Álvaro Martín Uriol

Dendi Güiquipeya
Álvaro Martín

Álvaro Martín en 2015
Enhormación pressonal
Nacencia 18 de junio de 1994 Ver y modificar los datos en Wikidata (29 años)
Llerena (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Española
Caraitirísticas físicas
Altol 1,81 m Ver y modificar los datos en Wikidata
Pesu 62 kg Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Atleta y marchador atlético Ver y modificar los datos en Wikidata
Correúra deportiva
Deporti Aletismu Ver y modificar los datos en Wikidata
Perfil de jugaol
Juegus 20 kilómetros marcha Ver y modificar los datos en Wikidata
Equipus Selección de atletismo de España y Playas de Castellón Ver y modificar los datos en Wikidata

Álvaro Martín Uriol (Llerena, 18 de juñu del 1994) es un deportista estremeñu que compiti en aletismu, especializau ena diciplina de marcha. Es bicampeón uropeu nel 2018 i 2022, i bicampeón mundial nel añu 2023.

Biografía[Edital | Editá'l códigu]

La su nacencia hue el deziochu de juñu del 1994 en Llerena (Badajós)[1][2] ena comarca de la Campiña Sul d'Estremaúra. Es entrenacional dendi'l 2010, quandu participó enos Juegus Olímpicus dela Joventú de Singapul. Á síu el campeón d'España delos diés kms del 2017 al 2020 i nel 2023, delos venti kms del 2016 al 2018 i nel 2023, i delos trenticincu kms nel 2023.[2]

Á ganau dos medallas d'oru nel Campeonatu Uropeu d'Aletismu enos añus del 2018 i 2022, i tamién dos medallas d'oru nel Campeonatu Mundial d'Aletismu del 2023.[3]

Correúra profissional[Edital | Editá'l códigu]

En abostu del 2018, nel Campeonatu Uropeu, s'agenció la medalla d'oru ena distancia delos venti kms, con un tiempu de 1:20:42, ganandu al su compañeru d'equipu Diegu García i al russu Vasili Mizinov.[4] Endispués, nel Campeonatu Uropeu del 2022, golvió a ganal la medalla d'oru con un tiempu de 1:19:11, esta ves delantri del suecu Perseus Karlström i tamién del su compañeru Diegu García.[5]

El su mayol déssitu entrenacional á síu nel Campeonatu Mundial del 2023, nel que s'á coronau comu bicampeón del mundu, ganandu las prevas de venti kms, con un tiempu de 1:17:32, delantri del suecu Perseus Karlström i del brasileru Caio Bonfim[6] i la de trenticincu kms, con un tiempu de 2:24:30, aondi reballó al equatorianu Daniel Pintado i al japonés Masatora Kawano.[7]

Á participau en tres Juegus Olímpicus del Branu, entri los añus 2012 i 2020. Ena primel ves, abandonó en Londri 2012, i alogu acupó el númiru ventidós en Ríu de Janeiru 2016 i el quatru en Tóquiu 2020, ena preva delos venti kms.[1][2]

Álvaro Martín i María Pérez en Budapest

Déssitus entrenacionais[Edital | Editá'l códigu]

Campeonatu Mundial
Añu Lugal Medalla Preva
2023 Budapest (Ungría) Oru 20 kms marcha
2023 Budapest (Ungría) Oru 35 kms marcha
Campeonatu Uropeu
Añu Lugal Medalla Preva
2018 Berlín (Alemaña) Oru 20 kms marcha
2022 Múnich (Alemaña) Oru 20 kms marcha

Resultancias entrenacionais[Edital | Editá'l códigu]

