Marina Abramović

Dendi Güiquipeya
Marina Abramović

Marina Abramović - The Cleaner - Palazzo Strozzi, Florencia - 19 de septiembre de 2018
Enhormación pressonal
Nacencia 30 de noviembre de 1946 Ver y modificar los datos en Wikidata (77 años)
Belgrado (Repúbrica Federal Populal de Yugoslavia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Residencia Nueva York Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Serbia
Familia
Cónyugi
  • Ulay
  • Neša Paripović (1971-1976)
  • Paolo Canevari (2005-2009) Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educau en
  • Academy of Fine Arts, Belgrade (hasta 1970)
  • Academy of Fine Arts, University of Zagreb (hasta 1972) Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Artista de performance, fotografu, videoartista, escoltol, artista de sonido, profissol nuversitariu, produtol de cini, escenógrafo, diretol de cini, artista y guionista Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Performance, performance artwork, arte corporal y arte de resistencia Ver y modificar los datos en Wikidata
Empreaol
  • Academia de Bellas Artes
  • Universidad de las Artes de Berlín
  • Escuela Superior de Bellas Artes de Hamburgo
  • Universidad de Arte de Braunschweig Ver y modificar los datos en Wikidata
Movimientu Arte conceptual y performance Ver y modificar los datos en Wikidata
Seudónimu Abramović, Marina Ver y modificar los datos en Wikidata
Género Performance Ver y modificar los datos en Wikidata
Sitiu web www.marinaabramovic.com y mai.art Ver y modificar los datos en Wikidata
Destincionis
  • Premio Princesa de Asturias de las Artes
  • Condecoración Austriaca de las Ciencias y las Artes (2008)
  • Oso de Berlín (2012)
  • Premio Sonning (2023) Ver y modificar los datos en Wikidata

Marina Abramović (en serbio cirílico: Марина Абрамовић) (Belgrau, Yugoslavia; 30 de noviembri de 1946), es una artista serbia endedicá al arti del performance​ que prencipió la su carrera a primerus de los añus 1970.[1] Ativa por mas de quarenta añus, s’á definíu a sí propia comu la "mairina del arti dela performance".​[2] El trebaju d’Abramović esplora l’atillu entri l’artista i la audencia, los arrayus del cuerpu i las possibilidais dela menti.[3]

Biografía[Edital | Editá'l códigu]

Tuvu nacencia en Belgrau, Serbia, antigua Yugoslavia, el 30 de noviembri del 1946. En una entrevista mienta ala su familia comu "burguesía roxa".[4]​ El tíu agüelu de Marina Abramović hue un patriarca dela Ilesia Ortodoxa Serbia.[5]​ Tras dela su muerti, mu seguramenti envenenau, hue apregonau santu, embalsamau, i assitiau ena Ilesia de San Sava en Belgrau. Dambus pairis huerun partisanus ena Segunda Guerra Mundial: su pairi, Vojo, hue un comendanti acramau comu euri nacional endispués dela guerra; su mairi, Danica, hue comendante ena armá, i a mediaus delos sesenta hue Diretora del Museu dela Revolución i Arti en Belgrau.​[6]

Hue criá delos sus agüelus hata los seis añus.[7]​ La su agüela era hondamenti religiosa i Abramović passó la su infancia en una ilesia siguiendu las sus cerimonias.​[7] Con seis añus, al nacel el ermanu d’Abramović, prencipió a vivil con sus pairis i a recebil crassis de pianu, francés i inglés.[7]​ Desenroó interés pol arti a una edá temprana i desfrutava en pintandu, enque no hue a crassis a tentu d’esta materia.[4][7]​​ El pairi d’Abramović abandonó la familia nel 1964.

