Valdelacalçá
|
Valdelacalçá |
|||
|---|---|---|---|
|
|
|||
| Nombri oficial | {{{nombri_oficial}}} | ||
| País | |||
| Comuniá Autónoma | Estremaura | ||
| Província | Baajós | ||
| Província | Baajós | ||
| Comarca | {{{Comarca}}} | ||
| Ciá | {{{monicípiu}}} | ||
| Coigu postal | 06185 | ||
| Supifícii | 32, 4 km² | ||
| Artitú | 185 msnm. | ||
| Longol | 30 km a Baajós | ||
| Puebración | 2.737 ab. (2008) | ||
| Gentilíciu | Valviensi, Vareñu | ||
| Rius | Guadiana, La Cabrilla, Valdelobos | ||
| Página web | www.valdelacalzada.es | ||
| {{{asiahamientu}}} | |||
La villa de Valdelacalçá [[IPA|[βɑl̪delakɑl̟ˈθɑː] (en castellanu i oficialmenti Valdelacalzada) s'alcuentra ena província Baajós, Estremaura (España), en mé la antígua calçá romana qu'uñia Méria con Lisboa. Costitui unu de los prencipalis núclius urbanus las Vegas Bajas Guadiana.
Continius |
[eital] Estória
Enas tierras espropiás de las grandis fincas La Vara[1] i El Condado de Torrefresno escomiençó la estória de Valdelacalçá. Estas dos fincas son los ecus de los pequeñus núclius puebracion romana que datan d’epoca baju-emperial, uillæ de las que s’án hallau numerosus restus en tol términu monicipal i de los que tamien albondan en ambas márgin de Guadiana comu son las de Torreáguila Montiju o El Pesquero Puebrunuevu Guadiana.
La zona ena que s'assítia angañu la villa Valdelacalçá hue bandeá pola uia que acollerava Emerita Augusta cona costa lusitana. La cercania el riu que, sigún las estimacionis, alreol los sigrus II-III d. C. colava pola actual Puebra la Calçá, i la preséncia d'esta enportanti via comunicacion dio lugal a qu’afrorecieran múltipris uillæ pola comarca dende Emerita hata l'actual Portugal siguiendu el cursu el riu.
Valdelacalçá tuvu nacéncia n'Otubri el añu 1948[1], comu primel frutu urbanu la Rehorma Agrária i el Pran Badahó enas tierras las Vegas Bajas Guadiana a la pal que Valdívia lo hue enas Altas. Sedria el proyeutu pilotu dentre una larga sérii puebrus que conpondrian la huerça puebracionis ena comarca las Vegas Bajas. Tras él esmençarun Guadiana, Alcaçaba, Puebrunuevu Guadiana, Novelda Guadiana, Sagrajas, Gévora, Valdebótua, Villafrancu Guadiana, Balboa, Alvarau, Guadajira, Lácara i Barbañu. Se ligió comu lugal puebracion un terrenu chanu, a escassus 3 km de longol del riu Guadiana, entre los arroyus Cabrillas i Valdelobus.
El primel asentamientu colonus hue enos barraconis, un puebrau provisional dispuestu en simetria a mó de campamentu melital, andi los primerus vareñus proceentis d'Estremaura —prencipalmenti de la província pacensi d'otras zonas d'España hizun la su via hata la entriega casas.
La primel fasi la costrución el puebru aconteció entre 1949 i 1951, encluyendu un total de 100 viviendas i el centru cévicu. Ena segunda fasi (1952-55) se costruyerun un total de 213 viviendas, los edifícius púbricus i el I. N. C. i ena tercel fasi (1954-60) s’alevantun 100 viviendas d'obreru i las casas aislás.
N'esti periodu hormacion el puebru, el general Franco lo vesitó por tres vezis, destacandu la vesita d’Otubri el 1956 ena que s’inaguró oficialmenti el Pran Bajós.
Una décaa despues, en 1969, el antuenci préncipi Juan Carlos vesitó tamien el lugal.
En 1957 se hundó la primel cuperativa agrícula el puebru, la "Cooperativa Nuestra Señora de los Remedios", que mas tardinu se llamaria "Cooperativa Agrícola de los Colonos de Valdelacalzada", resultandu la cuperativa d'agora "Caval". En 1996 la Revista de información técnica y económica le da el nombri de «la cooperativa líder en Extremadura». Angañu es el motol económicu la localiá.
Tras el enormi campeu qu’arcançó la localiá entre los añus 80 i prencípius de los 90, el dia 27 d’Abril de 1993 Valdelacalçá alquiel el títulu Monicípiu, endependizandu-se assín del ayuntamientu Baajós.
[eital] Economia
La economia la villa es sobritó agropecuária. No estanti, angañu, tras la venta numerosu ganau -prencipalmenti bovinu i ovinu-, la plática totaliá los valviensis se dedican al cautivu el campu.