Representandu a España
Añu Competición Lugal Resultancia Distancia
2010 European Youth Olympic Trials (júnior) Moscú (Russia) 7.º (44:49,09) 10.000m
Juegus Olímpicus dela Joventú (júnior) Singapul (Singapul) 9.º (47:04,10) 10.000m
2011 Copa Uropeu de Marcha (júnior) Olhao (Portugal) 6.º (42:17) 10 kms
Campeonatu Mundial Jovenil Lille (Francia) 8.º (42:27,28) 10.000m
2012 Copa Mundial (júnior) Saransk (Russia) 34.º (45:01) 10 kms
Campeonatu Mundial Junior Barcelona (España) 5.º (40:35,52) 10.000m
Juegus Olímpicus Londri (Reinu Uníu) abandonu 20 kms
2013 Copa Uropeu de Marcha (júnior) Dudince (Eslovaquia) descalificau 10 kms
Campeonatu Uropeu Junior Rieti (Italia) Bronzi (41:13,95) 10.000m
Campeonatu Mundial Moscú (Russia) 24.º (1:25:12) 20 kms
2014 Copa Mundial Taicang (China) 19.º (1:20:39) 20 kms
Campeonatu Uropeu Zúrich (Suíça) 6.º (1:21:41) 20 kms
2015 Copa Uropeu de Marcha Murcia (España) 34.º (1:28:45) 20 kms
Campeonatu Uropeu Sub-23 Tallin (Estonia) Prata (1:24:51) 20 kms
Campeonatu Mundial Pekín (China) 17.º (1:22:04) 20 kms
2016 Juegus Olímpicus Ríu de Janeiru (Brasil) 22.º (1:22:11) 20 kms
2017 Copa Uropeu de Marcha Poděbrady (Repúbrica Checa) 31.º (1:25:53) 20 kms
Campeonatu Mundial Londri (Reinu Uníu) 8.º (1:19:41) 20 kms
2018 Campeonatu Uropeu Berlín (Alemaña) Oru (1:20:42) 20 kms
2019 Copa Uropeu de Marcha Alytus (Lituania) 5.º (1:20:59) 20 kms
Campeonatu Mundial Doha (Qatal) 22.º (1:33:20) 20 kms
2020 Juegus Olímpicus Tóquiu (Japón) 4.º (1:21:46) 20 kms
2022 Campeonatu Iberualmericanu La Nucía (España) Oru (39:24,20) 10.000m
Campeonatu Mundial Eugene (Estaus Uníus) 7.º (1:20:19) 20 kms
Campeonatu Uropeu Múnich (Alemaña) Oru (1:19:11) 20 kms
2023 Campeonatu Mundial Budapest (Ungría) Oru (1:17:32) 20 kms
Oru (2:24:30) 35 kms

Mejoris marcas pessonais[Edital | Editá'l códigu]

Mejoris marcas pessonais
Distancia Tiempu Lugal Fecha
3000 m 11:40,12 La Nucía (España) 31 d'abostu del 2019
5000 m 18:39,65 Gijón (España) 25 de jullu del 2015
5 kms 19:34 La Coruña (España) 8 de juñu del 2019
10 000 m 39:23.51 Gijón (España) 24 de jullu del 2016
10 kms 38:54 La Coruña (España) 8 de juñu del 2019
20 kms 1:17:32 Budapest (Ungría) 19 d'abostu del 2023
35 kms 2:24:30 Budapest (Ungría) 24 d'abostu del 2023

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. 1,0 1,1 «Olympedia – Álvaro Martín». www.olympedia.org. Consultado el 30 d'abostu del 2023. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Álvaro Martín Uriol RFEA». Consultado el 30 d'abostu del 2023. 
  3. «Álvaro MARTÍN | Profile | World Athletics». worldathletics.org. Consultado el 30 d'abostu del 2023. 
  4. «Europeo Atletismo 2018: Día de gloria en los 20 kilómetros marcha: Álvaro Martín y María Pérez se cuelgan el oro y Diego García, la plata». Marca.com. 11 de agosto de 2018. Consultado el 30 d'abostu del 2023. 
  5. «Festival en los 20 km marcha: Álvaro Martín se cuelga el oro y Diego García Carrera, el bronce». MARCA. 20 de agosto de 2022. Consultado el 30 d'abostu del 2023. 
  6. Payá, Rafa (19 de agosto de 2023). «¡¡¡Álvaro Martín, campeón del mundo!!!». Diario AS. Consultado el 30 d'abostu del 2023. 
  7. CALEYA, M. J. (24 de agosto de 2023). «Álvaro Martín y María Pérez, campeones del mundo de 35 km marcha». RTVE.es. Consultado el 30 d'abostu del 2023. 

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]