Estudió ena Academia de Bellas Artes de Belgrau entri 1965 i 1970. Compretó los sus estudius de posgrau ena Academia de Bellas Artis de Zagreb, Croacia en 1972. Entri 1973 i 1975 aprendió ena Academia de Bellas Artis de Novi Sad, mentris que preparava la su primel performance solista. De 1971 al 1976, hue casá con Neša Paripović. Nel 1976 ahuyó de Yugoslavia i se hue pa Ásterdan.​[8]

Obra[Edital | Editá'l códigu]

Escoja de trebajus primerus[Edital | Editá'l códigu]

Ritmo 10, 1973[Edital | Editá'l códigu]

Ena su primel performance esploró elementus de ritualis i jeitus. Gastandu venti cuchillus i dos gravaoras, l’artista executó’l juegu rusu de dal golpis de son de cuchillu entri los deus abiertus dela su mano. A ca ves que se cuertava, tomava un cuchillu nuevu i gravava la operación. Endispués de cuertal-si venti vezis, reproducía la cinta, ascuchava los sonis i tentava de repetil los mismus movimientus i marrus, ajuntandu assina el passau i el presenti. Con esti trebaju, Abramović prencipió a hazel assuntu al estau de concencia del artista.[9]

Ritmo 5, 1974[Edital | Editá'l códigu]

En esta performance, tentó de recordal la energía del dolíu corporal estremau, d’esti golpi gastandu una estrella grandi calá en petroliu, que es prendía alo primeru dela hunción. Quieta ahuera dela estrella, Abramović se corta las uñas delas manus, las delos pies i tamién el su pelu. Quandu termina con tou, arronja los birbis ala lumbri hiziendu a ca ves un estrumpíu de luzis. Nel actu acaberu d’espurechamientu, Abramović saltó al meyu delas llamas, en cayendu-si nel centru dela estrella. A ró dela lus i el humu dela candela, el púbricu no lo vidu i la artista perdió el sentíu pola faltina d’airi. Angunas pessonas dela audencia namás se dieron cuenta de lo ocurrido sólo cuando el fuego se acercó de mas al cuerpu que se queó ahongillau. Un dotol i angunus biembrus dela audencia entrevinun i la sacarun incoscienti. [10]

Ritmo 2, 1974[Edital | Editá'l códigu]

Comu un esprimentu pa preval si un estau d’incosciencia se puei entral en una performance, Abramović desenroó una en dos partis.

Ena primel parti, ella tomó una tableta que se gasta pala catatonia. Estandu enteramenti sanu, el cuerpu d’Abramović racionó violentamenti ala droga, esprimentandu ataquis i movimientus incoscientis. Mentris que perdía el control delos movimientus del su cuerpu, la su menti estava coscienti i osservava tolo que acontecía.

Dies menutus endispués que los efetus de la droga se passaran, Abramović tomó otra tableta (gastá de pessonas apressivas i violentas) que da comu resulta una paralís general. Físicamenti ella se sentía presentera, pero no de menti. Esti proyetu hue unu delos componentis primerus delas sus esploracionis del atillu entri cuerpu i menti, esploracionis que alogu la llevarun pal Tíbet i pal desiertu d’Australia.

Ritmo 0, 1974[Edital | Editá'l códigu]

Pa preval las lindis dela avenencia entri l’artista i el púbricu, desenroó una delas sus performances mas dessigentis (i la mas anombrá). En ella rulava un papel apontonau, mentris que el púbricu la aforçava a hazel la hunción.

Colocó en una mesa 72 ojetus pala genti gastal hormi ellus decedieran.[11]​ Angunus d’estus ojetus poían gastal-si de horma prazentera, mentris que sotrus poían abreá-la o mesmu endañá-la. Dentri ellus avían estijeras, un cuchillu, un látigu, una pistola i una bala. Por seis oras l’artista premitió alos biembrus dela audencia breal el su cuerpu i las sus acionis.[12]


Los espetaoris tenían la estrución de gastal los ojetus del mó que ellus quixieran. Alo primeru, los espetaoris huerun levosus i alicortaus, peru a pocu a pocu prencipiarun a sel mas violentus. Enas sus palabras:

"La esperencia que deprendí hue que... si se dexa decedil al púbricu, te puein matal... Me sentí veramenti enviolá: me cuertarun el hatu, me cravarun espinas de rosas ena andorga, una pessona m’aguró con el estrumpi ena cabeça i sotra se lo quitó. Se crió una orilla pegotona. Tras de justamenti 6 oras, hormi estava pensau, m’enpingoroté i pesqué a correl pal púbricu. Tol mundu salió ahuyendu, escapandu duna gaçapera rálida". Marina Abramovic

Trebajus con Umelec (Uwe Laysiepen)[Edital | Editá'l códigu]

Marina Abramović i Ulay, libru d’artista, museo CODA, 1978.

