Leonard Euler

Dendi Güiquipeya
Sartal a: Güiquipeandu, Landeal
Gxermo2.svg Esti endilgui es un encetu.
Si te peta, pueis prencipial a trebajal en él, landeandu mas enhormación i amejorandu lo escritu.
Leonard Euler

Leonard Euler (15 Abril de 1707; 7 Setiembri de 1783) hue un matemáticu i físicu suiçu. Passó la mayol parti la su via en Rússia i Alemaña.

Euler hizu enportantis descubrimientus en el campu el cálculu i topologia. Tamien enventó abondas parabrinas de las que gastamus ogañu en matemáticas. Enventó l'idea la huncion matemática. Tamien es conociu pol su trebaju en mecánica, óptica i astronomia.

Euler está considerau comu unu de los matemáticus mas enportantis el sigru XVIII i unu de los mas grandis de tolas epocas. Es mesmamenti unu de los matemáticus que más escrevió. El casullu trebajus hazin 60-80 volumin. Algotru matemáticu, Pierre-Simon Laplace iju, "Leei a Euler, Leei a Euler, es un maestru pa tós mosotrus".

[eital] Curiosiais

Euler hue agrabau ena sérii sesta de billetis Francus Suiçus i en abondus sellus suiçus, alemanis i russus. El asteroidi 2002 Euler hue llamau en el su honol. Tamien se celebra un dia en el su nombri en el Calandáriu de Santus de la Elésia Luterana, el 24 Mayu.

Herramientas presonalis
Espáciu nombris

Variantis
Acionis
Güiquipeandu
Herramientas
En otras palras