Sociologia

Dendi Güiquipeya
Diagrama duna redi social

La Sociologia [soθjulʊˈɦia] es la céncia que estudia al sel umanu en socieá. Se trata duna desciplina moerna i se ramea en otrus campus el envestiageru científicu.

El apricaeru el métodu científicu pal desenreliu las leis que goviernan lo social hizu que naciera una nueva céncia que analizara lo que Durkheim llamó hechus socialis que se produzin de horma incoscienti entre los miembrus duna socieá.

Nombri[Edital | Editá'l códigu]

La parabra sociologia hue acuñá pol filósofu Auguste Comte en 1824. El términu rescrei del aljetivu latinu socium “compañeru”, en tantu siguiol de lo común, i el elimentu conpositivu griegu -logia, de λόγος “razón”. Assinque la Sociologia es el conocimientu a tentu lo social.

Definicion[Edital | Editá'l códigu]

La Sociologia es la céncia qu’estuya la socieá umana i las relacionis socialis enos destintus espetus que estu portea, encluyendu el entaramau, grupus, estitucionis socialis i la acion social que arranca de las própias pressonas. Assinque los sociólogus trebajan nel envestigaeru los fenómenus socialis lo mesmu enas sus repercusionis ena socieá que nel indivíduu, huricheandu nel manaeru d’essus hechus i enas sus muacionis. Están en cata la desencultacion las situacionis socialis, diendu espricaeras i reflessionis. Quantis que destapan las custionis que crian los hechus socialis, la Sociologia puei entrevinil muandu la realiá por mé del aportamientu el conocimientu destraiu.

Sociólogus[Edital | Editá'l códigu]

Hundaoris

Durkheim, prencipal hundaol la Sociologia.

Huncionalismu

Sociologia crítica nortiamericana

Sociologia dramatúrgica

Escuela de Frankfurt

Teóricus rezientis