Murcianu (palra)
| Murcianu | ||
|---|---|---|
| Panocho | ||
| Palrau en | España | |
| Región | Mucia, sul d'Alicanti i Albaceti | |
| Familia | Indouropeu | |
| Escreviúra | alfabetu latinu | |
|
Destribución del murcianu ena Península Ibérica.
| ||
El murcianu o panochu es un conjuntu de rasgus dialetalis essestentis nel castellanu própiu de Múrcia, que junta el castú, el andalús, i las palras manchegas conhorma el castellanu meriyonal peninsulal. Se palra ena cuenca el Segura.
Jografía
[adital | adital cóigu]El murcianu se destiendi por tola previncia de Murcia, parti dela Previncia d'Alicanti (las localiáis de Villena, Sax, Salinas, Elda i Aspe), i la Previncia d'Albaceti.
Caraitirísticas
[adital | adital cóigu]- Conservación de f- anicial en angunus topónimus. ex: El Fenazar, Ferriol, Fontanar, Fontanilla, Fonseca. Tamién en angunus topónimus d'origi moçarabi: La Fausilla (de falce, col ditongu au conservau) i Ficaria (de 'higuera', cona consonanti sorda mantenía).
- Huélligas d'enfrugencia aragonesa o catalana en angunas vozis que conservan la consonanti sorda entrivocálica: cayata, cocote, acachar, pescatero (pescaeru), yatear (acezal), atoba (adobe).
- D'origi aragonés: la conservación del grupu -ns- en parabras comu ansa (agarraera), pansío (mustiu), panso (passau), suspensar (sopessal), etc.
- Comu nel catalán, se paladaliça la l- anicial en munchas cassionis: llampar, llampear (relampagueal), llampío i llampo (relámpagu), llampuga (aspeci de peci), llanda (lata), llanquete, llatido (latíu), llengua (luenga), lletura (letura), lluegu (aluegu), etc.
- Tamién comu en catalán i aragones, se conserva en angunas vozis los grupus anicialis pl-, cl-, fl-. ex: flamarada (llamareta), planaje (varita real), etc.
- Ena prenuncia, se gasta l'africada c en varias equivalencias valencianas en ves dela velal sorda castillana. ex: minchar (comel), panocha (n'aragonés panolla i valencianu panotxa), regachar, rodacha, etc.
- El ditongu ei abri la su e. ex: azaiti (azeiti), sais, etc.
- Dessapaicin angunas consonantis en munchas parabras. ex: piojar (peujal), caeza (cabeça), toillu (tobillu), etc.
- La -d- entrivocálica dessapaíci. ex: escullar (escullal), bebía, bufío (bufíu), crúo (crúu), ciazo (ceaçu), pesambre (desazón), sábao (sábau), etc.
- El sufiju -algu se hazi -ajo, paicíu a lu cómu se hazi en Bajós. ex: noviajo (novialgu), mayorajo (mayoralgu), etc.
- El rehuerçamientu nasal ocurri munchu. ex: bolinche, henchizar, romanza, lenjus, muncho, etc.
- Restitición por r d'implossivas en parabras con grupus cultus. ex: arto (en ves de "acto", astu), dirno (en ves de "digno", dinu), orsequio (en ves de "obsequio", ossequiu), armósfera (en ves de "atmósfera", almósfera), etc.
- La -r- entri vocalis dénticas sueli perdel el su elimentu vocálicu. ex: grapá (en ves de "garapada"), drecho (en ves de "derecho", derechu), abriguar (en ves de "averiguar", abrigual o verigual), torzón (en ves de "torozón", torçón), abrujarse (en ves de "aburujarse"), brujón (en ves de "burujón", gorullón), etc.
Tratamientu delas -r i -l implossivas
[adital | adital cóigu]Se dentifican pol compretu -r i -l improssivas. ex: farta (en ves de "falta", halta), er (en ves de "él"), árto (en ves de "álto", altu), arzá (en ves de "alzal", alçal). En Cartagena i alreoris el tiraeru es el mua-lu por -l. ex: mujel (en ves de "mujer"), amol (en ves de "amor"), hasel (en ves de "hazel"). Enos enfinitivus, n'Albaceti se conserva la -r cabera, peru en Murcia esta se múa. ex: pedille, cogello, atajallo, etc.
Seseu i aspiración de -s cabera
[adital | adital cóigu]La -s cabera sueli d'aspiral-si. Esta es siempri sorda i ensordeci ala consonanti sonora qu'acontina.
- 3. L'asimilación regresiva de consonantis en grupus enternus cumu /ds/ (adscribir), /bs/ (substracción), /ks/ (exponente), /rs/ (intersticio), /ns/ (constar), /rn/ (carne), /rl/ (Carlos), /kt/ (contacto), /dk/ (adquirir) o /gd/ (Magdalena), la cual provoca la geminación del segunderu los sonius consonanticus (procesu que se culmina cona reución d'esta geminada cumu nel chascu de madalena).
- 4. L'aspiración de la /s/ implosiva; alanti de sordas (esplosivas) asimila el puntu d'articulación al del segunderu elementu (obippo, cáccara).
Referencias
[adital | adital cóigu]
Biblografía
[adital | adital cóigu]- Zamora Vicente, Alonso (1979). Dialectología española. Madrid: Gredos. ISBN 84-249-1115-6.