El cautivu prencipal es el del frutal -cirgüelus, natarinus, maracotonerus i peralis-. De Valdelacalçá s'esporta a lugaris de toa Uropa las destintas variais de cirgüela, natarina i maracotón, huendu huenti engressus la localiá. Tamien se manufaturan frutas proceentis d'Andaluzia.
Otrus cautivus reguédiu son los del tomati, el maís i en menol miia el melón i la sandia. Cautivus d'iviernu son las brócolis i las cebollas.
Agañu está en projessu desarrollu un polígonu ena zona sul el puebru que cuenta ya con numerosas navis dedicás al setol el automobi, la eletriciá, la costrucion i, prencipalmenti, la fruta (cuperativas, frábica yoguris, ec.)
[eital] Lugaris d'enterés
[eital] Centru cívicu
El centru cívicu está compuestu pola Plaza de España alreol la qual se disponin otras praças menoris comu la del Mercado i la de San José. El destraci hue obra el arquitetu José Borobio. Ena Plaza de España s’alevantarun, junta el ayuntamientu i la elésia, la casa el meicu, las casas maestrus, la tahona i la primel taverna el puebru. Estus edifícius s’alcuentran conpuestus por pórticus d’arcus de meyu puntu hormandu galerias con un regustu meyeval a las praças de tipu quadrangulal porticás. Pórticus autaus ain ansimesmu en Balboa, Guadiana i Alcaçaba.
Los prencipalis edifícius son el Ayuntamientu, la Elésia i la Casa la Curtura. Tantu'l Ayuntamientu comu la Elésia pretenecin a la primel fasi costrucion el puebru, mentris que la casa la cultura es de criacion moerna.
- Ayuntamientu
El ayuntamientu costitui el moelu arquitetónicu qu'averia de siguil-se enos demás puebrus colonizacion, destacandu ena su fachá los arcus de meyu puntu i la preséncia la estauta llamá El colonu en recuerdu los primerus pobraoris el lugal. A meyaus de 2009 empençarun unas obras pa remoernizal i amprial tol edifíciu consistorial, conselvandu la su fachá lantera[2].
- Elésia
La elésia, que recebi el nombri de Sagrá Família, quea canteá la su fachá pa la del ayuntamientu, al estremu sul la praça. Sobresal el granitu en que s’enmarca la puerta assín comu la torri el campanáriu que franquea la elésia a la gocha ciscalá ena parti bajera pun meyurrelievi de San Isiru. Nel su interiol sobresal la cúpula el altal mayol, una bóvea ojival de 7,5 × 7,5 m sin zimbra, obra d’arbañileria talaverana. Nel su interiol descansa sobri una hornazina l'imagin la Virgin Mairi, en onol a la quala se celebran las fiestas d'Otubri.
- Casa la Cultura
La Casa la Cultura hue inagurá el 7 Hebreru el 1996 pol anteriol presienti la Junta Estremaura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra. La primitiva biblioteca s'enhallava ena Sección Femenina del Frente de Juventudes, ena Ronda Saliente. No sedria hata meyaus la passá décaa quandu pol contribucion la Junta, s’esmençaran las obras pal actual edifíciu. Las rezientis rehormas d’engrandamientu acabarun cona antígua casa meicu premitiendu gozal duna biblioteca mas ámpria i un salón d’actus mas despaciosu.
[eital] Los pinotis, abrevaerus i huentis
Son los restus que quean del passau ganaeru la localiá. Hechus del granitu de la comarca la Serena, maestrus de Quintana i Santa Marta laborearun esta piera pa dal horma a los múltipris elimentus qu'aciscalan las prencipalis callis i praças de Valdelacalçá.
Son de tres tipus, pinotis (aspéci chitus, la mayorias agora sirvin pa ahital las parcelas o andan tiraus nel riu), abrevaerus (angunus en bastanti mal estau, carentis de áugua) i huentis. Los prencipalis s'assítia ena Plaza de España, del Mercado, de San José, de los Industriales, calli La Luna, Montijo, Ronda Norte i Poniente.
[eital] Cortijus
Los cortijus son los mas crarus testimoñus de los origin el puebru.
Junta la localiá, se halla el que le da nombri a los abitantis el puebru, el cortiju La Vara. La Vara albarcava las antíguas hesas de Metidos de la Vara i Satisfolla de Hoces. De la espropiacion las sus tierras nació Valdelacalçá comu núcliu urbanu. Ogañu, rehormau ena su estrutura interiol comu salón de boas, el nuevu cortiju La Vara conselva sus espetacularis jardinis grácias a los qualis recebi tamien nombri de El Cortijo Bonito, i tamien una pulia capilla. Enfrontilá a esta, se enhalla una escrición lapidária latina.
