pol un campusinu llamau Gil Cordero de Alía. La imagin iba estau sigrus atrás arrejuntá el cuerpu de San Lucas, espuesta en Roma i en Sevilla, hata que nel 714, duranti la envasión musulmana, la imagin hue ascuendia unta el riu Guadalupi, (que quiei izil "riu ascuendiu"), ondi asperó hata que Gil Cordero la alcuentró.
Coltura
[adital | adital cóigu]Patrimoñu material
[adital | adital cóigu]- Rial Monastériu de Guadalupi
- Colégiu d'Enfantis, sigru XV-XVI.
- Ermita el Umillaeru, sigru XV.
- Elésia nueva, sigru XVIII, el arquiteutu charru Manuel de Larra Churriguera.
- Arca el áugua, sigru XIV.
Patrimoú inmaterial
[adital | adital cóigu]- Morcilla de Gualupi en uno de los baris de la praza.[2]
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10140.
- ↑ 2,0 2,1 «Guadalupe». Conoce Extremadura. Archivado desde el original el 19 de marzo de 2024. Consultado el 19 de marzo de 2024.
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre Guadalupi.- Monasterio de Guadalupe
- Reloj de Sol del Monasterio de Santa María de Guadalupe