Península d'Anatólia

Dendi Güiquipeya
Esti artícalu es un encetu

Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escritu.


Afotu satelital d'Anatolia
Mapa topugráficu de Turquía

Anatolia (del griegu Anatolē, ανατολή, que senifica 'Orenti' o 'Salienti') o Asia Menol, nombri que gastavan pa mentá-la los romanus, es una península assitiá nel Orenti Meyu, ocupá ogañu pola parti asiática de Turquía. En turcu se llama Anadolu. Linda pal norti col Mari Negru, pal esti colas sierras del Tauru i l'Antitauru, pal sul col Mari Mediterrániu i pal oesti col Mari Egeu. L'Entalli'l Bósforu i l'Entalli delos Dardanelus la desseparan d'Uropa. Acupa una superfici de 779.452 km².

Ena Antiga Grecia se la mentava namás que por Asia, esparramandu-si alogu'l nombri a tol continenti.

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

Anatolia es el briçu duna tupa de cevilizacionis estóricas desenroás ena península dendi la Prestoria. Angunus assentamientus neolíticus destacaus son Çatal Hüyük, Çayönü, Nevali Çori, Hacilar, Göbekli Tepe i Mersin. El puebramientu del renombrau assentamientu de Troya, al oesti d'Anatolia, escomençó mesmamenti duranti'l Neolíticu.

Ena Antigüedá huerun muchus los puebrus que pularun pa Anatolia. El primeru meretosu de sel mentau huerun los etitas, un puebru d'origi induropeu, llegau a Anatolia duranti'l mileniu 2 a.C. pa apropial-si ligeramenti dun gran territoriu i hormal un imperiu que llegó a dominal las rutas comercialis i a lucheal contra los egicius. Aluegu dellus muchus huerun los que quixun assental-si n'esta región pa apontonal el su poel: cimerius, frigius (los enventoris dela moneda), griegus, persas, celtas, romanus, armenius, godus, bizantinus, otomanus... Estus últimus truxun l'Islán ala región, religión que s'á queau ata ogañu.

Duranti la Primel Guerra Mundial los turcus tentarun d'achacinal tolos assírius, armenius i griegus d'Anatolia. Los pocus que quearun vivus se tuvun de dil aluegu d'arrematal la guerra, i l'añu 1923 hue creá n'Anatolia la Turquía moerna, con puebración possimenti turca i, en menol cantidá, kurda.