Ismael Carmona Garcia

Dendi Güiquipeya
Sartal a: Güiquipeandu, Landeal
Ismael nel congressu APLEX 2004

Ismael Carmona Garcia (Baajós 1986), es un filólogu oriundu de Valdelacalçá (Baajós). Es unu los prencipalis defensoris el estremeñu.

Continius

[eital] Via

Iju dun valviensi i duna poblanchina, culsó los estuyus primária nel colégiu Adolfo Díaz Ambrona en Valdelacalçá. Nel 2000 muó los sus estuyus secundária al estitutu Enrique Díez Canedo de Puebra la Calçá. Entri el 2004 i 2009 estuyó Filologia Crássica ena Uex.

El su enterés pol estremeñu vinu grácias a la su família i al atrás la letura el Miajón de los Castúos. Partiendu dun contautu vivu cona luenga, esmençó con estuyus de fonética envestigandu la palra las Vegas Bajas, destraçandu quairus fonéticus i parabrerus con el léssicu autótonu.

[eital] Ativiá literária

  • 2003: Prémiu nel concursu literáriu Extremadura Unida con el poema entitulau La matanza.
  • 2004: El otoño del hombre.
  • 2005: Mención d'onol con un relatu cortu nel certamin literáriu "San Isidoro de Sevilla" qu’olganiza la Facultá de Filosofia i Letras, en Caçris.
  • 2006: pubricacion ena revista asturiana d’autoris nuevus Formientu cona pieça Cumpriu.
  • 2007: accesit de puesia nel certamin literáriu añeru "San Isidoro de Sevilla" con Tres piezas en un estilo flamígero. En Noviembri 2007 alcibi una mención especial en puesia nel conculsu olganizau pol Coletivu Ataecina de Terrassa (Barcelona) pol conjuntu poemas Kyklos. Conclusion de Pan i verea, poemáriu escritu pol enteru en estremeñu.
  • 2010: Segundu poemáriu en estremeñu Endofísica.

[eital] Ativiá envestigaora

En 2004, ena assesténcia al 1l congressu entrinacional qu'olganizó l’associación cultural APLEX espubricó las sus entencionis de trebajal pol un estremeñu unificau u coiné estremeña, destiná prencipalmenti pal lenguagi escritu. Dende esti añu hata agora, escomençó paralelamenti a los sus estuyus de Crássicas, el estuyu el estremeñu.

Pa dil ensiñandu al púbricu las sus pesquiças, en 2005 crió la bitácora Cúyu pan esgarras?. Nella tienin lugal artículus ondi s’esboçan preceutus a tentu la gramática el estremeñu.

Nel veranu el 2006 escomencipió la redación la Ortografía del extremeño, un manual ondi se pretendi regulal las pautas el escrebieru.

Nel veranu 2007 escrebió la primel eición el Diccionario castellano-estremeñu, con un total de 7.300 entrás i ondi se hazi júiciu sobri el correutu escrevieru las parabras i la correspondéncia d’equivalentis entri dambas luengas.

Angañu anda nel escrevieru duna Gramática del extremeño, de la quala á espubricau en Otubri 2009 una primel entrega dedicá a la morfologia estremeña (Morfología del extremeño).[1] Anda, tamién, hiziendu un estuyu la palra estremeña enas Vegas Bajas de Guadiana (Baajó) i de divelsus estuyus alreol el léssicu estremeñu, sobritó etimológicus. En 2011 participó ena hundacion del OSCEC, del cual es presienti.

[eital] Huentis

[eital] Atijus


Literatura en estremeñu

Autoris: Juan José CamisónJuan García GarcíaFrancisco Durán DomínguezAntòniu Garríu CorreasAniceto Garrido RetortilloIsmael Carmona GarcíaPablo GonzálvezJosé María Alcón OliveraJosé María Gabriel y GalánEnrique Louzado MorianoVicente CorralesJosé Benito Mateos Pascual

Obras: Al tentu la providénciaLa Cohtitución Ehpañola en EhtremeñuEl corral los mis agüelusEbanheliu sigún San HuanPrimera Gramática EhtremeñaPrimera Antología de Poesía ExtremeñaEl PrencipinuPan i vereaRequiloriosLos beneficios del teléfonoEl serano de las comadres

Webs: BelsanaLa billota literáriaCúyu pan esgarras?EstremaWebGüiquipeyaLa gurullaOgañu

Guipal más endirguis al tentu...

Herramientas presonalis
Espáciu nombris

Variantis
Acionis
Güiquipeandu
Herramientas
En otras palras