Unus poquinus quilometrus direción oesti s'encuentran por esti ordin los cortijus de: La Rueda Grande, la Rueda Chica i Sarteneja la Chica. Siguiendu la mesma tipologia, destaca el de la Rueda Grande qu'igualmenti conselva los sus jardinis i la su capilla.
Ahuera el términu monicipal s’enhalla el Condado de Torrefresno. A mó de fortaleza, en Torrefresno s'alevanta una linda torri, visibri dende la carretera qu’uñi Montiju con Bajós (C-537), dos pequeñus torreonis nel su estremu sul con el escú el condalgu i várius framentus el antíguu muru que lo arroeava.
[eital] L'alamea
L'alamea, ogañu quea namás que la del riu, pos la que arroeava la localiá hue talá. La finaliá de l'alamea o bosqueti era la de protegel de los vientus el caseriu valviensi assín comu tamién de proporcional terrenu edificabri. Ya qu'el puebru diva creciendu ena su vertienti oesti -ondi andava l'antígua alamea-, esta hue ceyendu terrenu hata perdel-se del tó. La conposicion l'alamea el puebru era sobritó ucalitus, acipressis, moreras i choperas. A lo largu d'esta alamea deshilavan parti los monolitus que hormaban el uia crucis, lamentabrimenti tamien perdius. Namás se conselvan angañu hincaus unus pocus acipressis ena parti sul.
L'alamea el riu lo costitui la repuebracion arvus no autóctonus de la margin de Guadiana correspondienti al términu Valdelacalçá. La vegetación típica de gamassonis, tamuja, tabua, juncus, çarzas, lloronis i áramus hue suprantandu-se a poquinu a pocu cona puesta de ucalitus foriatus i chopus. La venta las tierras que cogin la alamea el riu a las empresas de grava á prevocau que enos últimus añus un altíssimu porcentagi la masa forestal huera talá pala escavación de hoyas d'estración de piera, se çalearan las numerosas charcas naturalis i la morfologia la orilla el riu esprimentassi una dehormación enportanti.
Angañu, cona costrucion duna acampá, duna orilla pesca ena zona denominá "La Barca", assín comu el acondicinamientu de la Charca el Infierno se está homentandu el númeru las activiais nel riu, comu la pesca, romerias i acampás.
[eital] Fiestas
Las prencipalis fiestas Valdelacalçá [3] son:
- San Isiru (15 Mayu)
Hata hazi escassamenti un pal d'añus, esta fiesta se celebrava comu féria. Ogañu la fiesta cobra el su antígu sentiu romeru, hiziendu-se los festejus con cantis i bailis tradicionalis, caldereta i juegus ena nueva acampá.
- El dia la Endependéncia o dia la Tortilla (27 Abril)
Comu conmemoración la endependéncia Valdelacalçá al respetivi de Bajós, ca 27 Abril se celebra ena praça el dia la Tortilla. En ella, tras el descursu el siñu Alcardi, se realiza una furriona cona comia (tortillas i ibéricus) qu'aportan los vizinus el puebru.
- El Pilal o fiestas la Virgin Mairi (12 Otubri)
Son las fiestas mas sonás del puebru. Se celebran en onol a la Vilgin Mairi con una féria. Vizinus de tolos puebrus de la zona s'acercan a vél o correl las popularis vaquillas.
- Valdelacalçá en frol (primel quinzena Marçu)
No es propiamenti una festiviá, pero rezientimenti, con motivu la froración los arvus frutalis, el Ayuntamientu junta la Universiá Populal de Valdelacalçá organiza rutas i activiais camperas pa homental el turismu ena localiá. La colocación nel 2007 de dos miraoris, unu nel campu tiru i otru ena elésia-capilla de El Pajarito, á premitiu que genti de tolos lugaris la región qu'acuia a vel el espetáculu primaveral puyera almiral las ectárias i ectárias de rosa i brancu dende cierta artura.
- Festiviais de Semana Santa i Naviá
[eital] Referéncias
- ↑ 1.0 1.1 Diputación de Badajoz: Historia de Valdelacalzada
- ↑ Hoy.es: El edificio consistorial se somete a una profunda reforma.
- ↑ Diputación de Badajoz: Fiestas y tradiciones
[eital] Bibliografia
- Traver Vera, Á. J., Historia cotidiana de Valdelacalzada, Baajós, 1998.
[eital] Guipa tamien
[eital] Atijus
| Comarca Tierra Baajós | |
|---|---|
|
Monicípius: Abuquerqui · L'Albuera · Baajós · Guadiana · La Coosera · Puebrunuevu Guadiana · San Vicenti Alcántara · Talavera la Real · Valdelacarçá · Villal el Rei Peanias: Alcaçaba · Alvarau · Balboa · Gévora · Novelda Guadiana · Sagrajas · Valdebótua · Villafrancu Guadiana. |
|