Tao Te Ching

Dendi Güiquipeya
Tao Te Ching nel templu Changchun.

El Tao Te Ching (en chinu 道德經 [dào dé jīŋ]), tamién conociu comu Tao Te King, es l’obra mas emportanti la filosofia taoista, escritu dalcuerdu cona tradición pol Laóciu.

Las primeras parabras el libru son:

道 可道, 非 常 道。

Dào definibri non es eternu dào[1].


'

Autoria[Edital | Editá'l códigu]

L’obra apaició en China alreol el sigru VI e. C. cuya autoria se la endirgan a Laóciu, sigún la tradición china mas antígua. Es un pressonagi difússiu, enllenu escurana i trabanqueras. El su própiu nombri es palranti, senifica “Venerabri Maestru” en chinu. Nun viagi al país Qin, el filósofu pusu pol escritu la su obra, que hata el momentu bia siu oral, aluspués de bel trebaju de archivista ena corti Zhou.

Títulu[Edital | Editá'l códigu]

El títulu la obra se compón de tres ideogramas: 道德經. Estus velequí no son facis pa entepretalus enas luengas contemporanas, pol tratalsi de parabras mu generalis gastá en sintiu filosóficu:

  • El primel dellus es el dào, 道, conceutu compricau de traduzil, anque polo general se l’á dau el nombri de “caminu”, “verea”. Ena obra tien el senificau de lo inmentabri pol mé lo qual tó es.
  • El segundu, el 德 mienta a la vertú, nun sintiu mas celcanu al muestru, tocanti a lo moral.
  • El úrtimu ideograma es el de “escritura”, “libru”, el jīng.

Con estas ideas basiquinas es capás el traduzieru el nombri la obra de mois comparanti a "Escritu el caminu i la vertú".

Estrutura[Edital | Editá'l códigu]

L’obra se compón dunus 5.000 caraiteris chinus arrepartius en 81 capítulus. El congullu se parti dalcuerdu conos endirgus el títulu. Está deviia en dos seicionis, una que tocanti al dáo i otra al dè. La primel parti del dáo albarca los 37 primerus capítulus i el dè del 38 al 81.

Referéncias[Edital | Editá'l códigu]

  1. I, 1

Atijus[Edital | Editá'l códigu]