Montiju

Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.
Montiju
Entidad subnacional


Ubicación de Montiju
Coordenadas 38°54′36″N 6°37′03″O / 38.91, -6.6175
Capital Montijo
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 119,7 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 201 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 15312 hab.
 • Densidá 127,92 hab/km²
Gentilíciu Montijano
Huso horario UTC+01:00
Código postal 06480[1]
Sitio web oficial

Montiju [mɔ̃n̪ˈtɪɦu] (oficialmenti Montijo [mɔ̃n̪ˈtixo] es un monicípiu la Província de Badajós, en Estremaúra. Costitui el prencipal núcliu puebracional las Vegas Bajas. Pretenecin al ayuntamientu Montiju las localiais d’entiá menol Lácara i Barbañu.

Ubicación[Edital | Editá'l códigu]

La villa de Montiju arraya al norti conas localiais de La Roca la Sierra i La Naba Santiagu; a ponienti con Valdelacarçá i Guadiana; a salienti con Lácara i Torremayol i al sul con Puebra la Carçá.

Estória[Edital | Editá'l códigu]

Lugaris enterés[Edital | Editá'l códigu]

Montiju hue una villa rica en eifícius estóricus, anque angañu se conselvan pocus cona arquitetura original u simprimenti quearun barrumbaus.

Eifícius religiosus[Edital | Editá'l códigu]

Elésia “San Pedro Apóstol”[Edital | Editá'l códigu]

Es la prencipal elésia la localiá. La costruición esmençó a finalis el sigru XV i se alargó hata metá del sotru sigru. Se trata duna obra astilu góticu-renacentista, con frábica sillaris. La pranta tien holma crus latina con una arta torri a los piezis. Á esprimentau várias remuelacionis a lo largu la estória. Conselva un estensu átriu.

El su interiol amberga imágin el escurtol Blas Molnes i quairus José Guerra i Juan Eusebio de Estrada. La elésia cuenta con un ólganu del sigru XVIII.

Conventu “Santa Clara”[Edital | Editá'l códigu]

El conventu Santa Clara naci nel sigru XVII del primitivu beatériu “Nuestra Señora de los Remedios”, hundau nel 1703 con el nombri de “Convento del Santísimo Cristo del Pasmo” pol V condi Montiju, Cristobal de Portocarrero. El conventu guarda una talla en maera el sigru XVI de Cristu crucificau i un quairu dun Cristu cona crus, obra Luis Morales. El eifíciu acontina abitau polas monjas crarisas, artesanas ena reposteria tradicional el lugal.

Conventu “San Antonio”[Edital | Editá'l códigu]

Se halla ena praça “San Antonio” i se califica comu un conventu-espíciu, fechau del sigru XVIII. Ogañu, tras la desamortización, namás queó la ilésia el conventu, que conselva un tríticu, regalu los condis Montiju.

Ermita “San Gregorio”[Edital | Editá'l códigu]

Se halla al norti la localiá, nel cotorru omónimu i la primel fecha de la que se tien notícia sobri esta ermita es 1783. Ogañu se halla meyu farrungá, utilizá comu cortiju.

Ermita “Nuestra Señora de Barbaño”[Edital | Editá'l códigu]

Se trata duna pulia costrución alevantá en onol la Vilgin Barbañu, junta la localiá de Barbañu, a unus cincu quilometrus el núcliu montijanu. La costruición data de los sigrus XIV-XV. Nella se halla la patrona la villa, cuya primitiva imagin, cuenta el mitu, s’apaició junta los restus la Villa de Torreáguila. La llevarun a Montiju pa rendili allí curtu pero misteriosamenti gorvió a paicel junta los pareonis andi la hallarun la primel ves.

Otras costruicionis religiosas[Edital | Editá'l códigu]

Ubun en Montiju otras elésias desaparecias tiempu á. Nel lejiu estuvu la ilésia “Los Mártires”, que hue esbarrumbá en 1898. Alogu, estuvu Santa Ana, ena calli omónima, que tamién á desapaiciu. De la primel elésia que tuvu Montiju, “San Isidoro”, del sigru XIII, namás se conselvan tres colunas.

Eifícius laicus[Edital | Editá'l códigu]

Sobresalin la Casa Granero de los Condes, la Casa del Navegante, el Ayuntamiento, las Escuelas de Artes y Oficio, la Hermandad de Labradores, ec.

Otras costruicionis[Edital | Editá'l códigu]

Montiju destaca, comu muchus puebrus estremeñus, pola albondáncia pozus. Son poquinus los que quean, de los 15 que están decumentaus pal 1753. Están el de la calli Arriba, el “pozo nuevo”, el del Valle i el del lejiu, junta al campu fubu.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]

  1. Worldpostalcodes.org, código postal n.º 06480.