Islam

Dendi Güiquipeya
Pelegrinu ena ciá santa La Meca

L'Islán o Islam (en árabi الإسلام‎ al-’islām) es una religión monoteísta basá nel libru sagrau el Corán[1]. Ésti estableci comu premissa hundamental pa los sus creyentis que «No dessisti más Dios qu'Alá[2] i que Mahoma es el mensajeru d'Alá»[3] Los musulmanis crein que Dios (Alá) muestró el Corán al profeta Mahoma pol mé dun angi, llamau Grabiel (Yibrail جبريل). L'Islam considera que Mahoma es el úrtimu profeta, que comprementa las enseñáncias de Jesús i Moisés. Está deviiu pencipalmenti en dos ramas: chiies i suníis.

L'Islam es la segunda religión con mayol númiru de creyentis, alatrás el Cristianismu. Es mayoritária en tolos paísis d'étnia i luenga árabi (menus Malta), Turquia, Irán, Afganistán, Paquistán, Ásia central i sulesti asiáticu. En Uropa es mayoritária en Albánia i en Bósnia Ercegovina. Áin abondas minorias islámicas tamién en Macedónia del Norti, Bulgária, Sérbia , Montenegru, Fráncia i Alemaña.

Precetus básicus[Edital | Editá'l códigu]

  • El reciti i la acetación el creu islámicu (Shahada o شهادة)
  • La oración diária (Salat o صلاة)
  • El pagu dádivas ritualis (Zakat o زكاة)
  • Ayunu nel mes el Ramadán (Saum o صوم)
  • El pelegrinagi ala ciá santa La Meca una vezi ena via (Hadsh o حج)

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

  1. Corán 4:82.
  2. Corán 3:18.
  3. Corán 48:29.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]