Immanuel Kant

Dendi Güiquipeya
Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
Esti artícalu no tien huentis ni referencias
Los conteníus duosus debin sel corretamenti atijaus pa demuestral que no se trata de vestigacionis primarias.
Immanuel Kant
Enhormación pressonal
Nacencia 22 de abril de 1724 Ver y modificar los datos en Wikidata
Königsberg (Reino de Prusia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 12 de febrero de 1804 Ver y modificar los datos en Wikidata (79 años)
Königsberg (Prusia Oriental, Reino de Prusia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Catedral de Königsberg Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Rusa
Lengua materna Alemán Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Padre Johann Georg Kant Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educau en
  • Universidad de Königsberg
  • Collegium Fridericianum Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Filósofo, antropólogo, físico, bibliotecario, escrevienti, pedagogo, profissol nuversitariu, matemáticu y filósofo del derecho Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Epistemología, metafísica y ética Ver y modificar los datos en Wikidata
Empreaol Universidad de Königsberg Ver y modificar los datos en Wikidata
Movimientu Idealismo alemán e Ilustración Ver y modificar los datos en Wikidata
Firma

Immanuel Kant (Königsberg, Alemaña, 22 abril de 1724 - Königsberg, 12 hebreru de 1804) hue un filósofu alemán, generalmenti considerau el últimu gran filósofu dela edá moerna, un representanti del Iluminismu, i unu delos sus pensaoris mas enfluentis. Kant tuvu un gran impatu nel Romanticismu alemán i enas filosofías idealistas del sigru XIX, tuviendu estu comu un puntu de partía pa Hegel.

Hueraparti esa vertienti idealista qu'idríe a estorrial ena filusofía de Hegel i Marx, p'angunus autoris, que Kant hidu, al nivel de la Epistemología, una síntesi entri el Racionalismu continental de René Descartes i Gottfried Leibniz, dondi empera la horma el pensaeru deutivu, i la Traición Empírica Inglesa (de David Hume, John Locke o George Berkeley, que valorida a indución).

Kant es famosu sobritó pola su conceción del idealismu trascendental - tós muhotrus conocemus hormas i concetus innatus pala espriéncia rial del mundu, los cualis sedríen dalgotra horma imposibris d'atelminal. La filusofía de la naturaleda i de la naturaleda umana e Kant es estóricaenti una e las más atelminantis huentis del relativismu concetual que domiñó la vía inteletual del sigru XX. Desiguru que Kant reenventó el relativismu enas sus hormas duguañoti, cumu pol sabulugal el Posmoelnismu).

Kant es mesmaenti conociu pola su filosofía moral, pola su prepuesta, la primel moerna, duna teoría de la hormación del sistema solal, mentá la Ipótisi Kant-Laplace.

Obra[Edital | Editá'l códigu]

  • Crítica e la radón pura (Kritik der reinen Vernunft, 1781).
  • Hundamentación de la metafísica e las costumbris (Grundlegung zur Metaphysik der Sitten, 1785).
  • Crítica e la radón prática (Kritik der praktischen Vernunft, 1788).
  • Crítica el huíciu (Kritik der Urteilskraft, 1790).
  • Estória Heneral de la naturaleça i teoría del cielu (Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels, 1755)
  • Prolegómenus a toa metafísica hutura que puea prehentalsi cumu céncia (Prolegomena zu einer jeden künftigen Metaphysik, die als Wissenschaft wird auftreten können, 1783)
  • Prencípius metafísicus de la céncia natural (Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft, 1786)
  • La relihión endrentu e los lindis de la mera radón (Die Religion innerhalb der Grenzen der blossen Vernunft, 1793)
  • Pala pas Para la paz prepétua (Zum ewigen Frieden, ein philosophischer Entwurf, 1795)
  • La labacierna e las facurtais (Der Streit der Fakultäten, 1798)
  • Los sus úrtimus labutus nu espubricaus son arrecohius col entítulu e Transición endi los primerus hundamentus metafísicus de la céncia natural a la Física, i espubricaus en 1888. En 1920, s'espubricun cumu Opus postumum

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]