Guadalupi

Guadalupi es un monecipiu estremeñu dela província de Caçris, famosu pol su monesteriu, Patrimoñu dela Umanidá pola UNESCO dendi 1993. Amás, cuenta con costrucionis delos sigrus XIV - XVIII, i con el su famosu templeti mudéjal costruiu nel sigru XV.
La leyenda palra el hallasgu duna imagin de la Vilgin a finalis del sigru XIII o prencípius del XIV, pol un campusinu llamau Gil Cordero de Alía. La imagin iba estau sigrus atrás arrejuntá el cuerpu de San Lucas, espuesta en Roma i en Sevilla, hata que nel 714, duranti la envasión musulmana, la imagin hue ascuendia unta el riu Guadalupi, (que quiei izil "riu ascuendiu"), ondi asperó hata que Gil Cordero la alcuentró.
El monaesteriu[Edital | Editá'l códigu]
Endilgui prencipal: Rial Monastériu de Guadalupi.
Algotrus monumentus d'emportáncia[Edital | Editá'l códigu]
- Colégiu d'Enfantis, sigru XV-XVI.
- Ermita el Umillaeru, sigru XV.
- Elésia nueva, sigru XVIII, el arquiteutu charru Manuel de Larra Churriguera.
- Arca el áugua, sigru XIV.
Atijus[Edital | Editá'l códigu]
![]() |
En Commons ai conteníu multimedia sobre Guadalupi.
- Monasterio de Guadalupe
- [1]
- Reloj de Sol del Monasterio de Santa María de Guadalupe