Endispués de mual-si pa Ámsterdam, Abramović conoció al artista de performance germanu-ocidental Uwe Laysiepen que gastava’l nombri d’Ulay. Comu anégota,dambus tuvun nacencia el mesmu día (enque no el mesmu añu).

Quandu Abramović i Ulay prencipiarun la su calavoración, los concetus prencipalis que esplorarun huerun el egu i la dentidá artística. Esti hue el escomiençu de dies añus de trebaju calavorativu. Dambus artistas estavan enteressaus enas tradicionis delos sus patrimoñus colturalis i el deseu del endividu polos ritus. En consecuencia, decedierun d’entangal un coletivu al que mentarun The Other (L’Otru). Se hatearun i rularun comu gemelus, i criarun una avenencia de confiança compreta.

Aviarun un haci de trebajus en que los sus cuerpus criavan sotrus espacius pala comunicación cona audencia. En Relation in Space (Avenencia nel espaciu) corrían alreol dela sala, dos cuerpus comu dos pranetas, arrebujandu las energías masculinas i femininas en un tercel componenti al que mentarun "that self" (essu mesmu). Relation in Movement (Avenencia en Movición, 1976) tenía ala pareja guiandu el su automobi endrentu dun museu dandu 365 güeltas, un líquiu negru salía del automobi hormandu una aspeci d’escoltura, i ca güelta representava un añu.​[13]

Endispués d’estu, aviarun Death self (La muerti mesma), ena que dambus ajuntavan los sus belfus i espiravan el airi del otru hata acabal-si tol ossígenu. Justamenti 17 menutus endispués del emprencipiu dela performance dambus a dos se despromarun, dau que los sus bofis s’enllenarun de dióssidu de carbonu. Esta pieça esploró la idea dela albeliá del endividu d’engutil la vida d’otra pessona, muándola i farrungándola.

En 1988, tras d’unus añus d’avenencia tensa, Abramović i Ulay decedierun de hazel un viagi espiritual pa partil las perras. Dambus caminavan pola Gran Muralla China, prencipiandu caúnu duna punta i alcuentrandu-si nel meyu. Abramović se sueñó esti andil i le dio lo que pa ella era un fin aparenti i románticu a una avenencia enllena de misteriu, energía i tiraeru.​[14]

Seven Easy Pieces, 2005[Edital | Editá'l códigu]

Marina Abramović hiziendu una delas sus performances.

El 9 de noviembri del 2005, Abramović prencipió a presental en el Museo Guggenheim Seven Easy Pieces (Sieti pieças facis). En sieti nochis siguías recrió los trebajus d’artistas emprencipiaoris dela performance enos añus 60 i 70, amás de dos obras propias.[15]

  • Body Pressure, de Bruce Nauman (1974)
  • Seedbed, de Vito Acconci (1972)
  • Action Pants: Genital Panic, de Valie Export (1969)
  • The Conditioning, de Gina Pane (1973)
  • How to Explain Pictures to a Dead Hare, de Joseph Beuys (1965)
  • Lips of Thomas, de Abramović (1975)
  • Entering the Other Side, de Abramović (2005)

La artista está presentera, 2010[Edital | Editá'l códigu]

Marina Abramović: La artista está presentera MoMa, marçu del 2010.

