Ismael Carmona Garcia
Dendi Güiquipeya
Ismael Carmona García (Baajó 1986), es un filólogu oriundu de Valdelacalçá (Baajó). Es unu los prencipalis defensoris el estremeñu.
Continius |
[eital] Via
Iju dun valviensi i duna poblanchina, culsó los estuyus primária nel colégiu Adolfo Díaz Ambrona en Valdelacalçá. Nel 2000 muó los sus estuyus secundária al estitutu Enrique Díez Canedo de Puebra la Calçá. Entri el 2004 i 2009 estuyó Filologia Crássica ena Uex.
El su enterés pol estremeñu vinu grácias a la su família i tras la letura el Miajón de los Castúos. Partiendu dun contautu vivu cona luenga, esmençó con estuyus de fonética envestigandu la palra las Vegas Bajas, destraçandu quairus fonéticus i parabrerus con el léssicu autótonu.
[eital] Ativiá literária
En 2003 gana un prémiu nel conculsu literáriu qu’olganizó Extremadura Unida con el puema entitulau La matanza. Entri los añus 2003-2004 escrebi el su primel puemáriu entitulau El otoño del hombre.
En Abril del 2005 alcibi una mención d'onol con un relatu cortu nel certamin literáriu "San Isidoro de Sevilla" qu’olganiza la Facultá de Filosofia i Letras, en Caçris. En Otoñu 2006 apareci ena revista asturiana d’autoris nuevus Formientu cona pieça Cumpriu. En Abril 2007 gana el accesit de puesia nel certamin literáriu añeru "San Isidoro de Sevilla" con Tres piezas en un estilo flamígero. En Noviembri 2007 alcibi una mención especial en puesia nel conculsu olganizau pol Coletivu Ataecina de Terrassa (Barcelona) pol conjuntu puemas Kyklos. Entri el 2006 i el 2007 escrevió el su segunderu puemáriu Pan i verea, escritu pol enteru en estremeñu.
[eital] Ativiá envestigaora
En 2004, ena assesténcia al 1l congressu entrinacional qu'olganizó l’associación cultural APLEX espubricó las sus entencionis de trebajal pol un estremeñu unificau u coiné estremeña, destiná prencipalmenti pal lenguagi escritu. Dende esti añu hata agora, escomençó paralelamenti a los sus estuyus de Crássicas, el estuyu el estremeñu.
Pa dil ensiñandu al púbricu las sus pesquiças, en 2005 crió la bitácora Cúyu pan esgarras?. Nella tienin lugal artículus ondi s’esboçan preceutus a tentu la gramática el estremeñu.
Nel veranu el 2006 escomencipió la redación la Ortografía del extremeño, un manual ondi se pretendi regulal las pautas el escrebieru.
Nel veranu 2007 escrebió la primel eición el Diccionario castellano-estremeñu, con un total de 7.300 entrás i ondi se hazi júiciu sobri el correutu escrevieru las parabras i la correspondéncia d’equivalentis entri dambas luengas.
Angañu anda nel escrevieru duna Gramática del extremeño, de la quala á espubricau en Otubri 2009 una primel entrega dedicá a la morfologia estremeña (Morfología del extremeño).[1] Anda, tamién, hiziendu un estuyu la palra estremeña enas Vegas Bajas de Guadiana (Baajó) i de divelsus estuyus alreol el léssicu estremeñu, sobritó etimológicus.
[eital] Huentis
- ↑ Cúyu pan esgarras?: Morfología del extremeño. Sábau, 3 d'Otubri 2009
[eital] Atijus
- http://cuyupaneharras.blogspot.com/ Cúyu pan eharras?
- http://lasvegasbahas.blogspot.com/ Las Vegas Bajas
- http://labillotaliteraria.blogspot.com/ La billota literária
- http://paniverea.extreblog.com/ Pan i verea
| Literatura n'estremeñu | |
|---|---|
|
Autoris: Juan José Camisón Fernández • Ismael Carmona Garcia • Francisco Durán Domínguez • Antòniu Garríu Correas • Aniceto Garrido Retortillo • Pablo Gonzálvez González • José María Alcón Olivera • José María Gabriel y Galán • Enrique Louzado Moriano Obras: Al tentu la providéncia • La Cohtitución Ehpañola en Ehtremeñu • El corral los mis agüelus • Ebanheliu sigún San Huan • Primera Gramática Ehtremeña • Primera Antología de Poesía Extremeña • El Prencipinu • Pan i verea • Requilorios Webs: Belsana • La billota literária • Cúyu pan esgarras? • EstremaWeb • Güiquipeya • La gurulla • Ogañu |
|