El 14 de marçu del 2010 s’enaguró nel MoMa una gran retrospetiva dela su obra, que encluyó rustríus en vidiu dendi los 70, retrataúras i decumentus, una estalación cronológica cona recriación por artistas d’acionis hechas ya enantis pola artista i la presentación performática mas destensa hecha por Abramović, 736 oras i 30 menutus sentá quieta por frenti d’una mesa nel atriu del museu, ondi los espetaoris eran convidaus por ves a sental-si por frenti, a compartil la presencia dela artista.​ Ulay hizu un raceu suspresa pola enaguración partecipandu dela ación, 23 añus endispués d’avel-si desajuntau.[16]

La muestra hue compañá dun catalogu ilustrau que enclui rustríu d’audiu ena vos dela artista guiandu al espetaol.​[17]

En 2013 hue estrenau el decumental La artista está presentera, derigíu de Matthew Akers, el mismu hue candilatu a Mejol Decumental en el Independent Spirit Awards 2013, integró la escoja oficial del Festival de Cine de Sundance 2012 i recebió el Premiu del Púbricu al Mejol Decumental, Apartiju Panorama, nel Festival de Cini de Berlín 2012.​[18]

En 2013, la cantaora estaunidensi Lady Gaga s’obrigó al Métodu Abramović, un retiru físicu i espiritual ena casa de campu dela veterana artista, pal norti de Nueva York, ondi echó tres días hiziendu exercicius intessus. Ca momentu era un ritu. Romiava empeleti, entonava un gritu monótonu hata queal-si sin respiramientu, se perdía pal monti con una máscara i tenía que golvel a ciegas, s’encaçumbava en un choçu juntal ríu, reduzía las sus comitelas a unas almendras. El vidiu resultanti delas 30 oras de gravamientu s’envirtió ena portación de Gaga a recostruil el teatru que tien d’albergal el Marina Abramović Institute, un espaciu en Hudson (Nueva York) dendi el que conserval la performance. Pol 2014, Abramovic compañó a Gaga en un hazi de presentacionis del su tercel álbum d’estudiu, ARTPOP.​[19]

Endispués de dies añus, en 2014 golvió a presental una esposición en un museu español, d’esti viagi nel Centro de Arte Contemporáneo de Málaga. El títulu dela esposición era Marina Abramović: Holding Emptiness.​[20] En 2016 espusu ena galería dela Hundación Helga de Alvear,​[21] (alogu mentá Museu d’Arti Contemporaniu Helga de Alvear).[22]

En 2018 partecipó ena esposición coletiva La NO comunidad entangá de CentroCentro, en Madrid, que a mó d’ensayu aborda la custión dela soledá dendi’l custionamientu dela idea de comunidá.​[23][24]

En setiembri del 2019 golvió pa Belgrau, la su ciá de nacencia, con una retrospetiva tras de 44 añus d’assencia.​[25]

Premius i reconocencias[Edital | Editá'l códigu]

  • 1997 León d’Oru, XLVII Bienal de Venecia.[26]
  • 2003 Niedersächsischer Kunstpreis.
  • 2003 New York Dance and Performance Award (The Bessies).
  • 2003 International Association of Art Critics, Best Show in a Commercial Gallery Award.
  • 2008 Condecoración Austríaca de Cencia i Arti.[27]
  • 2009 Dotorau Onorariu en Artis, Universidad de Plymouth UK.
  • 2011 Premiu al Encabeçamientu Coltural, American Federation of Arts.
  • 2012 Dotorau Onorariu en Artis, Instituto Superior de Arte, Cuba.
  • 2012 Premiu Ala Escelencia '13 de juliu', Podgorica, Montenegro.
  • 2012 Oso Berlinés (no confundir con el Osu Dorau i Prateau del Festival de cini de Berlín; un galardón coltural del tabloidi germanu BZ)
  • 2021 Premio Princesa de Asturias de las Artes.[28][29]​​ El jurau delos premius destacó "la valentía d’Abramović ena entriega al arte assolutu i el su arrimamientu ala vanguardia".[30]

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. «РТС :: Свет познатих :: Марина Абрамовић: Ја сам номадска екс-Југословенка!». www.rts.rs. Consultado el 20 de mayo de 2023. 
  2. Prantilla:Cite book
  3. Prantilla:Cite journal
  4. 4,0 4,1 Sean O'Hagan (octubre de 2010). «Interview: Marina Abramović» (en inglés). The Guardian. Consultado el 27 de septiembre de 2019. 
  5. Judith Thurman, Profiles, “Walking Through Walls,” The New Yorker, 8 de marzo de 2010, p. 24.
  6. Marina Abramović Prantilla:Wayback
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Karen Wright (mayo de 2014). «Marina Abramović: The grandmother of performance art on her 'brand'» (en inglés). The Independent. Consultado el 27 de septiembre de 2019. 
  8. Citado en Thomas McEvilley: "Stages of Energy: Performance Art Ground Zero?" en Abramović, Artist Body, [Charta, 1998].
  9. «Marina Abramović | Artists». Lisson Gallery (en inglés). Consultado el 20 de mayo de 2023. 
  10. «Rhythm 5». The Guggenheim Museums and Foundation (en inglés estadounidense). Consultado el 20 de mayo de 2023. 
  11. Tate. «‘Rhythm 0’, Marina Abramovic, 1974». Tate (en inglés británico). Consultado el 8 de mayo de 2020. 
  12. Daneri, 29; y 30
  13. kunstwissen.de Marina Abramovic (1946-
  14. Gudrun Sachse: Die Mutter aller Schmerzen. In: NZZ Folio 1/2007
  15. «Guggenheim Museum - Exhibitions - Marina Abramovic: Seven Easy Pieces». pastexhibitions.guggenheim.org. Consultado el 20 de mayo de 2023. 
  16. «Marina Abramović y Ulay en La Artista Está Presente - MoMA 2010». 
  17. MoMa. «Marina Abramović: The Artist Is Present». Consultado el 25 de marzo de 2013. 
  18. Karma Films. «Marina Abramović: The Artist Is Present». Archivado desde el original el 5 de abril de 2013. Consultado el 25 de marzo de 2013. 
  19. Bas, Borja (6 de septiembre de 2013). «Lady Gaga y Marina Abramovic, la extraña pareja». El País. ISSN 1134-6582. Consultado el 20 de mayo de 2023. 
  20. «MARINA ABRAMOVIC - Centro de arte contemporáneo de Málaga». Archivado desde el original el 31 de octubre de 2020. Consultado el 20 de junio de 2017. 
  21. Benito, Gema Guerra (3 de mayo de 2016). «Marina Abramovic, en la nueva muestra del Helga». El Periódico Extremadura. Consultado el 28 de abril de 2023. 
  22. «Así es la nueva "Caja Mágica" del Museo Helga de Alvear». Canal Extremadura. 24 de febrero de 2021. Consultado el 28 de abril de 2023. 
  23. «la no comunidad a modo de ensayo sobre la soledad en el tardocapitalismo - Buscar con Google». www.google.es. Consultado el 16 de enero de 2019. 
  24. «La NO Comunidad». CentroCentro. Consultado el 17 de enero de 2019. 
  25. «Abramovic en el MoCAB | Exit Express». 17 de septiembre de 2019. Consultado el 21 de septiembre de 2019. 
  26. Egurbide, Peru (16 de junio de 1997). «La Bienal de Venecia premia a Abramovie y Richter». El País. ISSN 1134-6582. Consultado el 20 de mayo de 2023. 
  27. «Reply to a parliamentary question» (pdf) (en alemán). p. 1879. Consultado el 29 de noviembre de 2012. 
  28. País, El (12 de mayo de 2021). «Marina Abramovic, Premio Princesa de Asturias de las Artes». EL PAÍS. Consultado el 12 de mayo de 2021. 
  29. «La artista de "performance" Marina Abramovic gana el Princesa de las Artes». La Vanguardia. 12 de mayo de 2021. Archivado desde el original el 12 de mayo de 2021. Consultado el 12 de mayo de 2021. 
  30. RTVE.es (12 de mayo de 2021). «Marina Abramovic, Premio Princesa de Asturias de las Artes». RTVE.es. Consultado el 12 de mayo de 2021. 

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]